El meu contacte amb la llengua catalana va tenir lloc quan vaig arribar per primera vegada a Catalunya, l'agost de l'any 2000, procedent del Marroc.

De fet, recordo molt bé que la primera paraula que vaig sentir era: "adéu-siau". L'entonació i la fonètica eren semblants al francès.

Com que tenia la intenció d'instal·lar-me i treballar a Barcelona, vaig decidir aprendre l'idioma. La primera etapa del meu aprenentatge va desenvolupar-se de manera autodidacta. El procés era una mica lent, perquè no podia dedicar-hi gaire temps, només els caps de setmana. Aquesta situació va durar des del 2000 fins al 2012, període en què vaig perfeccionar bastant la llengua parlada.

Sempre tenia el desig d'estudiar el català per parlar-lo i escriure'l bé. Vaig aprofitar que m'havia quedat a l'atur i vaig anar al casal del meu barri, a Terrassa, per fer una mica de reciclatge i valorar el meu nivell de l'idioma. Gràcies a la meva professora del casal que, a banda de fer-me classes, passàvem estones fent conversa dins del programa Voluntariat per la Llengua (VxL), vaig fer grans progressos. Això em fa pensar que havia pres la decisió correcta. Tot plegat em va animar a continuar estudiant i vaig matricular-me al Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL). Les classes al CPNL són realment molt professionals, tant a nivell pedagògic com tècnic.

A més, vaig tornar a enganxar-me al VxL, qui ens brinda fer diverses visites culturals pràcticament cada mes, que són un afegitó agradable que afavoreix la integració de l'idioma. De fet, qualsevol alumne, sigui quin sigui el seu origen, pot adaptar-se amb tota facilitat a les classes i gaudir de l'ambient agradable entre estudiants i professorat.

Ara estic a nivell Suficiència 3, i la veritat és que el meu nivell d'idioma ha evolucionat molt; de primer, per les classes que rebo del CPNL i segonament per l'ajuda del VxL.

El voluntari és la persona que té el català com a llengua vehicular en la seva vida quotidiana i que s'ofereix per ajudar els alumnes del CPNL a parlar bé el català i evitar els errors que normalment un aprenent d'un idioma acostuma a fer. De fet, el voluntari dedica una hora del seu temps lliure cada setmana, per poder ajudar els alumnes. D'aquesta relació del VxL, moltes vegades neix una amistat i un intercanvi cultural molt interessant. Per aquest motiu, animo a tothom qui vulgui conèixer altres cultures i que vulgui promocionar el català com a llengua d'ús corrent, perquè col·labori en aquest programa de les parelles lingüístiques.

Saad Nouinou, aprenent del VxL del Servei Local de Català de Terrassa (Centre de Normalització Lingüística de Terrassa i Rubí)