Soc la M. Teresa, voluntària del Voluntariat per la Llengua (VxL) i m’agradaria explicar com he arribat a participar en el programa.

Jo només era catalanoparlant i lectora de llibres en català. He de dir que també se n’aprèn molt per memòria visual, però mai havia après a escriure'l: les normes, la gramàtica, etc.

Un dia em vaig dir a mi mateixa: “la meva llengua, l’he conèixer bé”. Em vaig animar a aprendre-la, per a la qual cosa vaig anar al Centre de Normalització Lingüística (CNL) de la meva ciutat i m'hi vaig apuntar. Vaig assistir a les classes fins aconseguir el nivell C de català.

Un dia, el professorat del CNL va comentar el tema de les parelles lingüístiques i em va semblar una idea molt interessant. De seguida vaig pensar que quan tingués més temps lliure participaria en el programa.

Penso que fer de voluntària i poder ajudar persones que venen de fora i estudien el català és una bona feina. Sovint els falta agafar la seguretat necessària per llançar-se a parlar quan són al carrer.

A mi, particularment, em fa sentir molt bé el fet de saber que puc contribuir a fer perdre la por o la vergonya o el que sigui a persones interessades en la nostra llengua i que només necessiten practicar la parla.

Fa uns mesos em vaig jubilar i vaig considerar que era el moment d'estrenar-me. De fet, donades les circumstàncies, només ho he pogut fer de forma virtual.

Vaig emplenar el formulari, el vaig enviar, i aquí estic, parlant català amb algú que el vol aprendre.

La meva parella lingüística és de l'Equador i vull dir-vos que és una experiència molt enriquidora.

Intercanviem impressions de cinema, de lectura, així com receptes de cuina típiques dels nostres països.

La Yohana, la meva parella lingüística, s'hi esforça molt, pregunta coses i pren notes contínuament, cosa que em fa creure que fer-li de parella lingüística contribueix al seu aprenentatge. D’altra banda, li és útil, ja que ella necessita saber català, sobretot perquè té una criatura en edat escolar i han de fer els deures juntes, encara més en el moment en què vivim.

Recomano i esperono tothom que gaudeixi d'una experiència com aquesta.

M. Teresa Farell, voluntària del VxL del Servei Local de Català de Terrassa (Centre de Normalització Lingüística de Terrassa i Rubí)