L’Ana Calm ja fa uns anys que és voluntària del Voluntariat per la llengua (VxL) a Santa Coloma de Gramenet i per això li hem demanat que ens parli una mica de com és l’estiu amb el VxL.
Ets de Santa Coloma?
No, sóc de Moià, entre Vic i Manresa. Vaig venir a Barcelona amb la meva parella d’aquell moment, però em va agradar Santa Coloma perquè era més barat i tenia l’encant de ser entre un poble i una ciutat.
Com vas conèixer el VxL?
Visc a prop del Centre de Normalització Lingüística (CNL) L'Heura i em va sorprendre veure que hi havia molta gent, vaig buscar per internet què feien a aquell edifici i així vaig descobrir el VxL.
Per què t’hi vas apuntar?
Tenia ganes d’implicar-me i era un repte parlar aquí català, pensava “deu haver-hi gent”, però entres en una botiga, en un cafè... A més, com que he estudiat Història, m'estimo la cultura, i la llengua en forma part.
Què fas a l’estiu amb els aprenents?
Busco un lloc amb terrassa i anem a prendre un cafè. Intento anar a un establiment col·laborador del VxL, així la primera vegada demano jo per trencar el gel però després li toca a l’aprenent.
I de què acostumes a parlar a les trobades?
No porto res preparat, vull parlar de temes que surtin naturals en una conversa, així que no tinc cap estratègia. Pregunto com un amic: què t’agrada fer, per què vols parlar català i intento trobar connexions. També busco temes culturals (història, literatura, cinema...) però depèn de la persona. Per exemple, amb una aprenenta cubana vaig aprofitar perquè em parlés de la seva opinió, per contrastar el que ens arriba amb les notícies; en canvi, vaig tenir dues mares aprenentes i intentava desviar el tema perquè no estiguessin parlant tota l’estona dels fills, no és que evités el tema, però sí que volia que sortissin de només aquest món.
T’ha sorprès alguna cosa fent de voluntària?
Sí, que hi hagi tanta gent amb ganes d’aprendre català. També m’ha sorprès la meva última aprenenta! Té bon nivell i m’obliga a posar-me deures. A més, és amb qui tinc més diferència d’edat però tenim més en comú. Altres aprenentes eren més familiars i ara totes dues compartim les ganes de fer coses.
Una altra sorpresa és que molts amics del meu entorn em diuen que coneixen gent que participa en el Voluntariat per la llengua i que alguns s’han fet grans amics, espero que em passi! Per cert que he aconseguit que alguns amics s’animin a fer de voluntaris a Barcelona.
Tens alguna anècdota?
Sí, amb una aprenenta vam quedar en un bar i, com faig habitualment a la primera trobada, li vaig enviar un whatsapp dient-li com anava vestida i de quin color. Jo mirava la gent passar jugant a endevinar qui podria ser l’aprenenta i vaig estar-me així una hora perquè no m’agafava el telèfon. Després vaig parlar amb ella i havia tingut una emergència hospitalària i s’havia quedat sense bateria, però recordo de manera divertida aquella estona jugant a “serà o no serà” mirant d’establir contacte visual i pensant en la meva imatge de qui podia ser l’aprenenta.
Per últim, què diries a la gent perquè s’apuntés com tu a fer de voluntària?
D’una banda, encara que soni egoista, et sents molt bé per ajudar algú, a més coneixes gent que t’està obrint el món i això enriqueix. És fàcil que en una conversa parlem del menjar, però també tractem de la forma de veure el món. Però sobretot vull dir a la gent que s’estigui pensant d’apuntar-s’hi com a voluntaris que si s’estimen la llengua i la cultura i no ho fan, qui ho farà?
Israel Martínez, dinamitzador del VxL del CNL L'Heura
Afegeix un nou comentari