Quin luxe treballar en un projecte en què creus.
Quina satisfacció trobar-te una parella lingüística passejant o prenent un cafè en una terrassa.
Quina sorpresa veure com l’amistat entre un voluntari i un aprenent continua temps després d’haver acabat el compromís com a parella lingüística.
Quin orgull de poble comprovar la quantitat de persones que s’aboquen en una tasca de voluntariat.
Quina sorpresa, quan una persona et truca per telèfon i parla fluidament en català, i no la reconeixes com aquella que fa un temps no s’atrevia a fer tres o quatre frases seguides.
Quina satisfacció veure com una persona que va començar en el programa com a aprenenta et demana per ser voluntària.
Quina gratitud a les persones que esgarrapen temps d’on sigui dins la seva atrafegada vida diària per dedicar-lo a una parella lingüística.
Quines estones tan agradables compartint amb voluntaris i aprenents una excursió, un espectacle, una visita cultural, un taller o una trobada gastronòmica. Moltes d’aquestes activitats les han organitzat els mateixos voluntaris.
Quina admiració per aquella persona voluntària que ho és des dels inicis del programa i et torna a demanar que li busquis una altra parella lingüística.
Quina impressió veure que tot això ja fa 16 anys que passa!
Això és ser dinamitzadora del Voluntariat per la llengua (VxL).
Blanca Sala Llopart, dinamitzadora del VxL del Centre de Normalització Lingüística de Badalona i Sant Adrià
Afegeix un nou comentari