Esteu aquí

En Ricard i en Moisès, com una família

La història d’aquesta parella comença un bon dia a la terrassa de la cafeteria del Casino de Vilafranca, on en Ricard acostumava a fer parada. En Moisés, un auxiliar d’infermeria, feia poc que havia arribat del Perú a terres del Penedès i la seva primera feina va ser la de cambrer. Aviat es va adonar que el desconeixement de la llengua li impedia entendre les comandes dels clients i el seu cap el va animar a buscar algun curs de català.

Així és com va anar a l’Ajuntament per demanar informació. Llavors les classes es donaven a l’Escorxador. Allà, casualment, es va retrobar en Ricard, que el va animar a participar al festival En Veu Alta. Al cap de poc temps, en Ricard es va convertir també en la seva parella lingüística. Certament, en Moisés hi va posar moltes ganes i de seguida va perdre la por i la vergonya per demanar les coses i contestar les persones.

Quan parlem del significat que té per a cadascú el català, en Moisés sent que cada país té una llengua pròpia que hauria de conservar. Es lamenta que en el seu cas, al Perú, el quítxua s’ensenya molt poquet a l’escola i només en petites regions. Per a en Ricard, un mestre vocacional enamorat de les lletres, que va veure com la seva llengua era perseguida al seu país, “el català ho és tot, però no exclou les altres llengües”.

La parella s’ha anat enriquint  mútuament entre cafès, esmorzars, passejades i fins i tot alguna excursió a Montserrat. Les vivències i els costums diferents d’un i altre s’han anat compartint en un ambient de respecte, molta voluntat i confiança mútua. Tots dos s’entenen de meravella. Tenen un caràcter tranquil i molta vocació per ajudar el proïsme. De tot plegat, ara ja en fa vuit anys, i en Ricard i en Moisés encara són avui grans amics. Han sortit dels límits de la parella lingüística i comparteixen moments importants de les seves vides, com si fossin una família.

Ara, a en Moisés, que Déu n’hi do com parla en català, li agradaria experimentar el Voluntariat per la llengua fent de parella d’algú que en vulgui aprendre.

Anna Castellon, voluntària del VxL de Vilafranca del Penedès (del CNL de l'Alt Penedès i Garraf)

Aquest text forma part dels que es recullen a l'opuscle de l'exposició "A dues veus. Retrats en català", que trobareu en aquest enllaç.

 

 

Comentaris

És una història molt interessant amb un fil narratiu cautivador i amb el seu repte aconseguit. Els conec a tots dos. Moltes felicitats i llarga vida!

Afegeix un nou comentari

CAPTCHA
Aquesta pregunta es fa per comprovar que vostè és una persona real i impedir l'enviament automatitzat de missatges brossa.

Voluntariat per la llengua

Voluntariat per la llengua (VxL) és un programa impulsat per la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura i gestionat territorialment pel Consorci per a la Normalització Lingüística. El programa facilita que les persones que tenen coneixements bàsics de català i es volen llançar a parlar-lo, el puguin practicar en un context real i distès i que les que el parlen habitualment no canviïn de llengua innecessàriament. Voluntariat per la llengua s’adreça només a persones majors d’edat. Els participants poden triar entre la modalitat presencial o la modalitat virtual. El compromís mínim de participació és de 10 hores: una hora a la setmana, durant 10 setmanes. A partir de les inscripcions, es formen les parelles lingüístiques, tenint en compte els horaris disponibles i les afinitats dels inscrits.

vxl
dl dt dc dj dv ds dg
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
31
 
 
 
 

separador

separador

Si vols llançar-te a parlar català i el vols practicar de forma natural i distesa
Apunta’t al Voluntariat per la llengua!