A Caldes de Montbui, el dimarts és el dia del mercat setmanal. Però també és el dia que ens trobem la Laura i la Montse, per fer-la petar una estona en català i, de passada, caminar una mica.

Jo soc la Laura i vaig arribar a Caldes fa dos anys per amor. Soc de Cuenca i he viscut tota la meva vida allà, en un petit poble de tres-cents habitants que es diu Beteta. La meva parella és nascuda a Caldes i em va dir que el català era molt important per a mi per trobar feina. Soc treballadora social i per tant necessito el català per treballar. I ara que estic treballant, efectivament, veig que ho és perquè els textos i tota la documentació que faig servir són en català, però també el faig servir per comunicar-me amb la gent, dins i fora de la feina.

Jo soc la Montse i soc de Caldes de tota la vida. M’agrada el voluntariat, però com que no tinc gaire temps vaig pensar que una activitat com aquesta s’adeia amb les meves possibilitats. Professionalment, treballo en l’àmbit de les llengües i el voluntariat era una oportunitat per transmetre el meu coneixement en aquest camp.

En principi la intenció era dedicar-hi una hora a la setmana, però molts dies, quasi tots, ens hi estem una bona estona més. Sobretot perquè, a més de xerrar com dues calàndries, aprofitem per anar a caminar. Així, doncs, molts dies parlem i caminem dues o tres hores.

El voluntariat lingüístic, per a totes dues, ha estat una experiència molt agradable i enriquidora. Hem compartit molts moments divertits, moltes experiències personals i ens hem pogut conèixer bastant a fons. Encara que jo, la Laura, em tregui l’any que ve el certificat de català que necessito, continuarem veient-nos i caminant, perquè ara ja som amigues.

Montse Marès Torras (voluntària) i Laura  Pérez García (aprenenta), parella lingüística del VxL de l'Oficina de Català de Caldes de Montbui (Centre de Normalització Lingüística del Vallès Oriental)