Mansoor: "El català no només és una llengua, és una cultura, uns valors i una manera de veure la vida, i això s'ha de defensar"

La fruiteria i verduleria Bis Milah, al carrer Regomir del barri Gòtic de Barcelona, és un dels nous establiments col·laboradors del Voluntariat per la llengua del Centre de Normalització Lingüística de Barcelona a Ciutat Vella. Parlem amb el Mansoor, un dels propietaris, perquè ens expliqui la seva relació amb la llengua catalana.

Ens pots explicar quan i com va ser la teva arribada a Catalunya?

Sí, vam venir l'any 1999 amb tota la meva família, els meus germans i la meva mare. El meu pare portava uns vuit o nou anys treballant aquí. Jo tenia 13 anys, venia d'un poble molt petit allà al Pakistan, i clar, venir a una ciutat com Barcelona va ser un xoc molt gran, quant a la cultura, quant a la llengua... Venia amb molta humilitat, amb moltes ganes d'aprendre, però clar, d'on venia jo a aquí... el dia i la nit.

Pel que fa a aquest xoc amb una nova cultura i una nova llengua, com va anar?

Si no recordo malament vam arribar al setembre, i al cap de dues setmanes ja vam anar al col·legi. I quan ja comences el dia a dia d'aquí, doncs bé. Els primers tres mesos ens enteníem bastant bé en anglès i després ja comences a aprendre millor la llengua. Va anar tot molt bé.

Vau anar a una aula d'acollida o directament a les aules?

No, no, anàvem aquí al carrer Ample a una escola que ja no hi és, l'escola Pia Calassanç, i vam aprendre directament a les aules.

A l'hora de practicar fora de l'escola, vas tenir ajuda dels veïns, de la gent del barri?

Més que ajuda, clar, nosaltres teníem ja aquest negoci i aquest barri fa uns vint anys era molt de gent del país. Ara, òbviament ja no ho és. Nosaltres vam agafar confiança amb veïns, jo tot el dia jugava al carrer amb la pilota... El dia a dia va ser la meva universitat.

Creus que altres persones que han vingut del Pakistan han tingut també aquesta facilitat?

Potser no han tingut aquesta facilitat gràcies al fet de tenir un negoci, però sí, les persones que conec de la meva edat, amb les quals continuo tenint amistat, parlen un català perfecte.

Parla'ns una mica del teu establiment.

Era del meu pare, va començar fa divuit anys i es va jubilar fa uns cinc o sis anys i ens el va passar al meu germà i a mi. Jo, a part d'això, també tinc la meva empresa de comerç internacional. El barri ha canviat molt, com tot, Barcelona ha canviat molt i ens anem adaptant a aquests canvis.

Amb els clients, quins idiomes ara us fan més falta o parleu més?

Potser l'anglès, una mica de francès, el portuguès també perquè hi ha molta gent del Brasil, l'italià... Jo personalment parlo set llengües. Sempre tinc ganes d'aprendre. Crec que el pas de vendre a donar un bon servei es produeix amb el fet que hi hagi una persona amb qualsevol problema que vingui i que surti d'aquí amb un somriure; que tu, en tres minuts, li has dit coses que li han alegrat el moment i això, per mi, és molt gratificant. Tractes la gent com t'agrada que et tractin i aquest és el secret.

I quina és la teva llengua materna?

L'urdú i el panjabi, totes dues.

El fet de parlar català, creus que t'aporta un valor afegit amb els clients?

Molt, molt. Ja no és només pels clients. El català és una manera d'entendre la vida, és una nació, és molt necessari que la gent pugui entendre que el català és primordial ara mateix aquí. T'obre moltes portes, la gent et tracta molt bé allà on vagis. Si tu vas a França, el que has d'aprendre és francès perquè la llengua és la francesa.

Et sorprèn que la gent se sorprengui que parles català?

Abans sí, ara ja no. Ara ja del dia a dia t'acostumes i, mira, jo sempre parlo en català i si la persona que tinc al davant no el parla, llavors ja canvio de llengua.

Llavors tu ets ideal per a totes aquelles persones que volen practicar català perquè l'estan aprenent i van a una botiga i quan ja els senten que tenen un accent, els canvien de llengua i els parlen en castellà.

Això és un error molt gran. L'altre dia vaig sentir una professora aquí parlant amb un noi pakistanès en castellà i li vaig dir: "Tu ets professora, què fas? Ajuda'l a aprendre català". El català no només és una llengua, és una cultura, uns valors i una manera de veure la vida, i això s'ha de defensar.

Ara t'has fet establiment col·laborador del Voluntariat per la llengua. Què t'agradaria aportar?

Per mi és un plaer i un honor poder aportar el meu gra de sorra i mostrar des de la meva òptica el camí fet per poder aprendre català i els valors que m'aporta i el que ha significat per mi... Tot el que pugui aportar i a la vegada aprendre per mi és fantàstic. I el meu testimoni és real, he après al col·legi i en el dia a dia, en la pràctica real de la vida. I animo les persones que es llancin a aprendre, però sempre, de manera constant, no només al col·legi, sinó també i sobretot quan en surtin. I continuar sempre, sense por ni vergonya, perquè l'única manera d'aprendre és fer-ho malament. La vida és així i s'aprèn així, el camí és aquest.