El Jaume és un metge jubilat que viu a Lliçà de Vall i en aquest article ens parla de la seva experiència com a voluntari del Voluntariat per la llengua (VxL) amb les seves dues parelles lingüístiques, la Fàtima i la Tamara.

Faig de parella lingüística doble des de fa algunes setmanes. La inquietud va néixer durant un viatge que vaig fer per Cap d'Any en què vaig coincidir amb un senyor que tenia una parella lingüística, i em va explicar que estava molt satisfet de l'experiència.

Arran d’això, em vaig posar en contacte amb el VxL i, abans d'un mes, ja tenia dues parelles lingüístiques: amb una, fent conversa en línia i, amb l'altra, de forma presencial.

Les diferències són òbvies. La Fàtima és la parella amb qui ens trobem per conversar. És una noia magrebina que fa més de vint anys que viu a Santa Eulàlia de Ronçana i treballa en un restaurant conegut de la comarca. Parla molt bé el català, és simpàtica i parladora. El principal inconvenient és que jo també soc parlador i m’he de frenar perquè del que es tracta és que parli més ella. Portem aproximadament la meitat de les xerrades previstes, en total deu, i la cosa va molt bé. Ens passa el temps volant!

L'altra parella, la Tamara, és una noia sud-americana, xilena, que també parla molt bé el català. Viu a Santa Maria de Palautordera. Porta més de quinze anys vivint a Catalunya. El fet de viure en un poble petit segur que ha facilitat el seu aprenentatge. Amb aquesta parella conversem virtualment i també ens va bé, perquè viu en un poble allunyat del meu i, si no, perdríem molt temps amb els desplaçaments. Com que és una mica tímida, el fet de fer-ho virtualment ens facilita la comunicació. En aquest cas també m’haig d’esforçar a parlar poc. Es tracta de fer preguntes i saber esperar per obtenir resposta.

En resum, una molt bona experiència, del tot recomanable en ambdós casos.

Jaume Monteis, voluntari del Servei Comarcal de Català del Vallès Oriental (Centre de Normalització Lingüística del Vallès Oriental)