Soc l’Alma, de Sevilla. Treballo com a educadora social i fa set anys que visc a Eivissa.
Després d’un recorregut de 5 anys per aprende català, amb fases de motivació, desmotivació, sentiment de discriminació, d’imposició... l’experiència amb la Diana, la meva parella llingüística del Voluntariat per la llengua (VxL) ha estat molt positiva. Des del primer contacte, ella m'ha ofert moltes facilitats amb els horaris. He sentit que ha estat molt comprensiva, flexible i que s’ha adaptat a les meves necessitats i demandes. I, el més important, les xerrades setmanals han estat envoltades de bones sensacions, per jo, la més continua durant tot aquest any, va ser, sentir el seu suport com un regal. Així donc, la meva sensació durant el procés d’aprenentatge era d’agraïment; uns dels ingredients que va provocar la meva adherencia a les nostres xerrades setmanals.
Doncs, gracis a la Diana i al programa Voluntariat per la LLegüa i al meu procés d’aprenensatge puc participar, informa-me i comprendre a més persones. Ara tinc una nova eina, una nova clau per participar en una cultura que té molts aspectes interessants per jo, sobretot, a nivell social. I em dona pena que moltes persones no puguin fer-ho. I que una llengüa que ara estimo i valoro com a pròpia s’utilitzi com instrument de separació. Ara tinc l’opinió que totes les persones a l’escola haurien d’estudiar totes les llengües del territori Espanyol com instrument de riquesa i de cohesió. Donc, valoro el vostre progama com molt acertat en el sentit que ho feu com un regal, des de l’amor a la llengüa com a vehicle de comunicació i us animo a arribar el més lluny que pogueu.
Per la meva part (Diana) estic molt contenta de ser voluntària per la llengüa. Sóc de les terres de l’Ebre però fa props de 20 anys que resideixo al Vallès Occidental. Em vaig apuntar a ser voluntària per la llengua perquè sempre m’han agradat les tasques de voluntariat i fer-ho des d’una vessant relacionada amb la comunicació i la llengua em semblava molt interessant. Al principi no rebia propostes perquè presencialment només podia un cop a la setmana i suposo que era difícil que audres amb els horaris de les persones que volien aprendre català. Quan va arribar la pandemia vaig veure l’anunci a xarxes de la modalitat virtual vaig tornar a demanar que volia ajudar a algú a aprendre català, i llavors ja va ser més fàcil perquè em podria adaptar millor a horaris.
Desconec com es fan les parelles lingüístiques , imagino que busquen perfils similars, d’edat i interessos però en el cas meu i de l’Alma van encertar de ple.
Recordo que em van enviar unes instruccions de com havia d’ajudar a la nostra parella i vaig intentar fer-ho el millor que podia les primeres vegades perquè volia que l’Alma aprengués ràpid i com ve diu en el seu escrit entengués el perquè qui parlem català estimem la llengua.
L’Alma aprèn ràpid i de seguida les nostres converses es van convertir en una xerrada setmanal que totes dues fruim i ens ho passem molt bé. Podem dir que hem passat a ser amigues i estem contentes que el català ens hagi unit.
Molt agraïda l’oportunitat del Voluntariat per la llengüa que tingui aquesta iniciativa i a l’Alma per ser receptiva, generosa i ensenyar-me les seves experiències que son vitals.
No n’era conscient fins que he tingut l’experiència de com la llengua pot integrar i ensenyar-nos tant (a qui aprèn i qui ensenya).
Estem les dues molt contentes d’haver-nos conegut i de fer les nostres xerradetes.
Afegeix un nou comentari