Des de sempre que m’ha agradat molt escriure. Estic convençut del poder de les paraules. Un escrit fet amb seny, correcció i mà esquerra pot moure muntanyes i aconseguir tot allò que es proposi.

Per aquesta mateixa raó també estic convençut que llegint també s’aprèn i, fent-ho com Déu mana, es comprenen millor les coses. Cal saber fer els punts i les comes que calguin, els signes d’admiració, els punts suspensius, etc., ja que en cas contrari el contingut d’un escrit pot donar a entendre una altra cosa.

Després de passar un temps aprenent català al CNL de l’Àrea de Reus Miquel Ventura, vaig decidir participar en el Voluntariat per la llengua, però amb el suport del material “Llegir per parlar, llegir per aprendre”, o sigui, utilitzar la lectura com una eina molt eficaç per encetar converses i aprendre la llengua.

El resultat de tot plegat ha sigut prou satisfactori. Des del dia 11 de maig d’enguany fins al passat 13 de Juliol vaig ser el voluntari lingüístic d’en Reduan. En Reduan és un pare de família d’origen marroquí, concretament de Larache, lloc que vaig visitar l’any passat i per aquest motiu potser la relació ha resultat més distesa.

En Reduan ha acabat el curs intermedi 1. Parla bastant bé el català, encara que se li escapen paraules en castellà. Li costa molt fer les pauses degudes davant de comes o punts. Llegeix tot seguit i qui l’escolta amb prou feines pot entendre què diu. Per aquest motiu, i perquè en fos conscient, els primers dies enregistràvem la lectura amb una gravadora i després l’escoltàvem junts perquè se n’adonés. Em va semblar, tot sigui dit, que no li feia gaire gràcia i ho vaig deixar córrer.

Durant aquest temps que hem anat llegint tots dos junts les lectures proposades a les fitxes del material comentat, en Reduan ha tingut dificultats per llegir paraules llargues. Amb el temps, aquest entrebanc en la lectura l’ha anat superant i ha millorat. Curiosament el va impactar molt una frase de la fitxa 33, Notes abans d’anar a dormir,  que deia, “I si els que moren han descobert una veritat?”.

El que sí que m’ha decebut molt i no puc deixar de dir-ho, és que en Reduan em va confessar que ell no llegeix mai, ni tan sols les instruccions dels aparells electrodomèstics que compra per a la llar per conèixer-ne el funcionament. En la seva cultura, llegir no és una opció primordial, almenys així ho vaig entendre.

Per acabar he de dir que la relació i el respecte mutu han sigut excel·lents. Jo he après coses d’ell i espero que ell també hagi après coses de mi. Per reafirmar el que ha après li vaig recomanar que no deixés cap dia de llegir i sobretot, sobretot, llegir molt, i molt, en català.

Joan Ramon Dalmau, voluntari del VxL del Centre de Normalització Lingüística de l'Àrea de Reus Miquel Ventura