Així va ser com van anar forjant, conversa a conversa, una amistat profunda i respectuosa

La Teresa i l’Ana han estat una parella lingüística especial. Es van conèixer ara fa uns tres anys arran del Voluntariat per la llengua (VxL).

L’Ana, una aragonesa que, per qüestions familiars, venia a viure a Catalunya, es va apuntar de seguida als cursos de català i ben aviat va estar a punt per tenir una parella lingüística; la Teresa, una voluntària veterana, que no ha escatimat hores per fer conèixer i estimar la seva llengua.

Totes dues van començar les converses habituals d’una hora a la setmana, durant deu setmanes. Es trobaven normalment en una cafeteria de Vilafranca del Penedès i la feien petar de valent; a totes dues els agradava molt parlar, riure i compartir.  També s’hi afegia la Kadiatou, maliana, i alguna vegada les visitava una antiga parella lingüística de la Teresa, la Mariam, marroquina. Quan es trobaven totes quatre es comentava que aquella varietat de fesomies i colors diferents semblava l’ONU i als clients de la cafeteria els feia molta gràcia veure com s’esforçaven a parlar en català.  Totes parlaven i parlaven explicant-se les coses del dia a dia, el que feien, el que pensaven.... I així va ser com van anar forjant, conversa a conversa, una amistat profunda i respectuosa.

Però la vida porta canvis d’escenaris i l’Ana va haver de tornar a la seva terra, a Saragossa. Va sentir molta pena pel que deixava, per les amistats, per les arrels que ja havia fet, malgrat el poc temps que havia viscut a Vilafranca, però també sentia il·lusió i estava contenta per tornar. Marxava, això sí, amb la motxilla més plena que quan va arribar.

I la nostra parella lingüística es va acomiadar de les trobades habituals, però com que les amistats no es poden deixar així com així, van continuar a través del whatsap, del telèfon... Així s’explica per què un dia la Teresa i el seu marit, estant de vacances, van voler passar per Saragossa a saludar l’Ana. Les fotografies mostren aquest instant meravellós de retrobada, quan l’abraçada para el temps i l’espai; i els gestos fan palesa la relació que han tingut aquesta parella lingüística, més enllà del Voluntariat per la llengua.

Gemma García, dinamitzadora del VxL del Servei de Català de Vilafranca i l'Alt Penedès (Centre de Normalització Lingüística de l'Alt Penedès i el Garraf)