El VxL és una oportunitat amable per practicar la llengua
Begoña és una voluntària del VxL de València amb dues aprenentes, l’Stefania de Romania i la Virginia de Colòmbia, per això quan quedo amb elles perquè expliquin com són les seves trobades el primer que em pregunto és...
Com heu acabat a Santa Coloma de Gramenet?
Virginia (aprenenta): Fa 12 anys que soc a Santa Coloma, no he viscut en un altre lloc des que vaig arribar des de Colòmbia a treballar ja amb un contracte des de l’origen.
Stefania (aprenenta): Jo hi soc des de fa més o menys dos anys. Venia per un mes però vaig quedar-me per la meva parella, a més el meu germà viu a Vic i els pares a Madrid. Em va agradar veure que no tot era ciutat, que hi havia muntanya com al meu país. Als tres dies ja m’havia apuntat a un curs de català.
Begoña (voluntària): Volia viure a Barcelona i hi vaig estar un temps en un pis compartit, però per ser més barat, vaig acabar a Santa Coloma.
I per què us vau apuntar al Voluntariat per la llengua?
Virginia (apr.): Perquè volia parlar i practicar la llengua i sabia que era una estona que passaria ràpida i bé.
Begoña (vol.): Som molt de la llengua a Crevillent. Tenim programes similars allà i quan vaig veure un adhesiu en un establiment col·laborador, m’hi vaig interessar. A més, soc fan de Dràcula i de la sèrie “Narcos”, així que una aprenenta de Romania i una altra de Colòmbia era perfecte!
Stefania (apr.): Jo ho tenia clar des del principi i als cursos de català ja vaig demanar per participar-hi.
Què acostumeu a fer durant les trobades?
Begoña (vol.): Per exemple la primera trobada va ser el dia del meu aniversari i el vam passar caminant pel riu amb el gos d’Stefania prop de tres hores, després hem optat per una vermuteria, ja que la Virginia i jo som més de vermut.
Virginia (apr.): Parlem, de viatges, de coses de la vida, dels cursos de català per a adults del CPNL...
Stefania (apr.): Hem caminat moltíssim amb el “macho”.
Begoña (vol.): També vam anar a la Filmoteca perquè feien un cicle de cinema romanès.
Virginia (apr.): I a la Rambla de Barcelona!
Es nota una millora a l’hora de parlar en català amb les trobades?
Virginia (apr.): Sí, es perd la vergonya i es guanya confiança.
Stefania (apr.): Sí, perquè soc molt tímida i al principi feia vergonya, però ara ja hi ha una connexió directa.
Begoña (vol.): Ara la conversa flueix, tot i ser tres no necessitem marcar pautes, no hem negociat res... Veiem “Narcos”!
I ja per acabar l’entrevista, què diríeu a una persona perquè s’apuntés al VxL?
Stefania (apr.): Jo recomano el voluntariat per practicar el català. No és una classe, serveix per passar aquesta timidesa o bloqueig que pots sentir a les classes: és una oportunitat amable.
Virginia (apr.): És una forma agradable de fer la pràctica fora de l’aula, com la vida mateixa, sense la pressió d’un examen.
Begoña (vol.): A més, passes una estona divertida i coneixes gent. També he de dir que em xoca molt que a Santa Coloma sigui difícil trobar algú que et parli català, això fa que la gent que l’estudia els costi més.
Israel Martínez, dinamitzador del VxL del Centre de Normalització Lingüística L'Heura
Afegeix un nou comentari