A Montornès, com a tot arreu, tenim grans voluntaris i voluntàries lingüístics, i en Ferran n’és un. Els seus aprenents estan encantats amb ell. De moment n’ha tingut tres, d’aprenents, tot i que en podrien ser més, ja que a les seves trobades sempre hi pot haver algun espontani que s’uneixi a les converses.

En Ferran Díaz Àguila té 36 anys i és llicenciat en història en l’especialitat d’arqueologia. En aquests moments treballa com a  tècnic de Patrimoni a l’Ajuntament de Montornès on du a terme tasques de recerca, gestió i dinamització dels elements de patrimoni històric del municipi.  És voluntari lingüístic des de l’estiu de 2017. Primer va fer de voluntari d’en Mustafà, un jove d’Algèria, i actualment és voluntari d’en Diego, que ve d’Osca, a l’Aragó, i d’en Jamal, que és del Marroc.

Li hem fet algunes preguntes i com veureu en les seves respostes apareixen unes paraules clau que s’escauen molt bé a l’univers que envolta el Voluntariat per la llengua: identitat, responsabilitat, compartir, aprenentatge, joc, conversa, diversió...

Per què fas de voluntari lingüístic? Què t’empeny a “regalar” als altres un bé tan preuat com el temps?

El llenguatge és un dels elements identitaris amb més potència i un factor fonamental per la comunicació entre persones i clau per a la integració social. És per això que em sembla un acte de responsabilitat compartir la llengua, així com qualsevol tret cultural, amb qui tingui interès. Trobo que els voluntaris no “regalem” el temps, sinó que el compartim, ja que és un procés d’aprenentatge molt positiu per a totes les parts implicades. A més m’ho passo molt bé.

Tens tota la raó. “Compartir” és una paraula clau, potser una de les més importants en la relació voluntari – aprenent.  Quan quedes amb els teus aprenents, què acostumeu a fer? Què “compartiu”?

Fem coses del tot quotidianes, de la mateixa manera que ho és parlar. Passejar, prendre alguna cosa, jugar al ping-pong... tot allò que serveixi com a pretext per parlar, però que alhora ens sigui natural. També hem participat en alguna de les tertúlies a les cafeteries organitzades per l’Oficina de Català (OC) de Montornès del Vallés on es trobàvem amb altres alumnes de català.

Prepares d’alguna manera les teves trobades amb els aprenents? Fas servir material de suport o deixes que sorgeixi espontàniament la conversa?

La preparació de les nostres sessions és molt fàcil: proposem pel·lícules o sèries que es puguin veure en català i a la següent sessió les comentem i les ressenyem. Algunes de les sèries que els he recomanat de mirar han estat "Oh, Europa!" o "La Memòria dels Cargols", també dibuixos com "Bola de Drac"... material al qual poden accedir fàcilment per TV3 a la carta o per Youtube.

Recordes alguna anècdota que t’hagi passat amb els aprenents? Alguna confusió divertida o alguna situació de “xoc” cultural?

Doncs no especialment, però de confusions n’hem tingudes moltes i hem rigut molt tots plegats.

Va ser difícil començar a parlar en la primera trobada?

No gens. La conversa sorgeix de manera espontània i molt ràpidament; de fet, durant les primeres sessions els temes són molt recurrents: a què et dediques, tens aficions, per què vols aprendre català... I un cop ja coneixes els aprenents  és més fàcil encara.

Notes que els teus aprenents han millorat el seu domini de la llengua parlada?

Sí. És molt estimulant veure com els aprenents milloren la seva expressió setmana rere setmana.

Com animaries algú a fer-se voluntari?

Li diria que és una manera molt eficaç de conèixer gent nova, amb experiències diferents a la vida. Animaria a tothom a provar-ho, perquè és molt enriquidor personalment i és divertit.

Vols afegir algun comentari o explicar alguna cosa més?

Mmmmm... potser soc molt “soso”, però crec que no...

Donem fe que en Ferran està lluny de ser una persona “insulsa”, ans al contrari, és una persona interessant i amena que s’entusiasma tot parlant d’història, ensenyant les fotos dels jaciments arqueològics on treballa o explicant les darreres teories a propòsit d’algun descobriment. A Montornès els participants en el Voluntariat per la llengua són afortunats de poder comptar amb ell. Gràcies, Ferran!!!

Reyes Barragán, tècnica de Normalització Lingüística de l’OC de Montornès del Vallès (Centre de Normalització Lingüística del Vallès Oriental).