L’ENTORN EN QUÈ VIUS ÉS MOLT IMPORTANT PER PRACTICAR EL CATALÀ
Mª Carmen: Hola, em dic Mª Carmen i vaig néixer en un petit poblet de Lleida en el qual, per circumstàncies de la vida, no he tingut l’oportunitat d’aprendre prou bé el català: a escola no l’estudiàvem i tot l’entorn familiar i d’amistats ha estat en castellà. Això vol dir que no he practicat el català fins que m’he fet gran. Fa temps em vaig apuntar a estudiar català per a adults a Parets i vaig començar a formar part del Voluntariat per la llengua (VxL) amb una voluntària d’aquí, de Montmeló, però ho vaig deixar estar durant un temps.
Pili: Jo em dic Pili i vaig néixer a Barcelona ja fa anys, vaig viure a la zona de Gràcia i, tot i que els meus pares eren aragonesos i parlàvem a casa en castellà, vaig aprendre el català des de ben petita. Tenia una amiga amb quatre o cinc anys amb qui vaig començar a practicar-lo. Ella em va ensenyar a demanar les galetes que ens compràvem a la botiga del barri en català. Em feia repetir les frases en català una i una altra vegada i quan ja les pronunciava correctament, ens acostàvem a la botiga a comprar aquelles galetes que ens agradaven. Ella em va ajudar molt!
I què penseu de la vostra experiència com a aprenenta i voluntària lingüística?
Mª Carmen: Jo, com a aprenenta, m’agrada molt i em va molt bé. Soc tímida i la Pili m’està ajudant a relacionar-me, em va corregint de tant en tant i em rectifica perquè és la millor manera d’aprendre. La Pili té una vitalitat extraordinària i així m’anima a millorar quan parlo. Avui mateix, en el nostre esmorzar setmanal, m’estava dient que el chaleco és armilla en català. No ho sabia, pas!
Penso que el VxL és importantíssim per posar en pràctica el que ja saps i el que vas aprenent a mesura que parles perquè nosaltres xerrem de coses del dia a dia i ella m’orienta, m’ensenya paraules noves... fluixet perquè els altres no se n’adonin.
Pili: El VxL és NECESSARI. Jo ho tinc molt clar. És necessari perquè igual que jo vaig tenir algú que em va donar un cop de mà quan era petita fins a aconseguir que fos la meva llengua de comunicació - a casa amb els fills i els nets ... tots parlem en català, crec que qui vulgui i tingui ganes també necessita aquest cop de mà per practicar el català. A mi em fa il·lusió ser voluntària lingüística: xerres amb algú de qualsevol tema i vas fent amistat. La Mª Carmen té molta, molta voluntat i amb això ja en tenim prou! No li molesta que la rectifiqui, no s’ho pren malament. I així parlem, parlem, parlem cada dimarts quan ens trobem per esmorzar al bar del carrer Major.
La Mª Carmen i la Pili us conviden a formar part del Voluntariat per la llengua perquè és divertit, t’ho passes bé, surts i coneixes gent i xerres, xerres sense parar!
Susanna Corcho, tècnica de Normalització Lingüística de l’Oficina de Català de Montmeló (Centre de Normalització Lingüística del Vallès Oriental)
Afegeix un nou comentari