5 coses que potser no sabies sobre la celebració de l’Any Nou Lunar

La Chia Chi és una noia taiwanesa, traductora i docent de castellà i xinès. Va estudiar llengua castellana al seu país i va venir a Catalunya per fer pràctiques de l'idioma. Un cop aquí va conèixer el català i va decidir que l'aprendria. Vivint a Gelida es va incorporar com aprenent a les converses del Voluntariat per la llengua (VxL) i va tenir diverses parelles lingüístiques.

Quan ha tornat a Taiwan, ha decidit seguir amb les converses, ara en línia, que mantenen periòdicament amb el voluntari del VxL Miquel Carrillo. A més s'ha interessat molt per la literatura catalana, en especial per les nostres escriptores, i ha elaborat un calendari en el qual cada dia apareix una escriptora, ja sigui en català o en castellà.

En Miquel us la proposa com exemple de constància i rigor a l'hora de treballar incansablement en l'aprenentatge i el perfeccionament del català.

Esperem que l'article us agradi!” i que us ofereixi bon material de conversa per a les vostres trobades amb la parella del VxL! 

Les 5 coses que cal saber sobre la celebració de l’Any Nou Lunar: creences i tradicions

Encara que a Occident es coneix com Any Nou Xinès, no se celebra exclusivament a la Xina. Aquesta festa, també coneguda com l’Any Nou Lunar o Festa de la Primavera, és la festivitat més llarga i important a molts altres països d’Àsia com Taiwan, Singapur, Malàisia, Corea, Indonèsia, Vietnam i Filipines.

A banda del calendari gregorià, basat en un calendari solar, als països esmentats també s’implementa el calendari lunar. El primer dia del primer mes lunar comença l’Any Nou Lunar i, aquesta data, al començament de l’any, va canviant cada any i no coincideix amb la d’altres calendaris. Per exemple, l’inici d’aquest Any Nou Lunar és el 22 de gener i el que ve caurà el 10 de febrer. Oficialment les celebracions acaben el dia quinze del primer mes lunar, quan se celebra la Festa dels Fanals, i cadascun dels primers quinze dies que compon la celebració té les seves pròpies tradicions.

Durant la celebració hi ha molts costums tradicionals que la gent segueix i respecta des de fa milers d’anys i també hi ha creences o supersticions que cal tenir en compte. Per donar-ne a conèixer algunes, m’agradaria compartir l’experiència que vivim a Taiwan amb cinc coses que cal saber sobre la celebració de l’Any Nou Lunar, una festa tradicional l’origen de la qual té més de 4.000 anys d’història.

1. Què fan per rebre l’arribada de la nit de Cap d’Any?

(Foto 1: Els avis donen Hongbao. Aquests diners embolicats en paper vermell representen la bona fortuna)

Quan arriba la vigília de Cap d’Any del calendari lunar, tota la família es reuneix per tenir un sopar de reunió, que és un sumptuós menjar de cuina xinesa. Després de les onze de la mateixa nit, els més grans regalen un sobre vermell (hόng bāo, 红包) amb diners a la generació més jove o als adults sense parella. Els que tenen ingressos estables també ho preparen per als pares i avis. És una manera tradicional de desitjar bona sort i compartir benediccions. Dins el sobre vermell no hi pot haver diners amb quantitats amb el quatre, ja que aquest número en xinès es pronuncia semblant a “mort”. Qualsevol número, excepte el quatre. Els números parells són millors que els senars. Després d’això, es passen la nit en vigília. Es queden desperts tota la nit o se’n va a dormir molt tard veient els programes especials o jugant a jocs de taula. Aquest costum i tradició té el simbolisme de demanar la longevitat per als pares.

2. Reunir-se i tenir el sopar més important de l’any amb la família

(Foto 2: Els menjars casolans preparats per la meva mare són plats a base de marisc i carn)

La Festa de la Primavera és el moment més important i solemne que es troba amb tota mena d’afectes i sentiments. Els pares esperen amb ansietat que tornin els seus fills. Els que viuen i treballen molt lluny només volen tornar als llocs d’origen a veure els seus éssers estimats tan aviat com sigui possible. L’indeleble amor familiar dona un sentit afectuós al fet de tornar a casa per tenir el sopar de la nit de Cap d’Any. Aquest sopar amb tota mena de preparacions culinàries típiques xineses possiblement és el més elaborat, anhelat i simbòlic.

És un costum important preparar el menjar o els ingredients amb molta antelació ja que al mercat hi haurà molta cua i a casa hi haurà molta feina a fer.

Les crestes xineses (jiăo zi, 餃子) són una part indispensable del sopar d’Any Nou Lunar. Atès que la seva forma (de vaixell, oval i pujat als dos extrems) és semblant als lingots d’or massís que s’usaven com a moneda (yuán băo, 元寶) fa molt de temps, molts creuen que menjar-les els donarà bona sort. En algunes zones, les famílies prefereixen menjar pastissos d’arròs glutinós (nián gāo, 年糕) en comptes de les crestes. A part d’aquests dos plats típics, m’agradaria parlar d’altres menjars que no poden faltar a la taula de l’Any Nou.

