El Manel és voluntari del Voluntariat per la llengua (VxL) a Santa Coloma de Gramenet i la setmana passada es va trobar per primera vegada amb els que seran els seus nous aprenents durant les pròximes deu setmanes, l’Esther i l’Andrés, per això avui, durant la seva segona trobada, hem volgut parlar amb ells, perquè ens expliquin com és reunir-se per primera vegada amb algú que no coneixes per practicar la llengua.

Per què us vau apuntar al VxL?

Esther (aprenenta): Jo volia practicar, perdre la vergonya i tenir la possibilitat, dia a dia, de practicar el català.

Manel (voluntari): Ho faig per ajudar, conèixer més gent i també per practicar jo la llengua, ara ja porto tres anys de voluntari.

Andrés (aprenent): Sobretot per perdre la vergonya i per parlar amb més fluïdesa

Esther i Andrés havíeu estat companys de classe als cursos de català, però no coneixíeu el Manel, us va ser resultar difícil identificar-lo?

Esther (apr.): No. Vam quedar davant d’un caixer, la gent anava traient diners i, quan el vaig veure, li vaig preguntar “Manel?”

Manel (vol.): És fàcil, només havia de dir: porto ulleres i bigoti!

Andrés (apr.): Jo vaig arribar a la trobada vint minuts tard, em vaig equivocar de carrer i era un per sobre fent voltes, així que ja s’havien conegut.

Com diríeu que ha estat la vostra primera trobada?

Esther (apr.): Molt divertida perquè Manel té molta conversa, pots parlar de ...

Andrés (apr.):...de qualsevol cosa.

Com vau començar la primera conversa?

Manel (vol.): Vam començar amb una presentació, d’on són, la seva feina... I això ja donava per una bona estona.

Esther (apr.): Sí, perquè la meva feina és complicada d’ explicar, treballo com educadora d’adults amb necessitats especials i trastorns de conducta.

Andrés (apr.): Jo soc de Veneçuela. Ja porto un any aquí però és un tema que se’m fa difícil de parlar, fins i tot en castellà.

Manel (vol.): De fet, abans de parlar del tema, li vam demanar permís per fer-ho. També vam tractar de les seves idees i de quins idiomes parlen. La meva primera llengua és el francès però també parlo italià, penso que parlar més idiomes ajuda molt a l’hora d’aprendre una nova llengua, però fem conversa amb tot, fa un moment parlàvem del seu professor o d’un jersei nadalenc.

Esther (apr.): Com l’Andrés va arribar tard, va parlar poc.

Manel (vol.): Però ara farà de voluntari ell també, de voluntari amb gent gran, i estic segur que això li obrirà moltes portes per practicar i conèixer més gent.

Va ser difícil arrencar la conversa?

Esther (apr.): Els primers minuts costava...

Manel (vol.): Minuts no, segons...

Esther (apr.): No, al cap em costava canviar el xip i parlar en català.

Manel (vol.): S’ha de fer de mica en mica, amb qualsevol idioma l’important és practicar.

Hi va haver nervis?

Esther (apr.): Abans d’arribar a la trobada sí, estava nerviosa.

Andrés (apr.): No, més que nervis, curiositat. Després sí que vaig tenir nervis perquè arribava tard.

Portàveu ja algun tema pensat per fer conversa?

Esther (apr.): No

Andrés (apr.): No

Manel (vol.): Jo només el tema de la presentació, després ja pots parlar de qualsevol cosa, per exemple: quines pel·lícules us agraden?

Andrés (apr.):  De tot menys por o tensió, vull veure una pel·lícula per relaxar-me, no que em posi nerviós.

Manel (vol.): A mi en canvi m’encanten els drames, com “Algú va volar sobre el niu del cucut”.

Esther (apr.): Cap en especial, millor veig una sèrie.

Hi va haver algun moment de silenci?

Andrés (apr.): No

Esther (apr.): No, parlem de tot

Manel (vol.): Cap, tots tres som molt xerraires

Teniu alguna idea de cara a les pròximes trobades?

Manel (vol.): Tinc pensat anar al mercat, a més de visitar alguns establiments col·laboradors del Voluntariat per la llengua. Conec alguna parada molt simpàtica del mercat Sagarra, crec que és un lloc molt viu per practicar la llengua i fer vocabulari.

Per acabar, recomanaríeu el VxL?

Esther (apr.): Sí, que la gent s’hi animi, així pots practicar.

Andrés (apr.): Sí, és divertit, a més a la nostra ciutat és l’única manera d’aconseguir que et parlin català, si tens aspecte d’estranger, ja no ho fan.

Manel (vol.): Hi ha més gent que parla català a Santa Coloma, solament que no ho sembla. Trobo que hi ha molta vergonya, gent que et pot sorprendre pel seu aspecte però que parla català, l’ha après i ho fa molt bé... Però no el parla.

Israel Martínez, dinamitzador del VxL del Centre de Normalització Lingüística L'Heura