Voldria explicar una experiència que ens va passar amb la parella lingüística del Voluntariat per la llengua (VxL) que tinc ara, la Junko, una noia que dona gust d'estar amb ella per l'atenció i voluntat que hi posa.

La Junko és japonesa i primer ha de pensar en japonès, traduir al castellà i després passar-ho al català: tot un repte per a ella!

Era poc abans de Nadal que ja es respirava per tot arreu festa i alegria i jo li ensenyava els costums i les tradicions que tenim per aquí per fer una mica de "país". A mi també m'enriqueix el que explica ella del seu país i volia explicar-li que nosaltres mengem torrons i dolços propis d'aquest temps i bevem cava o vins que s'adiquin amb els àpats extres que fem. També li vaig parlar del "moscatell i la mistela", que humilment també són uns bons acompanyants.

Vàrem anar a un súper del centre no gaire lluny del nostre punt de trobada i no vaig saber trobar-hi cap ampolla ni de moscatell ni de mistela per ensenyar-li. No podia deixar passar l'oportunitat de mostrar-li allò que parlàvem aquell dia i a prop d'on érem hi havia un celler. Hi vàrem entrar, pensant que trobaria les ampolles que buscava. Doncs no.

Era tot a granel i el propietari, un cop li vàrem explicar el que buscàvem, ens va convidar a fer un tast dels dos vins! Perquè poguéssim comprovar la diferència per nosaltres mateixes. La Junko em va dir que mai havia fet un tast i que estaven boníssims els dos però que també notava la diferència.

Total, una experiència que va fer-nos més "parella" i ens ho vam passar molt bé. És molt enriquidor per a mi veure quin interès hi posen les parelles lingüístiques que he tingut i la confiança que ens tenim. Podem parlar de tot mantenint sempre un curós respecte amb elles.

Res més, només que animar a fer parelles lingüístiques, passen coses molt curioses...

Roser Agulló, voluntària del VxL del Centre de Normalització Lingüística de Sabadell