Acabem de formar un grup al Casal d’Avis del Raval de Badalona, per conversar en català. En Joan, el voluntari del Voluntariat per la llengua (VxL) que el conduirà, i jo hi hem pujat per fer les presentacions i dur a terme la primera sessió.

D’entrada hi ha disset persones inscrites. Ho trobo fantàstic perquè darrerament costa força formar un grup tan nombrós fora de les classes.  Alguns dels inscrits, preocupats, han disculpat la primera absència; ja ho sabem que, a aquestes edats, qui no té un all té una ceba. No passa res.

Una de les assistents, la Maite, de 86 anys, s’excusa, diu reiteradament que no ens entén, que no sap res de català, que només fa 3 anys que viu aquí. Ens explica que ve de Veneçuela i que no pot entendre res del que diem, que parlem massa de pressa. La tranquil·litzo. Cadascú anirà al seu ritme. Cada persona farà l’esforç que pugui. No hi ha cap sostre, no hi ha cap meta, no hi ha cap prova. No passa res.

Ara, en aquest moment, el més important és el pas que tots els presents han fet, l’interès per aprendre una llengua amb què han conviscut durant anys, les ganes de millorar i avançar... cadascú segons les seves possibilitats. No passa res.

En Joan proposa de fer la lectura “D’aquí i d’allà” (del material Llegir per parlar, llegir per aprendre). Cada persona en llegeix un tros. La Maite, també. També. Tan bé! que tothom la felicita. La sala s’omple de rialles i aprovacions.

Només han passat 15 minuts des que hem arribat, però em sento com a casa, em sento com una més. Espero que en Joan surti de la sessió amb la mateixa impressió que jo. Seria genial!

He de marxar, els faig unes fotos, m’acomiado i intento transmetre’ls l’entusiasme que sento per aquesta iniciativa. Mai és tard per començar de nou!

Marxo emocionada i satisfeta de la feina que hem iniciat al Casal. Entre totes les activitats que s’hi fan –que en són moltes- ara, l’interès per la llengua, pel català, també hi té un lloc gràcies a un dels voluntaris del Voluntariat per la llengua, que més enllà de formar parelles lingüístiques s'ha implicat en aquesta bonica experiència.

Al carrer llueix el sol, és un matí fantàstic.

Rosa López, dinamitzadora del VxL del Centre de Normalització Lingüística de Badalona i Sant Adrià