Estic estudiant l'intermedi 2 al CNL de Terrassa. Estic intentant canviar els meus poemes del castellà al català. Aquí us passo un del camí de Sant Jaume que vaig fer el mes passat. Espero que us agradi. Trepitjades damunt petjades Avui els udols del vent embogit estan enferritjant la meva cara coberta de flocs de neu. El meu camí de solitud cap a un futur incert i desconegut és ple de camps oblidats pels gelat hivern... Trepijades de fang, trepitjades de neu i gel, trepitjades de vent, trepitjades de solitud i pau, trepitjades embolicades en plastics, trepitjades de pluja, trepitjades de pols i sorra, trepitjades plenes de butllofes, trepitjades cobertes per la boira, trepitjades sobre llambordes de pobles perduts pel temps, trepitjades envoltades de creus en records dels peregrins, trepitjades repetides i entumides, trepitjades sobre roques esmolades, trepitjades amb dits morats i congelats, trepitjades amb botes esquinçades, trepitjades atapeïdes pujols abonyegats i extints, trepitjades sobre miralls en basses transparents, trepitjades plenes de picades de misèria... És cert, què busco en aquest camins sense primavera i deserts? Encara que no estic segur, crec que en aquest perpetu caminar, vaig a la reserca d'algú desconegut per mi... jo mateix.