Entrevistem dos voluntaris, en Ferran i la Teresa, que des de fa uns mesos, han decidit trobar-se plegats amb les seves respectives parelles, que actualment són l’Artur (un malagueny que fa poc més de 2 anys que viu a Catalunya) i l’Anees (un palestí nascut a Jerusalem que viu a Badalona fa força temps).
D’on va sortir la idea de trobar-vos dues parelles alhora?
Artur: en un principi ens reuníem sols, però com que els voluntaris són amics, ens van plantejar la idea de fer la reunió tots quatre. Pensem que és més distret i enriquidor. Com que som més persones m’ha ajudat molt més perquè hi ha més conversa i opinions diverses. També m’ha ajudat a corregir els errors dels altres i els propis; com que sóc mestre, n’estic molt pendent.
Anees: he tingut diferents persones voluntàries, però m’agrada fer conversa en grup perquè hi ha més intercanvi de temes.
Teresa: vaig conèixer el Ferran fent informàtica i de seguida vam fer-nos amics. Ell em va animar a ser voluntària, la primera parella la vam tenir per separat, però vam pensar que podia ser bo fer les trobades junts, així no estem mai callats.
Què acostumeu a fer quan us trobeu? De quins temes parleu?
Teresa: aquest curs ens trobem cada dimarts a les 10 h al Cafè Meila II, fem un cafè i xerrem durant una hora o una hora i mitja. Justament avui teníem una sortida per fer un volt en globus i l’hem anul·lada per poder veure’ns amb l’Arturo i l’Anees. Per a nosaltres el més important són les trobades del Voluntariat.
Ferran: parlem de temes ben diversos, depèn de les inquietuds, feines o procedència dels aprenents. Hem parlat sobre les nostres cultures, els costums i les llengües de diferents països, sobre cinema i música (la parella de l’Artur toca el contrabaix al Teatre del Liceu).
Artur: quan ens reuníem amb la Victòria ( jardinera) vam parlar de la jardineria, el camp, la muntanya, també sobre malalties, sentiments, estats d’ànim. Cada dia és diferent.
Què destacaríeu de les vostres trobades?
Ferran: la cordialitat i l’amistat entre nosaltres.
Artur: l’apropament i la immersió.
Anees: l’enriquiment cultural.
Teresa: les trobades ens han dut amics. M’agrada molt jugar als “Aparaulats” i ara jugo amb l’Artur.
El material que us lliurem el dia de la presentació del programa us és útil?
Artur: el primer dia que ens vam veure sí que el vam fer servir, va bé per trencar el gel, però no l’hem tornat a utilitzar.
Teresa: jo m’ho vaig llegir tot a casa, però la veritat és que a les trobades no l’he dut mai.
Què us va motivar a apuntar-vos al programa VxL?
Anees: bàsicament per practicar el català, si no practiques perds moltes paraules, l’entorn no és gens facilitador. Les persones amb les quals tinc contacte no parlen català.
Artur: és una necessitat, les trobades t’ajuden a parlar. A casa no tinc ningú amb qui fer conversa en català.
Teresa: sóc mestra, vaig fer el reciclatge i em vaig fer mestra de català, però ja era gran. Em feia molta il·lusió poder ensenyar català a algú, tenia ganes de tornar a tenir alumnes. Vaig començar el VxL als 79 anys, ara en tinc 82 i sóc una persona inquieta, m’agrada fer moltes coses: faig informàtica, sóc voluntària d’un grup de malalts d’Alzheimer i del banc d’aliments.
Ferran: per a mi és important ajudar les persones i fer país. Que les persones quan arriben aquí que no es trobin amb un problema d’integració. Jo quan vaig arribar aquí no sabia parlar el castellà, vinc de les Terres de l’Ebre i a casa sempre havíem parlat català.
Què diríeu a la gent perquè s’animés a fer el VxL?
Teresa: que és una bona eina per tenir més fluïdesa a l’hora de parlar.
Artur: que és una eina molt necessària per a la immersió. La TV, la lectura, són importants, però per a les persones que no tenen ningú a prop per parlar, t’ajuda a fer aquest esforç.
Anees: és important per a la integració. S’aprèn a parlar, parlant. A més s’aprenen coses interessants de la llengua.
Teniu algun suggeriment, idea, proposta per fer-nos?
Ferran: fer propaganda visible als ajuntaments o llocs públics.
Artur: més publicitat al carrer, jo vaig conèixer el programa pels cursos, si no no ho hagués sabut.
Hem passat una bona estona junts. Al voltant d’aquesta taula es respira un ambient acollidor, cordial, sincer. En Ferran i la Teresa són entranyables. L’Arturo i l’Anees, mostren un gran interès i agraïment. Sentim que aquestes trobades setmanals han anat més enllà del cafè que prenen junts, està clar que ha nascut una amistat que els ha dut a compartir altres moments de la vida plegats (un dinar a casa de l’Artur, anar a veure un concert de la seva parella al Palau de la Música...)
Totes aquestes trobades de més, multipliquen les oportunitats per fer del català la llengua vehicular en la vida diària. Gràcies a tots quatre!
Afegeix un nou comentari