"Em vaig proposar que parlaria en català per activisme"

La Mari Àngels Fernàndez, una voluntària del Voluntariat per la llengua (VxL) de Cornellà de Llobregat amb gran experiència, i una nova voluntària: la Pastora Lozano, ens expliquen la seva experiència. Avui és un dia molt especial perquè la que era l'aprenenta d'aquesta parella lingüística (la Pastora), es converteix en voluntària!

Estem molt contents que sigueu aquí. Porteu molt de temps com a parella lingüística, oi Mari Àngels?

M. Àngels: Si, la veritat és que hem passat una pandèmia i en aquest moment tenim un abans i un després, i hem anat evolucionant com a parella el VxL.

Pastora: Sí, hi estic d'acord,  perquè al principi tens les teves pors perquè no saps si t’avindràs amb la persona, de què parlaràs, perquè jo soc xerraire, però és clar se m’acaben també els temes de conversa, i no sabia ben bé on em ficava ... i des del primer moment, que vàrem tenir molts punts en comú: tenim fills grans, ella té filles, jo tinc fills... o sigui, va ser tot com molt rodat; vàrem començar a parlar, després hem anat al cinema...

M. Àngels: La Pastora m’ha portat a molts llocs sense saber ben bé on anàvem, però bé; han sigut tot experiències molt agradables, ha sigut una descoberta de les dues. Una conversa rere l’altra ens hem anat descobrint i sabent més l’una de l’altra.

Pastora: Hem passat del voluntariat lingüístic a ser amigues ...

És a dir, que des del VxL us vam ben encertar la parella lingüística!

Pastora i M. Àngels: Sí, sí! (rialles).

M. Àngels: Podem dir que sortirem a la tele i a la ràdio (rialles).

De moment sortireu a les xarxes socials del Centre de Normalització Lingüística (CNL) de Cornellà, Pastora. Per cert, quan vares començar a parlar en català, quines eren les teves pors; quina era la inseguretat a l’hora de dir: “faig això!”?

Pastora: Amb el meu coneixement del català intel·lectualment o normativament, el que és la gramàtica, no tenia problema; però sí a l’hora de parlar-lo, perquè soc una persona una mica exigent amb mi mateixa i tinc un vocabulari gran amb rapidesa mental gran en la meva llengua materna, que és el castellà, evidentment aquesta facilitat i aquesta rapidesa no la tenia amb el català. Havia de traduir, havia de pensar, a cops em posava molt nerviosa. M’escoltava parlant i no m’agradava el meu accent; a més, tinc dos fills que em deien que cada vegada que jo parlava català es moria un filòleg (rialles).

Això no t’anava gaire a favor, oi? Però en canvi la teva aventura s’ha convertit en un viatge...

Pastora: Sí, jo em vaig proposar que jo parlaria en català per activisme. Va ser un moment amb molts canvis a la meva vida a tots nivells; vaig decidir que endavant i a la piscina! 

Mari Àngels, tu has tingut tres parelles lingüístiques i ets voluntària del VxL dels del 2019. Si haguessis de resumir breument aquest viatge amb un titular, quin seria? Com ha esta aquest viatge de tres anys amb una pandèmia i tot el que hi ha hagut?

M. Àngels: Doncs un viatge enriquidor perquè has descobert a altres persones i aquestes persones t’han ensenyat altres punts de vista. I pot ser que el motiu sigui el coneixement del català, perquè jo el parlo, però crec que més que res és un camí personal cap a la vida, cap a ensenyar-te diverses coses; a cops funciona i a vegades no funciona. En el cas de la Pastora ha estat un viatge molt enriquidor i molt divertit al mateix temps.

Per a tu, Pastora, si haguessis de resumir aquest camí que has fet amb la Mari Àngels com el resumiries?

Pastora: Ha sigut molt fàcil; des del primer moment. Vaig començar amb por, vàrem començar a parlar i ella em va recolzar sempre. Li vaig demanar que em corregís i ella ho va fer i jo ... és que estic molt contenta amb ella! Sempre m’he sentit molt recolzada a parlar en català, cap retret. Això et dona confiança; si veig que aquesta persona et corregeix però no des de la fredor, sinó des de l’amistat és molt fàcil. Ha sigut molt fàcil amb ella, i jo no el parlava gens, eh! L’any anterior havia estat fent un curset a la biblioteca, de literatura, i era per parlar català, però és clar, era un hora la setmana i havíem de parlar tothom. Era un nivell molt baix i només parlava en aquella classe, després ja no. En canvi amb la Mari Àngels he anat parlant català al treball, amb els amics, i he anat ampliant fins que ja no hi penso; el parlo directament.

Si haguessis d’animar a una persona a fer el camí que tu has fet què li diries?

Pastora: Que no hi ha por, que crec que no parlem per por, per vergonya ...  i no hi ha por, no passa res, estem en confiança. És com quan un nen comença a parlar a casa, no parla bé i no passa res, ningú no li retreu res.

Mari Àngels, gràcies  a tu aquesta persona fa la passa següent i passa d’aprenenta a voluntària, és un moment important. Què li has dit tu per a animar-la a fer aquest passa?

M. Àngels: Que pim-pam! (rialles). És allò que qui no s’arrisca no guanya, que ho pot fer perfectament i que en els moments que estem vivint o ens hi posem tots mans a la feina o em sembla que anem per mal camí.

Si haguessis d’animar també una persona a fer-se voluntària del VxL què li diries, quin seria el teu missatge?

M. Àngels: El VxL és una manera d’ajudar i de sentir que tu també descobreixes coses. No sé si és perquè he estat a molts llocs, és a dir fent moltes coses diverses; que crec que nosaltres mateixos ens hem de treure les pors i ajudar la gent. Si tu parles català pots fer que els nouvinguts o que una persona que fa temps que és aquí però que per diversos motius no el parla, el parli. Potser al començament no ho farà bé perquè ningú no neix ensenyat, s’ha de tirar endavant però si no ho fem nosaltres no crec que vingui ningú altre a ensenyar català. Aleshores jo animaria a tothom ... que és una hora? Sí, però potser després aquesta hora es converteix en dues hores i ni te n’adones que es converteix en anar a veure una pel·lícula o anar a veure una exposició, o a sortir a caminar i és una manera que et sentis una mica útil en aquesta societat.

En tot aquest temps segur que us ha passat alguna cosa especial, alguna anècdota... (la Pastora fa un gest de Déu n’hi do!)

M. Àngels: Sí, hi va haver una època en què la Pastora es va apuntar a un munt de coses i arribava el dia i: “a on hem d’anar Pastora?”, “Doncs no ho sé!”, i a la millor apareixíem a una taller de pintura o a un taller de teatre.

Pastora: Sí, m’apuntava tot quan era i a on, però no apuntava què era el que havíem de fer!

M. Àngels: A més em va portar a molts llocs que per la meva forma de fer em fa molta vergonya: vaig acabar ballant damunt d’un escenari, pintant amb persones meravelloses que no coneixia de res, i coses d’aquest estil!

Pastora: Però s’ho va passar molt bé!

M. Àngels: Sí, sí, és clar!

Les dues, parlant, heu fet molta màgia! Moltes gràcies a totes dues, i Pastora: bon recorregut com a voluntària del VxL; segur que ho faràs molt bé!

Anand Torrents, dinamitzador del VxL del CNL de Cornellà