Esteu aquí

Què fa una xarnega com jo en aquesta història?

Vet aquí que m’he ficat en aquest embolic. No sé per quina raó ni qui m’ho demanava, però aquí estic, amb vint persones més assegudes en cercle esperant que ens facin una xerrada.

Em miro les directores del cotarro. Somriuen. No sé si són amables o els fem certa gràcia. «Mi-te’ls», deuen pensar, «quina cara fan tots! Ves què en farem, d’aquesta colla!»

No em deixo de preguntar: què fa una xarnega com jo en aquesta història?, realment puc fer cap aportació significativa al programa Voluntariat per la llengua?

Vaig començar a parlar català amb vint anys, perquè era condició indispensable per accedir a una feina que m’interessava. Quina angoixa que vaig passar! Quantes vegades em vaig posar vermella com un pebrot per haver ficat la pota! No hi ha dubte que si puc ajudar algú a no passar els tràngols que vaig passar jo, l’esforç haurà valgut molt la pena.

Em presenten la Beatriz. «No m’agrada el meu nom», diu. Una vegada vaig buscar el significat del nom: benaurada, portadora de felicitat, que porta alegria. Li dic. M’abraça i em fa petons. «Quin somriure més lluminós», penso.

Des d’aleshores tot han estat sorpreses. La Beatriz treballa com a llevadora a Barcelona des de fa sis mesos. Parla el català quasi tan bé -o tan malament- com jo. Només necessita practicar.

Anem de compres, fem excursions, em presenta l’Edmon -el seu gosset-, quedem per dinar, per esmorzar. La Beatriz és un pou d’humanitat, estimació, humilitat, saber fer. Parla quatre idiomes i ha viatjat pels cinc continents. Ha fet voluntariat com a llevadora a l’Amèrica del Sud. I jo, amb les oïdes ben receptives i la boca oberta, l’escolto. L’entenc. Aprenc.

Aprenc sobre les dificultats d’altres pobles, sobre la necessitat d’aprendre un idioma per poder treballar i estudiar, sobre el respecte que ella professa cap al nostre poble i cap a la gent que atén. «Les meves pacients», diu, «tenen dret a ser ateses en el seu idioma». I aprenc que nosaltres, els catalans, necessitem gent com ella.

Olga Garcia Beneyte, voluntària del VxL de l'Oficina de Català de Vallirana (Centre de Normalització Lingüística Ca n'Ametller)

Afegeix un nou comentari

CAPTCHA
Aquesta pregunta es fa per comprovar que vostè és una persona real i impedir l'enviament automatitzat de missatges brossa.

Voluntariat per la llengua

Voluntariat per la llengua (VxL) és un programa impulsat per la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura i gestionat territorialment pel Consorci per a la Normalització Lingüística. El programa facilita que les persones que tenen coneixements bàsics de català i es volen llançar a parlar-lo, el puguin practicar en un context real i distès i que les que el parlen habitualment no canviïn de llengua innecessàriament. Voluntariat per la llengua s’adreça només a persones majors d’edat. Els participants poden triar entre la modalitat presencial o la modalitat virtual. El compromís mínim de participació és de 10 hores: una hora a la setmana, durant 10 setmanes. A partir de les inscripcions, es formen les parelles lingüístiques, tenint en compte els horaris disponibles i les afinitats dels inscrits.

dl dt dc dj dv ds dg
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
31
 
 
 
 
 

separador

separador

Si vols llançar-te a parlar català i el vols practicar de forma natural i distesa
Apunta’t al Voluntariat per la llengua!