Practicar el català des d'Escòcia i acabar fent un bon arròs a Blanes

Fa tot just un parell de mesos, la Lídia, dinamitzadora del Voluntariat per la llengua (VxL) del Centre de Normalització Lingüística (CNL) de Sabadell, em va facilitar el contacte per començar les xerrades virtuals amb una nova parella lingüística, la dotzena des que em vaig inscriure al programa. Es tracta de la Susan, professora de biologia resident en una illa molt al nord d’Escòcia. El seu fill està casat amb una catalana i viu a Blanes. Per raons òbvies, la Susan va iniciar-se amb el català fa pocs mesos a través dels cursos telemàtics del Consorci per a la Normalització Lingüística.

A hores d’ara ja hem fet set xerrades via Skype i, sincerament, està millorant molt de pressa; veritablement hi posa ganes. Haig de dir que, en tractar-se d’una persona encantadora, jo també m’ho agafo amb molt d’interès. I val a dir també que, curiosament, la professora de català que hem tingut, la Dolors, ha estat la mateixa. De fet, no parlo d’una professora qualsevol, sinó d’una professora excel·lent, un deu. La Susan la va tenir durant el primer trimestre d’enguany fent un curs bàsic en línia del CPNL i jo fent-ne un de presencial del CNL durant el mateix període.

Fa aproximadament un mes, la Susan em va dir que vindria a Blanes un parell de setmanes per veure la família. Li vaig proposar de veure’ns personalment per passejar davant del mar, xerrar i fer un bon arrosset i, òbviament, fer-nos una abraçada. Li va semblar una bona idea. Tot això que sona tan bé ho hem pogut fer avui (27 d'abril de 2022). Amb un fantàstic arròs vora el mar i un bon vi de la terra, no hi han faltat els acudits i les rialles. Per fer bullir l’olla, ens hi han acompanyat la meva dona i també uns amics de tota la vida, la Núria i en Jaume. La Núria s’acaba d’incorporar al VxL fa quinze dies i n’està encantada.

Per acabar, només voldria destacar que les converses, si es fan amb il·lusió, aporten molt a les dues parts. En aquest cas, encara que hagi estat un fet puntual, hem pogut transformar una relació telemàtica en una trobada física molt enriquidora. Estic segur que no serà l’última. Ensenyant també se n’aprèn, no només de català, també de la vida en compartir experiències, vivències, històries, punts de vista diferents... Animeu-vos-hi!

Xavi Serret, voluntari del VxL del CNL de Sabadell