Esteu aquí

Així va ser com van anar forjant, conversa a conversa, una amistat profunda i respectuosa

La Teresa i l’Ana han estat una parella lingüística especial. Es van conèixer ara fa uns tres anys arran del Voluntariat per la llengua (VxL).

L’Ana, una aragonesa que, per qüestions familiars, venia a viure a Catalunya, es va apuntar de seguida als cursos de català i ben aviat va estar a punt per tenir una parella lingüística; la Teresa, una voluntària veterana, que no ha escatimat hores per fer conèixer i estimar la seva llengua.

Totes dues van començar les converses habituals d’una hora a la setmana, durant deu setmanes. Es trobaven normalment en una cafeteria de Vilafranca del Penedès i la feien petar de valent; a totes dues els agradava molt parlar, riure i compartir.  També s’hi afegia la Kadiatou, maliana, i alguna vegada les visitava una antiga parella lingüística de la Teresa, la Mariam, marroquina. Quan es trobaven totes quatre es comentava que aquella varietat de fesomies i colors diferents semblava l’ONU i als clients de la cafeteria els feia molta gràcia veure com s’esforçaven a parlar en català.  Totes parlaven i parlaven explicant-se les coses del dia a dia, el que feien, el que pensaven.... I així va ser com van anar forjant, conversa a conversa, una amistat profunda i respectuosa.

Però la vida porta canvis d’escenaris i l’Ana va haver de tornar a la seva terra, a Saragossa. Va sentir molta pena pel que deixava, per les amistats, per les arrels que ja havia fet, malgrat el poc temps que havia viscut a Vilafranca, però també sentia il·lusió i estava contenta per tornar. Marxava, això sí, amb la motxilla més plena que quan va arribar.

I la nostra parella lingüística es va acomiadar de les trobades habituals, però com que les amistats no es poden deixar així com així, van continuar a través del whatsap, del telèfon... Així s’explica per què un dia la Teresa i el seu marit, estant de vacances, van voler passar per Saragossa a saludar l’Ana. Les fotografies mostren aquest instant meravellós de retrobada, quan l’abraçada para el temps i l’espai; i els gestos fan palesa la relació que han tingut aquesta parella lingüística, més enllà del Voluntariat per la llengua.

Gemma García, dinamitzadora del VxL del Servei de Català de Vilafranca i l'Alt Penedès (Centre de Normalització Lingüística de l'Alt Penedès i el Garraf)

Comentaris

Un exemple de que en els temps remoguts que vivim, de represió i mentida sistemàtica de l'estat, aquest és un exemple de com persones d'arreu amb cultures i llengües diferents, poden establir lligams i relacions de cor. Moltes gràcies!
Amb un pica pica o un bon vi sempre surte millor quasevol llengua ;-)

Afegeix un nou comentari

CAPTCHA
Aquesta pregunta es fa per comprovar que vostè és una persona real i impedir l'enviament automatitzat de missatges brossa.

Voluntariat per la llengua

Voluntariat per la llengua (VxL) és un programa impulsat per la Secretaria de Política Lingüística del Departament de Cultura i gestionat territorialment pel Consorci per a la Normalització Lingüística. El programa facilita que les persones que tenen coneixements bàsics de català i es volen llançar a parlar-lo, el puguin practicar en un context real i distès i que les que el parlen habitualment no canviïn de llengua innecessàriament. Voluntariat per la llengua s’adreça només a persones majors d’edat. Els participants poden triar entre la modalitat presencial o la modalitat virtual. El compromís mínim de participació és de 10 hores: una hora a la setmana, durant 10 setmanes. A partir de les inscripcions, es formen les parelles lingüístiques, tenint en compte els horaris disponibles i les afinitats dels inscrits.

dl dt dc dj dv ds dg
 
 
 
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
 

separador

separador

Si vols llançar-te a parlar català i el vols practicar de forma natural i distesa
Apunta’t al Voluntariat per la llengua!