Esteu aquí

Camins fets i desfets una vegada i una altra, que mai s’acaben i sempre són diferents

Una amistat caminada

Recomano fervorosament el llibre Caminar, de Henry David Thoreau, editat per Angle Editorial dins la col·lecció El  Far, amb traducció i introducció de Marina Espasa. Es tracta d’un text preciós i deliciós de llegir. Una lectura per aqui li agradi caminar,  caminar com  una  manera  de  fixar-se en els petits detalls, despertar la curiositat, connectar amb la natura i obrir la ment i l’ànima.

En un fragment del llibre,l’autor diu: Es poden fer molt bones passejades pels voltants de casa meva i, encara que he caminat gairebé cada dia durant molts anys, i a vegades durant uns quants dies seguits, encara no les he esgotades totes. Una perspectiva nova de trinca provoca una gran felicitat, i això ho tinc, aquesta tarda. Dues o tres hores de camí em duran fins al país més estrany que mai m’hagi pogut imaginar. Una sola granja que no hagi vist abans serà tan magnífica com els dominis del rei de Dahomey. De fet, es pot descobrir una mena d’harmonia entre el potencial del paisatge que hi ha en un cercle de quinze quilòmetres  de radi al voltant nostre, o en els límits d’un passeig de tarda, i la setantena d’anys que té la vida humana. Mai no ens serà prou familiar.

Aquestes sàvies paraules de Thoreau em serveixen per explicar com,caminant, hem forjat una gran amistat amb la Carol. Caminar, caminar, i parlar.  Aquesta ha estat la fórmula perquè la meva parella lingüística s’hagi convertit en una molt bona amiga.

El dia  que  ens  vam  conèixer,  molt  abans  de  la  pandèmia,  vam  anar  a  prendre  un  cafè  en un bar. Una xerrada agradable: com et dius, d’on véns, tens família, de què treballes, què t’agrada fer... Després d’aquella primera conversa en van venir més i, a poc a poc, ens vam adonar que ens enteníem i que compartíem afinitats. La seva enorme curiositat  per la llengua i la cultura catalanes, i per descobrir llocs nous, em va engrescar a acompanyar-la a trepitjar el territori.

Una  colombiana  de  Cali entusiasta que m’explicava que portava només dos anys a Catalunya i ja havia pujat a la creu de  Gurb, havia  estat al congost de Mont-rebei, havia visitat Rupit i mil racons més del país. Ens explicàvem com ens agradava caminar i gaudir de la natura, i ben aviat vam canviar les nostres trobades en cafeteries per excursions i passejades. Llocs  nous per a ella que, de cop, es convertien en llocs nous per mi. Perquè com diu Thoreau, pots haver caminat molts cops per un  mateix  lloc, però  cada vegada és diferent. La Plana de Vic estimada on he crescut i que conec bé,es convertia en un paisatge per descobrir de nou, per assaborir lentament des d’una altra perspectiva. Caminades agradables, plaents i enriquidores,   temps per enraonar i conèixer-nos, converses plenes de colors i sabors d’aquí i de Colòmbia, rialles, complicitats i molt afecte.

Amb  la  Carol vam començar caminant per l’anella verda de Vic, cap a la Guixa, Malla...i vam seguir amb excursions al Castell  d’en  Boix, a Sant Pere de Casserres, a Santa Perpètua, al Matagalls... I el confinament ens ha portat a caminar altre cop pels volts de Vic. Camins fets i desfets una  vegada i una altra, que mai s’acaben i sempre són  diferents. L’escriptor nord-americà deia al llibre que Només he conegut, al llarg de la meva vida, una o dues persones que entenguessin què era l’art de caminar, és a dir, l’art de fer camí. Em sembla que jo tinc la sort d’haver-ne conegut algunes més, i una d’elles és la Carol.I estic convençuda que seguirem fent camí juntes.

Mariona Bigas (voluntària del Voluntariat per la llengua del Servei Local de Català de Vic, Centre de Normalització Lingüística d'Osona), febrer 2021

Afegeix un nou comentari

CAPTCHA
Aquesta pregunta es fa per comprovar que vostè és una persona real i impedir l'enviament automatitzat de missatges brossa.

Voluntariat per la llengua

Voluntariat per la llengua (VxL) és un programa impulsat per la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura i gestionat territorialment pel Consorci per a la Normalització Lingüística. El programa facilita que les persones que tenen coneixements bàsics de català i es volen llançar a parlar-lo, el puguin practicar en un context real i distès i que les que el parlen habitualment no canviïn de llengua innecessàriament. Voluntariat per la llengua s’adreça només a persones majors d’edat. Els participants poden triar entre la modalitat presencial o la modalitat virtual. El compromís mínim de participació és de 10 hores: una hora a la setmana, durant 10 setmanes. A partir de les inscripcions, es formen les parelles lingüístiques, tenint en compte els horaris disponibles i les afinitats dels inscrits.

dl dt dc dj dv ds dg
 
 
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
 
 

separador

separador

Si vols llançar-te a parlar català i el vols practicar de forma natural i distesa
Apunta’t al Voluntariat per la llengua!