Els aprenents del Voluntariat per la llengua inscrits al Servei Local de Català de Rubí tenen edats compreses entre els 18 i els  67 anys. Isaac Aguareles, dinamitzador del VxL d'aquest SLC ha conversat amb l’aprenent d’edat més avançada, el Rafael García Rodríguez, nascut a la província de Granada. La sordesa incipient del Rafael aconsella de no trobar-se en un lloc amb gaire brogit, i es donen cita a l’oficina del Servei Local de Català. No estan sols, però, ja que els acompanya el Miquel Boladeras, voluntari lingüístic del Rafael durant les últimes tres edicions.

Isaac: Com vas conèixer el programa i per què t’hi vas apuntar?

Rafael: Primer em vaig apuntar a fer classes de català i de seguida em van oferir la possibilitat de conèixer el Miquel, amb qui ens hem anat trobant i hem conversat mentre he participat al VxL.

I: Per què ho recomanaries?

R: En relació amb les classes, trobo que el VxL és una forma d’aprenentatge molt més autònom, que et dóna la possibilitat de ser més protagonista de tot el procés perquè “la classe” la feu entre els dos, i per això hi prens un paper més actiu.

I: Què n’opines? Creus que és important?

R: Des de l’inici em va agradar molt, perquè jo amb el Miquel parlo paraules més “normals”, mentre que a les classes és més “diplomàtic”.

I: Què vols dir amb diplomàtic?

R: No ho sé, que és més seriós, parles paraules més “importants”, és una altra cosa.

I: Recordes alguna anècdota amb el voluntari?

R: No recordo cap anècdota així fora del normal, la veritat és que les trobades sempre eren molt semblants. El que sí que em fa gràcia és que recordo ocasions en què vaig aprendre coses noves, com la paraula “plaça” (perquè jo llegia placa). És una paraula que no oblidaré, com tampoc oblidaré amb qui la vaig aprendre.

I: Alguna activitat en què hagis participat?

R: Amb la meva dona anem sempre que fan alguna activitat a la biblioteca.  I també recordo la sortida a Montserrat de l’abril de l’any passat. Era el primer cop que pujava al funicular de Sant Joan i que anava tan amunt de la muntanya.

I: La teva dona també et va acompanyar a la festa del 10è aniversari del VxL a la Fàbrica Moritz de Barcelona el novembre passat, oi? Què et va semblar?

R: Sí, ella també fa d’aprenenta lingüística, i sort en tinc, perquè cada vegada estic més sord... Ui, la festa va estar molt bé, no sabia ben bé què seria, pensava “ai, l’Isaac, on em porta?...” però la veritat és que aquella fàbrica era tan xula i molt animat amb la música i tot.