CONVERSES EN  LA DISTÀNCIA

Les nostres converses han estat en la distància, ja que l’aprenenta viu a Cee (A Coruña) i la voluntària a Sant Joan Despí. Tot i això han estat tant properes que semblava que ens trobéssim al bar de la cantonada.

Vam començar-les al mes de novembre de 2018. D’ençà, ja han passat set mesos i continuem amb bon ànim i aprofitament aquestes sessions setmanals.

Molt poques vegades hem tingut un guió previ, només per les festes nadalenques, per intercanviar receptes de cuina o per parlar de visites que havíem programat a llocs que després volíem comentar, com van ser l’itinerari sobre l’arquitectura de Jujol a Tarragona o bé sobre la riquesa bibliogràfica de la biblioteca de la Universitat de Barcelona.

En general, les converses tracten de temes molt diferents; aquesta diversitat ha partit de les situacions quotidianes, tant personals com d’allò que ocorre al voltant de la nostra ciutat i l’actualitat política, social i cultural. Això ens ha portat a parlar de qüestions amb més o menys formalitat, com per exemple, d’una reclamació a l’assegurança de la llar pels danys d’una tempesta. Així hem pogut utilitzar el vocabulari relacionat amb aquest tema però també sobre els aspectes formals del procés de reclamació i de com funciona a Catalunya.

El mateix passa quan els temes són personals, com l’embaràs d’una filla, perquè a més del procés en si, analitzem i comparem com són els recursos sanitaris, l’atenció a la maternitat i fins i tot la taxa de natalitat de Catalunya i de Galícia.

En totes les converses l’actualitat ha estat present; parlem de política, com és el cas de les eleccions i els resultats; de la realitat social, com pot ser la possibilitat de tancament d’una fàbrica al poble de l’aprenenta i els seus efectes sobre la població; de polítiques mediambientals respecte a l’ús de l’aigua, que necessàriament és diferent a Catalunya que a Galícia. Lògicament, la Maribel (l’aprenenta) havia de preparar dades i una mica de vocabulari abans de la conversa.

L’Aurora (la voluntària) a més de parlar amb una dicció i un vocabulari assequibles a la situació, aporta expressions peculiars o singulars pròpies del català o que es diuen a Catalunya. També fa algunes observacions quan l’aprenenta repeteix el mateix error amb freqüència, sense que es trenqui la comunicació de la conversa, que segueix fluïdament.

És clar que aquesta activitat millora la competència comunicativa de la neoparlant de català, però també és cert que es tracta de converses dinàmiques i amenes que han contribuït  a l’enriquiment personal i que ens han permès conèixer millor dos territoris, que encara que es trobin allunyats, en molts aspectes no són tant diferents.

I tot en català!

Aurora i Maribel, parella lingüística del Voluntariat per la llengua en modalitat virtual que gestiona el Centre de Normalització Lingüística Roses