Fa un any, quan encara vivíem "la vida loca" (abans de la Covid-19), vam començar les nostres tertúlies al programa “Un dia més” del periodista Jordi Sebastià, a UA1 Ràdio, de Lleida. Amb aquesta experiència esperàvem millorar el nostre català perquè no tenim oportunitat de parlar-lo gaire entre nosaltres.
El nostre català va millorar, però el més important és que, amb el Jordi, vam passar el llindar de la cultura catalana! Ens va fer conèixer de veritat la música, les tradicions, la cuina i tantes altres coses que no es poden conèixer si no s’està en contacte amb la gent del territori que t’acull, amb algú tan generós que comparteix el que sap, el que sent... També vam descobrir la ràdio local, que ens ha permès saber què passa a Lleida, perquè encara que des que vam arribar aquí escoltàvem la ràdio catalana, mai sentíem parlar de Lleida i les seves notícies locals.
Pel que fa la llengua, hi ha dues coses que proven que te n’has impregnat:
- Quan sense buscar-les, les paraules perfectes surten per expressar els sentiments, ja sigui l’enuig, la frustració, la sorpresa, etc.
- Quan comprens les bromes de la llengua que aprens, ja que quan rius d’una broma en una altra llengua vol dir que ja has comprès la manera de pensar de la cultura.
Aquestes tertúlies amb el Jordi ens han ajudat a donar els primers passos cap a la llengua i la cultura catalanes i, per això, et diem: “Moltíssimes gràcies, Jordi, pel teu temps, la teva paciència, la teva bondat, la teva “bienveillance” i la teva generositat!”
I gràcies a tots aquells voluntaris del Voluntariat per la llengua que, com el Jordi, obren les portes de casa seva al Marcel, a la Patricia i a totes les persones que arriben a Catalunya i que volen integrar-se parlant la llengua catalana.
Marcel i Patrícia, aprenents del Voluntariat per la llengua del Centre de Normalització Lingüística de Lleida
Afegeix un nou comentari