L’Eduard i l’Àngela són una parella lingüística del Voluntariat per la llengua (VxL) en modalitat virtual del Baix Llobregat, que fa més d’un any que es troben per xerrar. Aquí ens comenten la seva experiència:
Soc l’Àngela i ja fa més de 20 anys que visc a Catalunya, al poble d’El Prat de Llobregat.
Quan vaig arribar a Barcelona l’any 1999, la ciutat em va enamorar des del primer moment. Jo vaig néixer a l’Equador i, tot i trobar a faltar el meu país, Catalunya em va acollir i va ser una gran elecció instal·lar-nos-hi amb la família. Aquí hem trobat feina, habitatge i va néixer la meva filla petita, que ja té 17 anys i ja no és tan petita.
A finals del 2010 vaig decidir aprendre català perquè m`agradava i desitjava estudiar alguna cosa per millorar laboralment, però no m’hi vaig posar seriosament fins a l’any 2018, quan em vaig posar com a fita parlar-hi bé i fluidament. I així vaig anar progressant en diferents cursos del Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL), primer a Cornellà de Llobregat i després a Viladecans, combinant la feina i les classes.
A mi, una de les coses que m’ha ajudat molt a parlar-lo son les xerrades amb la meva parella lingüística, també els dictats en línia, i d’altres eines que té el CPNL, per ajudar-nos a aprendre a parlar en català.
Intento practicar-lo i adreçar-me a les botigues, als restaurants o davant de les administracions en català, tot i els meus errors i limitacions, i he trobat sempre, a l’altra banda, gent molt comprensiva i que m’ha animat a seguir-lo utilitzant i no deixar-lo de parlar, que poc a poc ja anirà millorant.
Per acabar, m’agradaria agrair a l’Eduard, que és la meva parella lingüística des de l`any passat, el temps i la paciència per ajudar-me en aquesta fita que m’he marcat.
Àngela, aprenenta del VxL en modalitat virtual i parella lingüística de l'Eduard
Jo soc l’Eduard, de Sant Joan Despí. Porto col·laborant amb el CPNL uns anys. Sempre he pensat que perquè una llengua sigui viva, cal utilitzar-la i sobretot cal parlar-la i el programa de parelles lingüístiques em va semblar des del primer moment una gran idea. A més a més, entenc que hi hagi gent que no el parli per vergonya o per inseguretat i per no voler fer el ridícul, especialment davant de desconeguts, però les parelles lingüístiques ofereixen una zona de confiança on aquesta vergonya desapareix, convertint-se en un entorn perfecte per practicar el català.
Les primeres parelles lingüístiques que vaig tenir van ser del poble, quedàvem un cop per setmana, per parlar de coses nostres mentre preníem quelcom en alguna terrassa. Pensava que el contacte cara a cara era important, però aquesta visió ha canviat amb les trobades virtuals que fem amb l’Àngela.
És veritat que les primeres trobades amb la càmera de l’ordinador poden ser un pèl fredes, però el fet de trobar-nos setmana rere setmana i d’establir converses que poden anar des de comentar l’actualitat fins a les nostres preocupacions ha generat un vincle de normalitat i informalitat, que crea aquesta zona de seguretat per poder parlar i expressar-se en català. Vam començar a trobar-nos a principis de l’any passat i a dia d’avui continuem quedant de manera periòdica.
Eduard, voluntari de VxL en modalitat virtual i parella lingüística de l'Àngela
Afegeix un nou comentari