Fa calor a Santa Coloma de Gramenet i per això l’Ònia ha portat les seves dues aprenentes a un bar a prendre orxata. Aprofita l’ocasió per explicar una història sobre la beguda: una princesa va arribar a València amb molta set i allà li van donar orxata. Després de beure-la, va preguntar “Això és aigua?” i la resposta va ser “Això és or, xata”... la Tiana, andalusa, sí que ha entès la broma, però l’Iva, txeca, necessita una mica més d’explicació.

La Tiana i l’Iva es van apuntar com a aprenentes al VxL perquè no trobaven al seu entorn gent amb qui practicar català i esperaven així guanyar confiança i sentir-se parlant en català; en canvi, l’Ònia va apuntar un estiu la seva mare al programa i, ja que hi era, també s’hi va apuntar; a més, ja tenia experiència a l’hora d’aprendre idiomes i pensa que una llengua s’aprèn posant-la en pràctica i no només davant d’un professor.

A les seves trobades expliquen que sobretot han rigut molt, però també han aprofitat per comentar els temes que tractaven a les classes de català o d’històries de la vida, com diuen elles, tot i que ara ja estan parlant dels plans per a les setmanes de vacances mentre acaben les orxates.

Israel Martínez, dinamitzador del VxL del Centre de Normalització Lingüística L'Heura