Com es pot obrir un blog sobre un programa de la magnitud del Voluntariat per la llengua? Podria parlar sobre els 10 anys d’existència, les més de 77.000 parelles lingüístiques formades, les prop de 700 entitats i més de 2.000 establiments que hi col·laboren , les més de 4.500 activitats complementàries que s’han organitzat per als participants...

Però (i permeteu-me que li faci un gir a la dita), sovint el bosc no ens deixa veure els arbres.

Si planéssim sobre el Voluntariat per la llengua, veuríem un enorme bosc ben verd i frondós, amb branques entrellaçades que conformen una espessa catifa. Ben maca, és cert, però conformada per arbres de diverses mides i procedències, de diferents colors i edats, amb arrels ben profundes o que tot just comencen a enfonsar-se a la terra.

Aquesta és la força del VxL, la suma de les individualitats (aprenents, voluntaris, entitats, establiments...).

I davant d’aquest bosc creat entre tots, com emplenar de sentit paraules com solidaritat, generositat, empatia o esforç recompensat tan profundament associades al concepte de voluntariat?

És ben senzill: darrere de cadascuna d’aquestes paraules hi ha una història que les exemplifica.

Per començar, una que mereix ser coneguda tant per la seva singularitat com per la manera en què recull quin és l’esperit d’aquest Voluntariat per la llengua: noi senegalès coneix escriptora.

Tots dos, alumnes dels cursos de català del CPNL per diferents motius. El noi, que li demana a l’escriptora que escrigui la seva curta (per edat) però intensa història vital.

I l’escriptora, que dubtosa que aquella història no sigui prou interessant o que sigui capaç de d’escriure-la o que mai li publiquin, que li posa una condició: funcionaran com a parella lingüística per tal de no perdre el temps si mai no neix un llibre d’aquesta relació.

I el noi i l’escriptora que es posen a parlar en català una hora a la setmana. I resulta ser que mentre el noi va millorant el seu català parlat com qualsevol altre aprenent, tots dos s’obliden del rellotge i l’escriptora acaba fascinada per una història que, sigui com sigui, haurà d’acabar publicant.

El resultat es diu “Origen: Tambakunda” i un aprenent i una voluntària que tant han rebut i han donat que el català només ha estat una excusa per aprendre més sobre la solidaritat, la generositat, l’empatia o l’esforç recompensat.

Ara ja comenceu a saber millor què és el nostre voluntariat.

Anna Gallego

Dinamitzadora del VxL al CNL de Badalona i Sant Adrià des de 2007 fins al novembre de 2012 i, des de llavors, coordinadora del VxL al Consorci per a la Normalització Lingüística