Esteu aquí

VxL, cantants i actrius

La Montserrat Garcia i l’Encarna Gascón són dues voluntàries lingüístiques de Montornès del Vallès que, a més de ser voluntàries del VxL, estan implicades en mil i una activitats i sempre participen en els actes culturals del municipi: conferències, clubs de lectura, concerts... i evidentment, acaben arrossegant-hi les seves aprenentes, que es  contagien d’aquest dinamisme i assisteixen a les activitats o, fins i tot, comencen a acostar-se a alguna entitat per formar-ne part.

Com podeu veure a les fotografies que acompanyen aquest article, ambdues estan caracteritzades com a personatges de l’edat mitjana. Això té una explicació molt senzilla: tant la Montserrat com l’Encarna actuen en La Remençada de Montornès, que és un espectacle musical que es fa als carrers del poble un cop a l’any. La Remençada  explica  la revolta dels pagesos de remença catalans contra les duríssimes condicions del vassallatge a què vivien sotmesos. Hi actuen més d’un centenar de veïns fent d’actors i actrius, cantants i músics. Aquest espectacle té lloc un cop a l’any, i enguany serà el 4 de juny a les 19.00. Si voleu saber-ne més, podeu anar a la pàgina de Facebook de La Remençada https://www.facebook.com/LaRemencadaMontornesDelValles/

Dies enrere vaig demanar a la Montserrat i a l’Encarna que em diguessin com havia anat l’experiència com a voluntàries ara que tancàvem una edició i en començàvem una altra. Els vaig demanar que m’expliquessin especialment si les aprenentes coneixien La Remençada i si s’hi havien animat a formar-ne part d’alguna manera, o si s’havien implicat en  alguna de les altres entitats de les quals elles són membres, com les sardanes o la coral. Reprodueixo el que l’Encarna i la Montserrat em van explicar.

Pel que fa a l’Encarna Gascón, tot i que ja tenia relació amb el Voluntariat per la llengua mitjançant l’entitat Dones per la convivència, avui desapareguda, enguany  és el primer any que fa de voluntària i s’ha atrevit a ser-ho de dues aprenentes. Aquesta és l’experiència de l’Encarna:

La meva experiència ha estat molt positiva i satisfactòria, per això continuaré el VxL fins al maig, que és quan comencen més forts els assajos de la Remençada i tinc menys temps. Durant 10 setmanes he acompanyat dues dones, una procedent de Lleó i una altra procedent del Marroc, Amb elles hem compartit, entre d’altres coses, les nostres cuines tradicionals i un tastet de sardanes, per tal que quan en toquin a plaça puguin participar-hi activament. Arran  d'això, l’aprenenta de Lleó s’ha apuntat al curs de sardanes del casal d’avis. La marroquina ho té més complicat, diu que no els està permès ballar a l’aire lliure, però sí que poden fer-ho en espais tancats, sempre que no hi hagi homes.

El menjar ha estat un tema important en les nostres trobades i sobretot hem parlat dels plats típics de cadascú: la nostra carn d’olla; la harira, un plat del Marroc que es fa amb farina d’arròs, cigrons, llenties, tomàquet, ceba, api, julivert, espècies amb menta negra o blanca, oli d’oliva i que es barreja amb trossos petits de carn de xai o pollastre, i també  el “cocido leonés”, on no hi pot faltar la carn de vaca, el porc, la llengua de vaca i els embotits tendres lleonesos.

Parlant, parlant, també ha sortit el tema de La Remençada; totes dues han vist l’obra però no se senten motivades a implicar-s’hi: una per raons religioses i l’altra perquè la seva extrema timidesa no li permet fer una actuació tan significativa davant del públic.”

La Montserrat García és aquella voluntària que tothom voldria tenir! És  professora jubilada de secundària, té la paciència infinita dels professors i molts recursos per ajudar les aprenentes. Fa de voluntària des de fa molts anys i en cada edició té entre dues i tres aprenentes. Aquesta és l’experiència de la Montserrat:

“ Ja saps que jo tinc tres aprenentes, una des de fa tres anys, l'Antònia, i dues d'aquest any, la Mari Carmen i la Isabel. La manera com ho portem unes i altres és un xic diferent. Amb l'Antònia xerrem moltíssim i de tot, té un molt bon nivell, i aquest proper dimecres anirem juntes a comprar al Decathlon a Mollet; això sí, comprarem en català, només faltaria! L'Antònia va estar cantant un temps a La Coral, amb l'Encarna i amb mi; era contralt, ho va deixar per motius familiars i potser, també, perquè s'atabalva  un xic amb algunes cançons, però va participar en un parell de concerts i tot. Va venir a tres o quatre assajos de la Remençada, amb el seu marit, però al final no va quallar. Sí que coneix perfectament l’espectacle i en xerrem de tant en tant.

Les altres dues aprenentes, encara que suposadament vénen juntes, són molt diferents de caràcter i maneres de fer, així com d'integració al poble. La Mari Carmen està perfectament integrada al poble, hi porta molts anys i ha tingut un comerç quasi tota la vida. Coneix més gent que jo, és una assidua als concerts de La Coral, coneix perfectament La Remençada i està molt orgullosa que es faci un espectacle així  a Montornès. Quan estem soles, les nostres converses són sobre menjars, amics, els néts, els fills... la vida quotidiana i una mica de safareig sobre el poble, si cal, és clar...

Amb la Isabel, que és xilena i fa pocs anys que viu a Montornès, ens hem trobat menys perquè hi ha alguns dies que treballa i li és difícil de compaginar horaris. El seu tarannà és molt diferent: xerrem de tot un xic, però, de tant en tant, em pregunta coses més relacionades amb la gramàtica i la fonètica del que acabem de dir o quan li corregeixo vocabulari. També he parlat amb ella de la Remençada, no gaire, i sé que també l’ha vista i la coneix.”

Com podreu imaginar, jo estic encantada de tenir voluntàries com aquestes, tan fantàstiques i tan generoses amb el seu temps i amb la seva energia. Sempre dic, i no em cansaré de repetir-ho, que el Voluntariat per la llengua és una experiència que depassa el que és purament lingüístic, que és també una manera de compartir emocions, cultura, costums... Un bon sistema per acostar les persones i així crear vincles, que són en definitiva la base del teixit humà d’un poble.

Reyes Barragán, Tècnica de Normalització Lingüística de l’Oficina de Català de Montornès (Centre de Normalització Lingüística del Vallès Oriental)

Afegeix un nou comentari

CAPTCHA
Aquesta pregunta es fa per comprovar que vostè és una persona real i impedir l'enviament automatitzat de missatges brossa.

Voluntariat per la llengua

Voluntariat per la llengua (VxL) és un programa impulsat per la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura i gestionat territorialment pel Consorci per a la Normalització Lingüística. El programa facilita que les persones que tenen coneixements bàsics de català i es volen llançar a parlar-lo, el puguin practicar en un context real i distès i que les que el parlen habitualment no canviïn de llengua innecessàriament. Voluntariat per la llengua s’adreça només a persones majors d’edat. Els participants poden triar entre la modalitat presencial o la modalitat virtual. El compromís mínim de participació és de 10 hores: una hora a la setmana, durant 10 setmanes. A partir de les inscripcions, es formen les parelles lingüístiques, tenint en compte els horaris disponibles i les afinitats dels inscrits.

dl dt dc dj dv ds dg
 
 
 
 
 
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
31
 
 
 
 
 
 

separador

separador

Si vols llançar-te a parlar català i el vols practicar de forma natural i distesa
Apunta’t al Voluntariat per la llengua!