Esteu aquí

Parlar en català perquè la gent se n'adoni...

La Megumi Tamagawa és japonesa i participa al Voluntariat per la llengua en modalitat virtual com a aprenenta amb una voluntària de Valls. Ens va escriure al Centre de Normalització Lingüística (CNL) de l’Àrea de Reus Miquel Ventura per suggerir que a les campanyes de sensibilització, com la de “Parla’m en català” que hem presentat aquest hivern s’hi incloguessin també persones orientals.

El seu text és un bon testimoni per compartir i per fer que els catalanoparlants cada vegada prenguem més consciència que no hem de bandejar la nostra llengua quan parlem amb persones que procedeixen de fora de Catalunya.

Em dic Megumi Tamagawa, soc japonesa i visc a Catalunya, concretament a Barcelona, des de fa 12 anys.

Els escric per suggerir una cosa sobre la seva campanya si és possible. M'agradaria que la fessin amb la gent asiàtica, de l'Extrem Orient com jo.

Aquest any he decidit estudiar el català seriosament i he començat a adreçar-me a la gent en català.

Tinc amics catalanoparlants, però la majoria d'ells em diu que no pot parlar amb mi en català o que li costa molt fer-ho, ja que "nos conocimos en castellano". Bé, és una llàstima però ho entenc i accepto.

Doncs per practicar-lo, jo m’adreço a algú en català quan estic segura que ell/ella és catalanoparlant. Malgrat això, moltes vegades la gent em respon en castellà. Uns amics meus em van recomanar que jo anés a un poble de Catalunya interior, que aquí a Barcelona és complicat practicar el català.

Fa unes setmanes, vaig anar a Camprodon amb moltes il·lusions. Però excepte la dona de l’oficina de turisme i una parella amb qui vaig parlar a la parada d’autobusos, pràcticament tothom em va respondre en castellà.

La situació em feia frustrar molt i al final vaig demanar a la noia que s’encarregava de la sala de l’esmorzar de l'hotel on m'allotjava per què tothom em contestava en castellà. Em va dir que estaven acostumats a parlar en castellà amb estrangers. Jo li vaig dir que jo tampoc tenia la cara d’una castellanoparlant. Jo observava la noia i curiosament s’adreçava a tothom que entrava a la sala en català excepte a mi.

Desprès vaig tornar a parlar amb el recepcionista que m'havia contestat en castellà el dia anterior. Aquesta vegada vam parlar en català però em va demanar “però entens millor el castellà?”.

Jo volia respondre-li  "Però què hi té a veure, el castellà?". Però no li ho vaig dir. Aquesta qüestió va a ser un xoc per a mi. M'ho va demanar com si no hagués entès per què estudiava català o més aviat per què jo havia d'estudiar-lo.

A Barcelona, francament crec que puc viure sense saber parlar el català. Jo l'estudio perquè m'agradaria formar part de la societat, m'agradaria integrar-m'hi.

Jo diria que moltes vegades si som estrangers, especialment si no som occidentals, malauradament, molta gent arriba a pensar que no sabem el català. O potser pensen "El català és el nostre i per a ells utilitzem el castellà". També crec que moltes vegades, simplement el cervell no sincronitza el que sent (el català que parlem) i el que veu (la nostra aparença).

És a dir, manca la consciència per part de molts catalanoparlants.

Després del viatge a Camprodon, vaig pensar a deixar d'estudiar el català o d’estudiar-lo com si fos un idioma estranger i utilitzar-lo només quan la situació ho demanés.

Però crec que el millor que puc fer és continuar parlant amb catalanoparlants en català perquè cada cop hi hagi més gent que se n'adoni.

Moltes gràcies per llegir el meu text tan llarg. Jo estudiaré el català molt bé i seguiré parlant amb la gent en aquest idioma.

Si poguessin considerar el meu suggeriment de fer la campanya també amb la gent de l'Extrem Orient (la Xina, el Japó, Corea, Tailàndia...) els ho agrairia molt.

Salutacions,

Megumi

Afegeix un nou comentari

CAPTCHA
Aquesta pregunta es fa per comprovar que vostè és una persona real i impedir l'enviament automatitzat de missatges brossa.

Voluntariat per la llengua

Voluntariat per la llengua (VxL) és un programa impulsat per la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura i gestionat territorialment pel Consorci per a la Normalització Lingüística. El programa facilita que les persones que tenen coneixements bàsics de català i es volen llançar a parlar-lo, el puguin practicar en un context real i distès i que les que el parlen habitualment no canviïn de llengua innecessàriament. Voluntariat per la llengua s’adreça només a persones majors d’edat. Els participants poden triar entre la modalitat presencial o la modalitat virtual. El compromís mínim de participació és de 10 hores: una hora a la setmana, durant 10 setmanes. A partir de les inscripcions, es formen les parelles lingüístiques, tenint en compte els horaris disponibles i les afinitats dels inscrits.

dl dt dc dj dv ds dg
 
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
 
 
 

separador

separador

Si vols llançar-te a parlar català i el vols practicar de forma natural i distesa
Apunta’t al Voluntariat per la llengua!