El mes passat vam celebrar la cloenda de la 22a edició del Voluntariat per la llengua, juntament amb el final dels cursos de català i de totes les activitats que es fan al municipi entorn de l’aprenentatge de la llengua i la cultura catalanes.

A Parets, el VxL es fa des de l’any 2005 (ja fa 11 anys!). Durant tot aquest temps, hi han passat uns 70 voluntaris i un centenar d’aprenents, amb els quals s’han arribat a formar unes 300 parelles, i, a més, s’ha comptat amb el suport 77 establiments col·laboradors i 16 entitats.

Si faig memòria d’algunes de les parelles que hi ha hagut, cada cas és únic i especial. Penso en el Joan, electricista de Parets, que fa uns quatre anys va començar com a alumne de català i, de seguida, es va fer voluntari per ajudar els companys de curs que tenien dificultats en l’expressió oral a millorar-ne la fluïdesa per poder superar el nivell C1. Es va fer càrrec d’un grup de tres aprenentes: la Resu, la María Rosa i la Patri. Un cop acabat el curs, va voler continuar fent de voluntari i, coses de la vida, va formar parella amb el Mamadou, un jove del Senegal que fa uns nou anys que és a Catalunya, i que justament s’estava obrint camí en el món de la construcció i l’electricitat. Ara, a través de les trobades lingüístiques, el Joan ensenya al seu aprenent, el Mamadou, l’ofici d’electricista.

També hi ha la Teresa, la dona del Joan i exparella lingüística del Mamadou, sempre disposada a acollir un aprenent o aprenenta: el Kemokho, el mateix Mamadou al principi i ara la María, una dona d’origen andalús que fa anys que és aquí, però que té molta vergonya de parlar català en públic...

La Pilar és una altra de les voluntàries històriques i compromeses. Forma parella amb la Lisi, una noia que va venir fa uns quants anys de l’Argentina i que el setembre ja farà el Suficiència 2, i amb en Vicente, amb qui comparteix el gust per la poesia. O la Maria, voluntària sempre disposada i amatent. Va començar amb la Mari Carmen, però ben aviat s’hi va afegir el José Ignacio, la Natalia i la Petri.

Podríem parlar de moltes parelles més, cadascuna amb la seva història: la Neus, que ha començat aquest curs, amb l’Olga Lucía; la Rosa i la M. Carmen; l’Anna Maria i la María; la Teresa i la Josefina; la Carme i la M. Luisa; el Joel amb la Delmi i la Natalia... Però no voldria acabar aquest repàs sense esmentar la Carme i la Teresa, dues dones que van començar com a voluntàries lingüístiques i que han acabat conduint el Club de lectura fàcil que s’organitza conjuntament amb la Biblioteca Can Rajoler de Parets. Un gran agraïment, doncs, a totes les persones que, amb la seva dedicació i il·lusió, fan possible el VxL al municipi.

Roser Tintó, tècnica de l’Oficina de Català de Parets, del Centre de Normalització Lingüística del Vallès Oriental