• Taronges i altres fruites de la bona sort: Certes fruites es venen i es mengen molt durant l’Any Nou Lunar, com ara mandarines, pomes i taronges. Se seleccionen les més rodones i “daurades” perquè els colors estan associats a la perfecció i la riquesa. I a més, cal notar que cadascuna té el seu significat simbòlic, que es basa en el seu aspecte o en la pronunciació. Per exemple, taronja en xinès és 橙 (chéng), que sona igual que una altra paraula, “l’èxit” (chéng, 成) en xinès. La paraula xinesa per a poma (pín, 蘋) sona igual a “pau i estalvi” (píng, 平); la mandarina (jú, 橘) sona com “bon auspici”（jí, 吉) en xinès.
• Peix per a l’abundància: En xinès, la pronunciació de ‘peix’ sona com a ‘sobra’. Es creu que si un ha aconseguit estalviar alguna cosa al final de l’any, aleshores en pot fer més el proper any. I a més, hi ha un refrany de sort per menjar peix, Nián nián yǒu yú, (年年有餘) que significa: “Que tinguis sempre més del necessari cada any!”. Finalment, cal tenir en compte que no es pot donar la volta al peix, perquè s’associa a bolcar un vaixell, i portarà mala sort. Després de menjar un costat, cal retirar les espines de peix i després continuar menjant l’altra banda
• Fideus llargs per a una llarga vida: La preparació dels fideus té el seu simbolisme. Se serveixen sense tallar pel fet que representa un desig de longevitat. En general, no és aconsellable tallar els fideus durant aquesta festivitat.

Finalment, en cas de trencar un plat durant el menjar, cal dir immediatament “suì suì píng ān” (歲歲平安), perquè “suí” d’anys (歲) sonen igual al “suí" de trencat (碎), i aquesta frase significa “pau, sa i estalvi a través de l’any”.

3. En el primer dia es prohibeix escombrar el pis i treure les escombraries

Abans que l’Any Nou hagi començat, siguin els adults o els nens, tots s’han de tallar els cabells i vestir-se amb roba nova. Amb la cara neta i nova es rep l’Any Nou. També cal tenir en compte que, durant els primers dies de la celebració, no es pot rondinar als nens o dir paraules malsonants. En cas contrari serà dolent per al proper any. Tampoc es pot fer la migdiada, perquè et tornaràs mandrós i t’afectarà l’ànim de tot l’any.

Uns dies abans de l’arribada de l’Any Nou Lunar, es comença a netejar minuciosament la casa, les finestres, els utensilis, el garatge i tots els racons de la casa. També es desfà o es reemplacen coses velles o innecessàries perquè es creu que aquest canvi manifestarà el propòsit i portarà millors expectatives.

I, al mateix temps, es decora i s’adorna tot amb el color vermell, que és el símbol de la bona sort a la cultura xinesa, per denotar i transmetre un aire alegre i festiu. Es deixa la casa com a nova perquè creiem que d’aquesta manera rebutgem la mala fortuna (la mala sort) i deixarà espai per a la bona sort, la riquesa i la prosperitat. Aleshores, per no escombrar ni esborrar la sort, no s’ha d’escombrar la casa o baixar les escombraries, ja que la bona sort arribarà amb l’obertura de l’any.

4. El segon dia és el dia de tornar a la família natal de la dona (i amb obsequis)

El segon dia de l’Any Nou Lunar és un dia especial. Les filles casades retornen a casa dels seus pares amb el seu marit i fills. La generació anterior pensa que el primer dia de l’Any Nou de cap manera no es pot tornar a la família natal, en cas contrari, l’empobrirà. Si bé només és un costum tradicional, la idea revela la desigualtat de gènere. Amb una mentalitat oberta, es conserva aquesta tradició, però les velles idees patriarcals han estat eliminades. La tradició del segon dia és per a tots. Visitar els pares en aquell dia com a filla o com a gendre té un sentit diferent. Avui en dia aquesta tradició de l’Any Nou Lunar és tan important com el sopar de la nit de Cap d’Any.

També cal tenir en compte que no pots visitar amb les mans buides. Es preparen per endavant els obsequis i els regals han de ser números parells, perquè es considera que els números imparells porten mala sort. Com el sobre vermell, excepte el quatre, els números parells són millors que els imparells.

5. Quin animal ets a l'horòscop xinès?

El calendari zodiacal xinès està representat per dotze animals diferents. Això vol dir que cada dotze anys cadascun d’aquests signes es repeteix i el cicle torna a començar. S’inicia amb la rata, el bou, el tigre i en quarta posició el conill, l’animal que representa aquest any nou. L’any vinent és el drac, després la serp, el cavall, la cabra, el mico, el gall, el gos i el porc. Els dotze animals també s’utilitzen com a horòscops. Diu la tradició que les persones nascudes cada any tenen algun tret de la personalitat d’aquest animal. Per exemple, les persones nascudes l’any del conill són amables i parlen suaument. Tenen qualitats com la prudència, intel·ligència, previsió i benevolència. Busca els dotze animals del zodíac xinès si t’interessa saber quin animal ets i com ets segons el teu signe de l’horòscop xinès.

Quants dies són festa per Any Nou al teu país? Quins són els plats tradicionals d’aquesta festa? Teniu algunes creences curioses i interessants per compartir? Estàs content amb aquest animal o en prefereixes un de diferent? Com et relaciones amb el teu animal? Estic segura que la manera de celebrar l’Any Nou és molt diferent que la del teu país. Després de tenir aquesta primera impressió sobre l’Any Nou Lunar, què et crida més l’atenció?

Chia Chi Hsu, aprenenta taiwanesa del VxL em modalitat virtual del Centre de Normalització Lingüística de l'Alt Penedès i el Garraf