Com vau conèixer el VxL?
Dolors (voluntària): Per mediació de l’Ester, de l’Oficina de Català (OC) de la Llagosta, quan vaig venir a l’Oficina a fer unes consultes i ella em va proposar de fer-ho. Abans no sabia que existia.
Mònica (aprenenta): El vaig conèixer per la meva professora Ester, que va parlar amb mi i em va dir que m’aniria molt bé quedar una horeta a la setmana amb una persona voluntària perquè així m’expressaria millor i em deixaria anar més.
Quan us trobeu?
Mònica (apr.): Ens trobem un cop per setmana. Anem variant de dia depenent de les circumstàncies de cadascú.
Dolors (vol.): Ens trobem des del gener, només fa dos mesos.
Us agrada?
Dolors (vol.): Si, és totalment positiu. Veure que la persona té ganes d’aprendre a parlar i veure l’esforç que fa és molt gratificant.
Mònica (apr.): Sí, molt! Ara parlo en català a la feina. Tots parlen català, excepte un. L’encarregat em va dir que a partir d’ara em parlaria en català i potser hi ha alguna paraula que no entenc, però ara el parlo, cosa que abans no feia.
Teniu alguna anècdota o algun record que vulgueu compartir de les vostres trobades?
Mònica (apr.): Sí, recordo que un dijous vam anar al mercat setmanal a mirar les botigues, les parades de fruita, els preus, etc. i vam recórrer tot el mercat ja que jo volia comprar maduixes per al meu fill. Vam anar per les parades preguntant el preu en català i al final vam comprar a la parada que més bé de preu les tenia. L’home ens va atendre en català, un home del Marroc.
Què us aporta el VxL?
Mònica (apr.): Em va bé perquè el meu fill ara em parla molt en català, fins i tot em va felicitar i em va dir que estava molt content perquè ara parlava més en català. Ara estic mes tranquil·la quan parlo. Abans fins i tot em posava vermella quan començava a parlar, i això ara ja no em passa. Amb la Dolors he agafat més confiança i seguretat en mi mateixa.
Dolors (vol.): Jo bàsicament sento una gran satisfacció de veure com en pocs dies la Mònica ha evolucionat molt. Ella és l’única aprenenta que he tingut, però és veritat que tinc la satisfacció de veure que mica en mica va donant passos cap endavant. Jo ja em dono per satisfeta si en deu setmanes la Mònica adquireix més seguretat en ella mateixa a l’hora de parlar en català.
Quines aficions personals teniu?
Dolors (vol.): Faig curses o running, que es diu ara. Són carreres de 5 o 10 quilòmetres com el Quart de la Mitja a Granollers, o també a Terrassa, a Blanes. També faig de voluntària a Calella. Diumenge concretament faré de voluntària perquè hi ha la cursa Gran Fondo de Calella, que és una carrera de bicicleta i els corredors van fins al Montseny. He fet molt de voluntària. A vegades et posen en un avituallament i em toca preparar la paradeta i tallar taronges, fer entrepans, etc. També m’agrada anar amb bicicleta, excursions, muntanya, tot el que sigui a la natura...
Mònica (apr.): A mi també m’agrada el contacte amb la natura. Ara que s’han acabat les classes de català començaré a caminar per l’entorn rural de la Llagosta. M’agrada sortir a la Travi, vaig a caminar i a vegades m’emporto el gos. I vaig escoltant musica.
Què feu habitualment quan quedeu?
Mònica (apr.): A vegades anem a esmorzar un entrepà, un cafè amb llet o una magdalena. Altres coses que hem fet és llegir el llibre de lectura de les classes de català, un llibre de Lectura Fàcil. Jo llegia en veu alta i la Dolors m’escoltava. També hem anat al Mercat Municipal a preguntar per fruites i verdures, peix, carn.
Dolors (vol.): Va anar molt bé anar a la peixateria perquè la Mònica va aprendre moltes paraules de peix: seitó, lluç, escamarlà... Va ser molt amè, la fruita sí que se la cap, però algunes fruites no sabia com es deien en català. Els noms de carns i formatges ja els domina més.
Què diríeu a les persones que comencen amb el VxL?
Mònica (apr.): Que és una bona experiència. Jo ara entro a algunes botigues parlant en català.
Dolors (vol.): Jo els diria que s’animessin, que ho provessin, s’ha de provar tot i sempre tens l’opció de deixar-ho si no et convenç. T’ha d’omplir, però crec que quan un es decideix ja ha pres la decisió i aquesta sempre acaba sent positiva. Sobretot els diria que s’animessin.
VxL de l’OC de la Llagosta (Centre de Normalització Lingüística del Vallès Oriental)
Afegeix un nou comentari