Vés al contingut

Tancar finestres al Brasil i començar una nova vida a Catalunya

microsoftteams-image_-_2023-03-29t084111.657.png

L’Alan i jo ens vam conèixer el 19 de gener del 2023, al centre cultural Polidor de Sant Adrià de Besòs.

És del Brasil i fa uns quants anys que viu a Catalunya. Ara ens explicarà algunes cosetes molt interessants de la seva vida d'aquí i d’allà.

Carme (voluntària): Alan, per què vas decidir venir a Catalunya?

Alan (aprenent): Vaig decidir venir a Catalunya perquè m'agradaven molt les obres de Gaudí, sobretot la Sagrada Família, i per conèixer més la cultura catalana.

Carme (vol.): Què coneixies de Catalunya o què t'havien explicat dels catalans?

Alan (apr.): Havia tingut un professor d'art que parlava molt de les obres de Gaudí i dels catalans: deia que era una gent molt tancada però molt acollidora, ha, ha, ha. Vaig arribar un mes d'octubre de l’any 2006, venia per quedar-m'hi una setmana, perquè volia fer un tour de tres mesos per tot Europa.

Carme (vol.): I com és que encara estàs per aquí?

Alan (apr.): Com més coneixia la gent i la ciutat de Barcelona, més m’agradava…. i m'hi quedava una setmana més, fins que van arribar els tres mesos i havia de tornar al Brasil.

Llavors vaig haver de prendre una decisió: o tancar finestres del Brasil o tornar, i vaig decidir quedar-me i començar una nova vida aquí. No sabia castellà ni català però de mica en mica vaig anar coneixent gent i agafant confiança. Vaig anar a viure al barri de Sant Andreu, és un barri molt català i vaig trobar gent que em va ajudar molt.

Carme (vol.): Tu havies estudiat Matemàtiques al Brasil, però aquí a què et vas dedicar?

Alan (apr.): Primer vaig fer un curs d’auxiliar de geriatria, i mentrestant que feia el curs treballava a la construcció -que no en tenia ni idea- i a l'hoteleria, fins que vaig acabar-lo i vaig començar a treballar tenint cura d’una senyora de 94 anys.

Amb aquesta senyora vaig aprendre moltíssimes coses d’aquí. Hi treballava de dilluns a dissabte, d’interí. Ella em va arreglar els documents i em va dir "Alan, ha arribat el moment de volar! T'he donat les ales per volar sol!" La Trinitat ha estat unes de les persones més importants de la meva vida, sempre li estaré agraït.

Carme (vol.): I què vas fer després?

Alan (apr.): Doncs vaig anar al Brasil dos mesos i al tornar, com que mentre treballava amb la Trinitat havia fet un curs de perruquer, amb la seva ajuda vaig poder posar la meva perruqueria, que era la il·lusió de la meva vida. I allà he treballat fins que he pogut.

Carme (vol.): Ara et dediques només a estudiar català?

Alan (apr.): Sí, abans no tenia temps. Ara, com que estic prejubilat per una malaltia, tinc tot el temps del món.

Carme (vol.): I et pots dedicar a passejar per Sant Adrià! He de dir que l'Alan és súper conegut a tot arreu, no podem fer un pas sense saludar algú. Estic encantada de tenir-lo com a company de català.

Alan (apr.): Jo estic molt content amb la Carme, la veritat és que la Carme m'aporta moltíssimes coses.  És una noia molt divertida i encantadora i és molt fàcil parlar-hi en català.

Carme i Alan, parella lingüística del VxL del Centre de Normalització Lingüística de Badalona i Sant Adrià

Afegeix un nou comentari

Text pla

  • No es permet l'ús d'etiquetes HTML.
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.
  • Les adreces web i de correu electrònic es transformen en enllaços automàticament.
CAPTCHA
Aquesta pregunta es fa per comprovar si vostè és o no una persona real i impedir l'enviament automatitzat de missatges brossa.