Vaig començar la meva activitat com a voluntari per la llengua l’octubre del 2019. Sempre m’han agradat els idiomes i vaig creure que podria ajudar aquelles persones de fora de Catalunya que volen aprendre la nostra llengua. Mentre que en molts àmbits del nostre entorn més directe hi ha molta gent que s’esmerça a remar en sentit contrari, hi ha persones que viuen a casa nostra i que, per una raó o altra, volen comunicar-se en català, però els cal algú al costat per a perdre la vergonya i llançar-s’hi. Quan vaig disposar de temps lliure vaig dir: ara és la meva, som-hi. Si els que hem nascut aquí i estimem la nostra terra i la nostra llengua no ho fem, qui ho farà, els detractors? Aprendre la llengua és estimar el país d’acollida i en facilita molt la integració.
Amb la inestimable ajuda, simpatia i dedicació de la Lídia Coll, dinamitzadora del Voluntariat per la llengua (VxL) de Sabadell, em vaig posar en contacte amb tres persones que viuen a Sabadell, però que han vingut de fora en els darrers anys. Vaig iniciar-me com a voluntari amb una persona del Brasil, després amb una de Saragossa i finalment amb una de Càceres. He tingut molta sort car són tres persones excel·lents. Malgrat les restriccions arran de la pandèmia, hem fet el que hem pogut per anar-nos veient de manera presencial i quan això no ha estat possible, ho hem fet per via telemàtica. Si n’hi ha ganes sempre es troba un moment per a fer la xerradeta. A hores d’ara mantinc la col·laboració amb les tres.
Si sumo el temps compartit amb aquestes tres persones, probablement passem de les dues-centes hores de conversa. Probablement més temps que l’emprat amb alguns amics de tota la vida. Sincerament, mai s’acaben els temes de conversa, sempre hi ha coses per a comentar, personals, d’àmbit cultural o polític, tradicions i costums de cada poble, etc. De manera totalment inconscient i no cercada, acabes tenint una bona empatia i edificant una bona amistat.
El voluntari no només ensenya català, el voluntari també aprèn moltes coses relatives a la terra de l’aprenent/a. És molt enriquidor veure la progressió que van fent. Quan aproven un examen et sents molt a gust, saps que has aportat el teu granet de sorra perquè puguin assolir llurs objectius acadèmics. És obvi que la col·laboració del voluntari és cabdal per a elles. A mesura que et vas veient, vas entrant també en qüestions gramaticals o de fonètica que costen més en funció de la procedència de cadascú.
Sincerament, estic molt satisfet d’haver-me fet voluntari i de la tasca que estic duent a terme. De fet, quan es fan les coses amb il·lusió i ganes tot és ben senzill. Animo a qui disposi d’una mica de temps a que ho provi, l’experiència és molt potent.
Xavier Serret i Farreny, voluntari del VxL del Centre de Normalització Lingüística de Sabadell
Afegeix un nou comentari