"Volia parlar català, ras i curt!"

Com vau conèixer el Voluntariat per la llengua (VxL)?

Josep (aprenent): Quan estudiava, abans de la pandèmia, el professor de català ens ho va dir, però ho vaig anar deixant, ho vaig anar deixant...

Carme (voluntària): Des de sempre sabia que es feia, com que sempre llegeixo aquestes informacions... El que passa és que, després d’haver-ne fet una edició, vaig plegar, però l’any passat, per Sant Jordi, vaig veure una paradeta del Voluntariat per la llengua (VxL) a la plaça de la Vila de Parets i vaig pensar “m’hi torno a apuntar”, perquè ja havia passat la pandèmia. I quan em van trucar per dir-me que m’havien trobat una parella, doncs vaig venir.

Per què us hi vau apuntar?

Josep (apr.): Perquè volia parlar català, ras i curt. Ja feia molts anys que era aquí a Catalunya.

Carme (vol.): Jo, perquè sí, no ho sé. Em sembla que ho duc a l’ADN, això: quan surt alguna cosa de català, ja m’hi apunto. I també perquè ho trobo un projecte molt maco, perquè el voluntari en té moltes ganes i l’aprenent, també, té moltes ganes d’aprendre. Es troben dues intencions molt fàcils. S’aprèn molt.

Parlem una mica més de vosaltres i de la vostra experiència: què soleu fer quan us trobeu?

Josep (apr.): Depèn. Últimament, hem pres cafè, aquí a l’espai que teniu habilitat per al VxL...

Carme (vol.): És que ha fet fred, fins ara. Ell no, però jo tenia fred i un dia em vaig constipar en un parc i vaig dir “no pot ser”. I com que ens prepareu aquest lloc tan bonic, venim aquí, ens preparem nosaltres un cafè i unes pastes...

Josep (apr.): És que la Carme fa molt bon cafè.

Carme (vol.):: El compro en un lloc de cafè bo, eh? I com que sé que no li agrada el sucre, li porto sacarina i fem el cafè, parlem, m’explica moltes coses de la seva família, que n’està molt enamorat (riuen) i a mi m’agrada escoltar-lo. Al començament, li costa una mica, però quan marxa, ja no li he de rectificar res.

Josep (apr.): És que jo intento parlar català amb tothom, però no hi ha manera, em parlen en castellà. És que jo vull parlar català.

Teniu cap anècdota arran de les trobades?

Carme (vol.): No ens ha passat gran cosa. Un dia érem aquí, a la plaça, prenent cafè en un banc, perquè feia bo, i va venir una amiga d’ell o una companya...

Josep (apr.): ... Sí, una companya d’una altra empresa on treballava.

Carme (vol.): No ens ha passat gran cosa. Ara que vindrà el bon temps, sortirem a caminar una mica. Anirem al parc i, com que hi entenc una mica, d’arbres, li explicaré quins arbres són aquests.

Quantes parelles lingüístiques has tingut?

Carme (vol.): Fa temps, ja havia estat voluntària i ja n’havia tingut una, i ara, ell.

Josep (apr.): Jo només la Carme.

En general, com qualificaríeu l’experiència del Voluntariat per la llengua?

Carme (vol.): Jo molt bé, molt bé. M’agrada molt.

Josep (apr.): De vegades, ens allarguem més...

Carme (vol.): Sí, ens passem de l’hora.

Què és el que us agrada més del Voluntariat per la llengua?

Josep (apr.): Ajuntar-me amb gent que para català, hi estic molt de gust.

Recomanaríeu el VxL?

Josep (apr.): Sí, i tant.

Carme (vol.): Es pot recomanar, però per saber ben bé perquè agrada tant, s’ha de fer.

Canviaríeu res del funcionament del programa?

Carme (vol.): Jo trobo que està molt bé així, perquè és molt senzill. Jo no treballo, però la gent que treballa i té família té més problemes d’horaris. Jo, si es fessin més activitats, hi aniria, però ell, per exemple, molts cops no podria. No, no en canviaria res.

Josep (apr.): A mi aquest sistema ja m’agrada. Ara em costa molt menys parlar en català. I repetiria, de fet.

Carme (vol.): Jo també.

Què els diríeu a altres aprenents o voluntaris que s’ho estiguin rumiant?

Josep (apr.): Que no s’ho pensin. Jo m’ho vaig pensar molt i tant de bo m’hi hagués posat abans.

Carme (vol.): Que no s’ho pensin gens, que no suposa cap esforç, que és una experiència molt maca. I que si no els va bé, no passa res, ho dius a l’Oficina de Català (OC) i et canvien de voluntari o d’aprenent. I que s’aprèn, perquè sempre que ets amb una altra persona, aprens. Per exemple, sempre m’explica coses de la seva filla, que balla, i és un món que jo no conec gens i em va explicant coses.

VxL de l’OC de Parets (Centre de Normalització Lingüística del Vallès Oriental)