Em dic Alejandra i vaig conèixer el programa Voluntariat per la llengua (VxL) per internet. Volia fer un intercanvi lingüístic per millorar la meva fluïdesa i sobretot per practicar i perdre la vergonya. Sóc de Bolívia, fa més de deu anys que visc a Catalunya i encara que entenc perfectament el català necessitava algú per practicar.  És el primer cop que participo d'un intercanvi i la veritat m'ha agradat molt, sobretot perquè per internet i per WhatsApp és molt fàcil.

A les nostres trobades amb la Sandra, la meva voluntària lingüística, vam començar parlant de les nostres feines i d'on vivim i del que ens agrada fer. Després ja parlàvem de menjars, de receptes del meu país, de menjar i curiositats d'Irlanda que és on viu la Sandra. Ella de vegades surt a caminar mentre parlem i m'ensenya llocs de Dublín a prop de casa seva.

Ho aconsello molt per a la gent que ve de fora i té vergonya de practicar al carrer amb gent desconeguda, és bona manera d'animar-se i millorar molt el català.

Alejandra, aprenenta del VxL en modalitat virtual d'una de les parelles lingüístiques que gestiona el Centre de Normalització Lingüística de Lleida