Em dic Juan Giménez Enriquez i soc natural i veí de Jerez de la Frontera (Cadis), tot i que ara mateix soc a Madrid on faig la feina de professor d'ensenyament secundari de llengua i literatura castellana i llatí, compartint la tasca vocacional de locutor de ràdio a la meva ciutat, Jerez. Començo a redactar el meu testimoni sobre el Voluntariat per la llengua (VxL) just el dia en què faig quaranta vuit anys d'edat, i diria també que esdevinc no només un any més vell, sinó un any més català.
La meva ciutat, on vaig néixer, créixer, on visc, i on vaig de vacances de la meva feina actual a Madrid, és una ciutat de la Baixa Andalusia, que es diu Jerez de la Frontera, que pertany a la província de Cadis, on tenim una capital homònima que és de les ciutats més antigues de l'Occident, i un litoral que la converteix en l'única província d'Espanya que toca tant l'oceà Atlàntic així com la mar Mediterrània. Val a dir que també aquí tenim comarques, però no han assolit encara el sentit que tenen a Catalunya. No són entitats administratives, doncs responen a una denominació més geogràfica i natural, per exemple, Campiña de Jerez, Campo de Gibraltar, Bahía de Cádiz ...
El meu coneixement del català ve precisament de passar petites temporades a Catalunya des que tenia vuit anys d'edat, on només estava un mes i mig o gairebé dos, el temps d'estància a l'hospital de la Vall d'Hebron. Durant tota la dècada dels vuitanta hi anava cada any, per períodes inferiors als dos mesos, i sempre em trobava amb un ambient, fins i tot el sanitari, que era bilingüe, i va ser el que em va fascinar, i em va donar, -tot i ser petit encara,- l'empenta que em va fer començar a conèixer i entendre el català.
El darrers mesos m'han passat coses a la meva vida que m'han tocat el cor, petits detalls que potser no tinguin gaire d'importància, però que els he viscut com a experiències interiors que han estat molt relacionades amb Catalunya i amb la llengua, i tot això gairebé sense moure’m de la meva ciutat. Han estat aquestes sensacions tan fortes, la causa principal que m'hagi ficat més plenament a conèixer molt millor aquesta llengua, des de la part més oral, ja que l’escrita i la literària ja la coneixia des de feia anys perquè també des de Cadis havia estudiat a la carrera una matèria de llengua i la literatura catalana a distància, als anys noranta. I va ser així, explorant el programa d'autoaprenentatge Parla.cat quan vaig veure una columna lateral que enllaçava al programa Voluntariat per la llengua. M'ho vaig pensar molt i des de Nadal no va ser fins a la fi de la Setmana Santa quan vaig començar les converses, i ja he conegut tres comunicants, l'Oriol, en Joan Miquel i en Jorge, amb cadascun dels quals he après moltíssim sobre la llengua i d'altres temàtiques i he agafat més ritme i domini en la llengua catalana parlada. Els estic molt agraït per la seva ajuda i dedicació.
Si bé jo ja havia tingut alguna experiència radiofònica en català, amb les converses encara m'he sentit més valent per fer-ho i per eixamplar tot el vessant radiofònic que ja vinc desenvolupant des que era un marrec a una emissora de Jerez.
Vull dir que les meves trobades són només virtuals, fet que no ha suposat que es puguin notar més llunyanes, al contrari; avui la xarxa ofereix una multitud de recursos que a l'època a la que jo vaig tenir els meus primers contactes amb el català eren senzillament impensables.
Les temàtiques amb els voluntaris, per a mi en qualitat d'aprenent, han estat molt variades. I cadascun dels comunicants ha aportat des de la seva personalitat i des del seu perfil unes xerrades que m'han fet perfeccionar molt més la llengua. Hi ha hagut també trobades virtuals interactives amb ells, on l'intercanvi de continguts i l’aprenentantge han estat bidireccional, doncs he tingut l'oportunitat a la mateixa videotrucada d'anar caminant per Jerez o Càdis, i anar ensenyant la ciutat amb la càmera de l'Smartphone, explicant tot el recorregut turístic a distància.
He d'agrair a molta gent, al llarg de la meva vida, les aportacions que m'han fornit per conèixer el català: familiars que viuen a Catalunya, amics que vaig conèixer per la xarxa o presencialment fora de Catalunya, i també, cal dir-ho, certes persones catalanes que m'han tocat el cor d'una manera tan pregona, que sense saber-ho ja m'han injectat a les venes una ona de catalanitat que mai no farà un pas enrere, i que conviu amb el meu gaditanisme, del que em sento també molt orgullós. I de la mateixa manera que intento fer que entre la meva gent es conegui millor la cultura catalana, també miro que Cadis i tota la província es conegui en català; la qual cosa no seria exactament difondre el català a la meva terra, sinó difondre la meva terra EN català.
Jo realment recomanaria participar en el VxL a tothom qui tingui l'interès de conèixer la llengua catalana. Imagino, potser amb una mica d'ingenuïtat, que per a molta gent que no coneix ni vol conèixer la llengua, no vindria malament que s'acostés a veure aquest programa, i comprovar que hi ha tanta gent enriquint desinteressadament la llengua de Verdaguer, i fent servir una cultura i llengua de centenars d'anys que fa molt més culte i ric el mapa lingüístic de la nostra Península Ibèrica ( la Pell de Brau, com titulava el poeta d’Arenys de Mar, Salvador Espriu ). Gràcies de cor a tots, per ajudar-me a sentir-me més integrat amb la llengua catalana, i fer-la tan meva com el castellà. Animeu-vos a aprendre-la i a difondre-la.
Juan Giménez, aprenent del VxL virtual nascut a Jerez de la Frontera (Cadis) i resident a Madrid
Afegeix un nou comentari