Hui dedicaré unes paraules d’agraïment sobre una experiència molt gratificant, com a aprenenta del Voluntariat per la llengua.

En primer lloc, començaré dient que soc filla de pares andalusos i en la meua casa mai s’ha parlat la llengua. Aquest any em presente a oposicions i, naturalment, he de tindre bon nivell i molta fluïdesa.

Vaig decidir posar fil a l’agulla i formar-m’hi. Així doncs, al maig de 2020, un any tan surrealista, vaig entrar a Internet, vaig descobrir una pàgina que s’anomena Parla.cat i vaig començar a fer cursos de català. Aquests cursos tenen diferents nivells, em van agradar molt perquè són divertits, entretinguts i aprens sense adonar-te’n. A més, són gratuïts, una bona opció per aprendre.

En aquesta pàgina va ser on vaig trobar el Voluntariat per la llengua i sense saber ben bé com seria, m’hi vaig apuntar. Vaig posar-hi les meues dades, aficions, nivell i al cap de poc em va escriure l’Eduard dient-me que havia trobat una parella per a mi. I jo, encantada i plena de felicitat.

L’Eduard em va animar a conèixer la meua parella i a posar-nos d’acord per correu electrònic. Així mateix, la Carme es va posar en contacte amb mi i després d’uns correus electrònics vam començar a fer videotrucades.

La Carme ha sigut una parella prou bona per a mi, una experiència enriquidora. Hem parlat de diversos temes, sempre em preguntava si tenia dubtes, parlàvem de les nostres experiències, rèiem molt i compartíem anècdotes de viatges, que tant ens agraden.

D’altra banda, com que soc d’Elx he enriquit i he afermat molt de vocabulari. Per exemple, verbs que s’utilitzen més ací o al revés. M’he sentit molt acollida per ella i li he agafat molta estima. Espere, quan passi tota aquesta situació, anar-me’n cap allí i conèixer-la.

Per concloure, dono les gràcies a tothom que hi ha darrere de les videotrucades i les trobades, per donar-hi suport. Us convido a participar-hi, com a aprenents i també com a voluntaris. Us agradarà molt i serà una experiència tan bona com la meua. Ho acompanyo amb un dibuix i una frase de Ludwig Wittgenstein, “Els límits del meu llenguatge són els límits del meu món”, que em pareix molt maca i fa reflexionar.

Encarni García, aprenenta del VxL en modalitat virtual que gestiona el Centre de Normalització Lingüística Roses