Per Sant Jordi, al Servei Local de Català d'Esplugues de Llobregat acostumem a organitzar una lectura de llibres a micròfon obert al mig de la plaça de Santa Magdalena, davant de l'ajuntament. Enguany, Soledat Gascó, voluntària del VxL que escriu poesia, ens ha regalat el següent poema, escrit des del punt de vista d'una voluntària per la llengua i manuscrit en una cartolina.

Una llengua, un país: Catalunya

Tinc enveja

de les llengües que no estan criticades,

que tothom les vol aprendre

sense estalviar esforços

perquè estan ben valorades.

Tinc enveja

de les llengües que en diuen "més parlades"

i, que els qui han nascut allí

pensen que són les més maques.

La meva llengua també n'és de bonica,

i té una riquesa que molts d'aquí

no sabran mai, perquè creuen 

que és difícil i no cal sacrificar-se

en estudiar el seu cabal,

si amb una de sola ja passen!

I total, per a què cal!

I jo voldria viure en un racó

d'aquesta terra estimada

on fer volar coloms al meu jo

creient que serà ben tractada.

Parlar-ne amb l'orgull de debò,

com si fos la virtut alada

no haver de demanar perdó

per no ser entès, altra vegada.

Em fa mal viure al meu País

mendicant la meva cultura

explicar-ho com si no servís

la seva llarga singladura.

Mai no podrà ser un camí llis?

Ser el que som sense censura?

Mai no hi haurà un compromís

d'entendre la nostra postura?

Molí de vent i bisturí de paraules a la deriva

repetides dalt de la riba de la història sempre així.

Voldria conèixer el festí

dels qui tothora fan fogata

i escampen l'anunciata

posseint el nostre destí.

Que la raó porta postdata

i el poble n'és el paladí.

Soledat Gascó, voluntària del Voluntariat per la llengua d'Esplugues de Llobregat (Centre de Normalització Lingüística Roses)