Nosaltres, la Patrícia i jo, que em dic Jordi, ens vam conèixer fent el curs de Català 3 a l’Escola d’Adults de la Llagosta. L’any següent, però, la Patrícia es va inscriure als cursos de català del Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) a Barcelona. Aquell any, que ella feia l’Intermedi II i III, li van oferir la possibilitat de tenir una parella lingüística a través del Voluntariat per la llengua (VxL) i, com a aprenenta, li va semblar una molt bona oportunitat per practicar el català i perdre la vergonya. Pel que fa a mi, que aquell any feia el curs de suficiència 1 a la Llagosta a través també del CPNL, em van demanar si volia ser voluntari lingüístic al VxL i vaig dir que sí, perquè vaig creure que era una bona oportunitat per ajudar les persones que volen aprendre a parlar el català, però que no el parlen per falta d’ajuda o per vergonya. Va ser llavors quan l’Oficina de Català (OC) de la Llagosta ens va posar en contacte per tal de formar una parella lingüística, de manera que ens vam retrobar un any després.
Les primeres trobades van tenir lloc a la Biblioteca de la Llagosta; ens hi trobàvem un dia a la setmana i confirmàvem la trobada a través de Whatsapp. Actualment ho continuem fent així, tot i que ara ens trobem més aviat a cafeteries del poble. Som molt constants i no portem res preparat, sinó que parlem espontàniament de qualsevol tema, ja siguin temes d’actualitat, dels nostres països respectius, de bricolatge, de tot.
Estem molt satisfets de veure com les converses s’han tornat molt més fluïdes. I si s’hi incorpora una tercera persona, la fluïdesa es manté.
A començaments d’estiu, ens va semblar interessant que la Patrícia practiqués el català amb altres persones del poble, no només amb mi, i com que a tots dos ens agrada caminar, vam organitzar una caminada fins a l’ermita de Santiga de Santa Perpètua de Mogoda amb un grup de coneguts. Durant tot el camí vam parlar en català amb tothom. Com he dit abans, a tots dos ens agrada caminar i, quan en tenim l’oportunitat, ens hi apuntem de seguida. També compartim l’afició del bricolatge, comentem com arreglar desperfectes de la casa o fer-hi millores i compartim experiències sobre aquesta qüestió.
Hi ha una cosa que ens fa gràcia i és que, quan vam coincidir a l’Escola d’Adults de la Llagosta, a la Patrícia li costava d’entendre què deia jo, perquè parlava massa ràpid, i això li feia una mica de ràbia, i també feia que no ens entenguéssim gaire bé personalment. I resulta que ara, un any després, ens tornem a trobar al VxL i ens hem fet amics. El món és un mocador!
Per acabar, considerem que la nostra experiència com a parella lingüística del programa del VxL és molt positiva i enriquidora, i és per això que animem altres persones a participar-hi.
Jordi Sisó Oller (voluntari) i Patricia Sust Sajur (aprenenta), parella lingüística del VxL de l'OC de la Llagosta (Centre de Normalització Lingüística del Vallès Oriental)
Afegeix un nou comentari