En Víctor es va apuntar al Voluntariat per la llengua com a voluntari quan va conèixer el programa a través de l'AMPA de l'escola Les Palmeres, a Santa Coloma de Gramenet. Fer parelles lingüístiques entre els pares i les mares de l'escola li va semblar molt bona idea perquè així es coneixerien mentre parlaven català.

L'aprenenta d'en Víctor és una persona amb moltes ganes d'aprendre. És advocada i en el seu context professional, el món de la justícia, encara es parla força el castellà i això no l'ajuda. Per a en Víctor, la clau perquè els aprenents aprenguin català és la quotidianitat, és a dir, cal que el puguin parlar normalment en la majoria dels àmbits en els que es mouen. Fins que el català no assoleixi una quotidianitat a les seves vides, serà molt difícil que el parlin fluidament.   

A l'escola dels seus fills, encara que els nens parlin català a casa i a classe, quan juguen al pati ho fan en castellà. En Víctor creu que és perquè és una llengua molt dominant i pensa que l'única cosa que es pot fer és donar exemple i que els nens vegin que els pares sempre parlen en català.

Pel que fa a Santa Coloma de Gramenet en Víctor ho té molt clar: ell sempre diu la primera paraula en català. Aleshores, si el seu interlocutor li diu que no l'entén, canvia, però la majoria de vegades la gent el pot entendre. De vegades li ha passat que s'ha relacionat amb pares de l'escola en català, i després se n'han adonat que ja es coneixien de feia molts anys i que en aquella època sempre s'havien parlat en castellà. Ara el fa molt content que s'hagin retrobat parlant en català.

Alexandra Sans, coordinadora de dinamització del Centre de Normalització Lingüística L'Heura