És gratificant compartir experiències amb una altra persona i, a més, fer un gest perquè el català es parli al carrer

Entrevistem la parella lingüística del VxL de l'Oficina de Català de Ripollet formada per la Núria  (voluntària) i la Carmen (aprenenta):  

D’on sou?

Núria: Jo sóc de Manlleu.

Carmen: I jo vaig néixer a Ciudad Real però de seguida vaig anar a viure a Madrid.

Carmen, per què estudies català?

Quan vaig arribar em vaig apuntar al Nivell Inicial dels cursos de català per a adults del Consorci per a la Normalització Lingüística. Després vaig estar un temps sense estudiar català i hi vaig tornar sobretot per motius laborals. Ara, però, em predomina la motivació personal perquè m’agrada i no vull deixar d’aprendre.

Viviu a Ripollet?

No, totes dues vivim fora de Ripollet, però és el nostre punt de trobada perquè totes dues treballem aquí.

Núria, què et va motivar a apuntar-te a fer de voluntària?

Volia buscar un lloc per conèixer gent d’aquí, ja que sóc de fora i per motius laborals ara em moc per aquesta zona. A més, volia aportar el meu granet de sorra amb el foment de l’ús del català. A més, el Voluntariat per la llengua té una flexibilitat que et permet combinar-lo amb altres activitats.

Carmen, quant fa que vius a Catalunya?

Vaig arribar l’any 2011, i principalment vaig venir a viure aquí per amor.

Què trobes a faltar del lloc on vivies?

Sobretot la família i els amics.

Què en penses, dels catalans? En tenies algun prejudici, abans de venir?

No tenia cap prejudici! El que sí que he comprovat és que potser sí que sou una mica tancats, ha ha ha.

És fàcil parlar català al carrer? On el poseu en pràctica?

Núria: he notat el canvi de Manlleu a Ripollet. Fruit de la feina que faig com a mestra de primària, m’he adonat que en l’àmbit familiar no es parla tant com en els àmbits formals.

Carmen: Jo intento posar en pràctica el que aprenc a classe, tot i que a vegades em costa començar a parlar en català. Si l’altra persona em parla en català, em resulta molt més fàcil i m’agrada. Si en alguna ocasió no trobo la paraula adequada, comento que sóc aprenent de català i aleshores la gent ho entén i em continua parlant en català.

Carmen, ens dius alguna paraula o expressió típica de Madrid?

Ha ha! Es que... és una expressió molt habitual de Madrid!!

Quina paraula del català vas aprendre primer?

De mica en mica s’omple la pica!

Quina és la vostra paraula o expressió preferida del català?

Núria: A mi m’agrada molt el verb péixer, que s’utilitza com a sinònim de donar de menjar a algú. I també la paraula antosta, que significa prestatgeria i que és típica de la zona del Ripollès.

Carmen: A mi m’agrada: t’estimo.

Com vau conèixer el Voluntariat per la llengua? Us sembla una bona manera de practicar el català?

Núria: Vaig rebre’n informació a través de l’escola on treballo, i em va semblar una molt bona iniciativa per fomentar l’ús del català aquí a Ripollet.

Carmen: A mi m’ho va explicar la meva professora de català. Em sembla una molt bona iniciativa per adquirir més fluïdesa i confiança a l’hora d’utilitzar la llengua fora de l’aula.

Què pensàveu abans de trobar-vos per primera vegada? Estàveu nervioses?

(Riuen) Totes dues teníem una certa intriga per saber com seria la persona que ens havíeu assignat. Tens aquell punt de vergonya però un cop ens vam conèixer ens va passar perquè ens avenim molt i, a més, totes dues ens dediquem al món de l’esport!

Quan quedeu, què acostumeu a fer?

Normalment ens veiem 1 hora cada setmana. Acostumem a quedar els dilluns al matí i fem el cafè. Però també hem anat a dinar i fins i tot vam quedar un cap de setmana amb més gent! Creiem que ja hem acabat les 10 hores, però encara ens continuarem veient fins a les vacances d’estiu.

Carmen, quina millora notes des que fas les converses amb la Núria?

Tinc molta més fluïdesa i he après molt de vocabulari. Ara parlo més en català, a diferència d’abans, que només el parlava a classe o amb la Núria.

Núria, com valores la progressió de la Carmen?

La valoro molt positivament perquè la Carmen és una persona molt activa i que té moltes ganes d’aprendre. Fins i tot si dubta o pensa que no ha dit una cosa del tot bé, para i s’autocorregeix!

Què diríeu a una persona perquè s’apuntés a participar en el VxL?

Carmen: Que es una experiència molt maca que, a part d’ajudar-te en l’ús de la llengua, fa que coneguis persones agradables i puguis compartir-hi vivències.

Núria: És gratificant compartir experiències amb una altra persona i, a més, fer un gest perquè el català es parli al carrer.

Totes dues coincideixen a dir que un cop finalitzin les trobades com a parella lingüística es continuaran veient perquè han establert un altre tipus de lligam. Volen continuar participant en el programa (cadascuna amb una altra parella lingüística), però tenen clar que la seva relació no acabarà aquí.

Lídia Ponsatí, dinamitzadora del Voluntariat per la llengua del Centre de Normalització Lingüística Vallès Occidental 3