El Voluntariat per la Llengua m’ha ajudat molt per aprofundir en el coneixement d'una llengua que sento agermanada amb l'espanyol, la meva llengua materna eternament. Abans de començar les converses amb la meva parella lingüística, la Meritxell, no sentia pas prou confiança per fer xerrades en català sobre qualsevol tema d'actualitat. És ben cert que havia parlat català-valencià a pobles de Castelló (Vinaròs, Benicarló...) però d'una manera informal, sense regles gramaticals, potser una mica primitiva. En canvi, ara em trobo còmode, amb el cap més estructurat per comprendre aquesta llengua de Pompeu Fabra, la qual, per cert, m'ha agradat sempre des que vaig sentir-la per primer cop. Recordo que devia ser cap als anys noranta, quan vaig sentir un jugador català del FC Barcelona en una conferència de premsa o el president Jordi Pujol en alguna intervenció pública en televisió fent ús del català.

Ara mateix, després d'estudiar aquesta llengua llatina amb aprofundiment, penso si em servirà al futur propvinent per treballar i/o viure en qualssevol regió catalanoparlant. Espero que efectivament sigui així. De totes maneres, gràcies al Voluntariat per la Llengua mantinc i milloro el nivell de català, llengua que, espanyols i espanyoles, suma i no resta pas conèixer-la i parlar-la. Suposa, veritablement, una riquesa comuna que cal aprofitar i desenvolupar encara més.

Salut i força el canut!

Pedro, aprenent del Voluntariat per la llengua en modalitat virtual del Centre de Normalització Lingüística de Lleida