Esteu aquí

Blog

Subscriu-te a  Blog
14/10/2015

Amb el Josep i el Vitaliy ens vam reunir un divendres a la tarda a la taverna del Vinseum. El lloc el va proposar el Josep i, ara, ja entenc per què.

Josep Ribas, enòleg i professor a la Facultat d’Enologia de la Rovira i Virgili. Vitaliy Hirnyak, ucraïnès d’origen amb nacionalitat portuguesa, des que va arribar a la península Ibèrica fa uns dinou anys, passant per Portugal, Saragossa, la Corunya i, finalment, arribant el 2008 a Catalunya, ha descobert el món vinícola amb gran interès. No hi havia millor manera d’acompanyar la trobada que amb una copa de vi. Adernats Seducció de la DO Tarragona va ser l’elecció, un blanc jove de les varietats xarel·lo, chardonnay i moscat.

I amb aquesta atmosfera, reunits al peu del palau, vam brindar per les bones estones amb el Voluntariat per la llengua.

Després que li donessin una jubilació parcial, ara fa uns tres anys, el Josep va decidir participar al Voluntariat per la llengua motivat per les ganes de conèixer gent i de ser útil donant conversa. Va coincidir amb el Vitaliy fa un any, quan a partir dels cursos de català al CPNL va interessar-se pel programa i s’hi va inscriure.

Les seves trobades han estat realment actives: han passejat molt per la vila comentant les façanes i la seva història, la muralla i el cementiri; han anat a caminar fins a Sant Pau passant per les vinyes i gaudint de les diverses etapes del seu cicle biològic. Com és fàcil d’imaginar, també han fet tasts de vins i en una ocasió van visitar el Vinseum juntament amb un amic ucraïnès del Vitaliy, i el Josep va poder aprofitar l’ocasió per fer de guia.

Ara ja són amics. Han après molt l’un de l’altre. El Josep ha descobert mons nous, ha rebut informació de primera mà d’Ucraïna: la seva història i l’origen de la guerra. Participar en el programa li ha estat molt enriquidor i està molt motivat per continuar fent de voluntari. Ara el Vitaliy sap molt de Vilafranca i d’enologia, cada cop que pren una copa de vi segueix tot el ritual i li agrada visitar cellers de l’entorn els caps de setmana. Recomanaria el programa a totes les persones immigrades, perquè ha estat l’oportunitat per practicar el català i s’hi sent molt bé. Catalunya és la terra que ha escollit per viure i per a ell aprendre català és imprescindible per integrar-s’hi.

He conegut dues persones molt interessades pel Penedès, la cultura, la història, l’arquitectura i la política. “Ens hem trobat a través de la cultura”, diuen. Han connectat molt bé, són uns grans conversadors i es consideren afortunats d’haver estat parella lingüística durant dues edicions del Voluntariat per la llengua.

Alba Miret. Voluntària del VxL de Vilafranca del Penedès (del CNL de l'Alt Penedès i Garraf)

Aquest text forma part dels que es recullen a l'opuscle de l'exposició "A dues veus. Retrats en català", que trobareu en aquest enllaç.

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
09/10/2015
, ,

Cada any estiuegem a la Pineda (Vila-seca). Enguany hem decidit participar al Voluntariat per la llengua en aquesta localitat per practicar el català i conèixer millor el territori. Ha sigut una experiència molt enriquidora i, ara que estem de tornada a Oxford, en guardem un record boníssim.

El VxL a Tarragona ens va posar en contacte amb l’Antoni Mas, ferrer i escultor que viu a Vila-seca, i una persona encantadora. L’Antoni treballa al mateix taller on treballava el seu pare i el seu avi. És autor de diverses obres com a La Torre dels Vents, i creador, fa 30 anys, de l’Àliga, una escultura metàl·lica portada per una persona durant la festa major de Santa Tecla a Tarragona.

A més a més, l’Antoni va ser col·laborador radiofònic i és una font inesgotable d’històries del poble i de les terres tarragonines. Hem après moltíssimes coses amb ell, també paraules i expressions catalanes típiques del tarragoní!

Entre les activitats que vam fer junts va destacar una excursió a l’Aleixar, un poble del Baix Camp, a prop de Reus, on han viscut i treballat el pintor Joaquim Mir i l’escriptor Marià Manent. Vam ser acollits per la Fina Anglès, professora i historiadora local que ha desenvolupat una feina impressionant de recerca sobre aquells personatges i va crear un itinerari amb un llibre que l’acompanya, Un passeig amb els sentits, de la natura a l’art. Passejant pel poble es poden comparar els paisatges amb els quadres de Mir i amb les descripcions poètiques de Manent. Vam gaudir molt de la visita i del llibre. Gràcies, Fina!

Amb l’Antoni vam visitar també els Tallers Oberts a la Part Alta de Tarragona, a principis de setembre. Com cada any, els artistes locals van obrir els seus espais de treball al públic. L’Antoni va formar part d’una exposició interdisciplinària sobre el tema de les fronteres i la llibertat al taller de la Glòria Marsal. Va ser una nit molt agradable i vam poder gaudir de l’art i del bon ambient.

Participar al VxL com a aprenents és una experiència recomanable per a qualsevol estudiant de català que tingui previst passar l’estiu al voltant de Tarragona.

Pawel Adrjan (nascut a Polónia) i Javier Muñoz-Basols (nascut a l'Aragó), residents a Oxford i aprenents del VxL del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona a Vila-seca durant l'estiu de 2015

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
09/10/2015

Quan hem arribat al bar Alaska, la Montse Alsina ja s’estava esperant. És la voluntària lingüística de la Coronada. Normalment, des del 5 de novembre passat, que va ser la trobada de parelles de la tardor, queden els dimarts per parlar durant una hora que se’ls fa curta. Tant la Montse com la Cori van conèixer el Voluntariat per la llengua per mitjà dels cursos de català. La Montse també queda amb altres aprenentes que ha tingut. I de vedades, queden totes alhora i munten una tertúlia improvisada.

La Cori ens ha explicat que ella va néixer a Santa Marta de los Barros, a la província de Badajoz, i de petita va viure a Mèrida, una ciutat molt bonica i amb moltes restes romanes. Va arribar a Cerdanyola amb 14 anys (l’any 1973) i va entrar a l’escola a estudiar EGB –a Mèrida, havia deixat 4t de batxiller. Va arribar just quan hi va haver la primera reforma educativa. Aleshores –diu– ben poca gent parlava en català a Cerdanyola. La Montse ens comenta que té raó la Cori, i que ara es parla molt més en català a Cerdanyola. És el que ella percep. Ja que aquest estiu fa 40 anys que també va arribar a Cerdanyola –provinent de Montcada- i en aquella època pràcticament només se sentia parlar en català a la Cerdanyola de Dalt, la del carrer de sant Ramon. A la Cerdanyola de Baix, la del riu, i al barri de les Fontetes era més difícil sentir a parlar-lo.

La Cori, després de tants anys, s’ha decidit a aprendre català per respecte als catalanoparlants. Abans no s’atrevia, però ara que ja té els fills grans s’ha llençat i ja el parla amb la Montse i també amb el seu professor d’escacs, el Paco, i els seus companys. De mica en mica, el va aprenent. No li agrada mirar la tele, més aviat li agrada fer cursos de ball: de sevillanes, de dansa del ventre, i també de microgimnàstica –que es basa molt en la respiració i els moviments lents de diferents parts del cos.

La Montse, que feia més de quinze dies que no veia la Cori, queda parada dels progressos que ha fet quan la sent parlar, amb tanta fluïdesa. La Cori sent que té el català com adormit dins seu i que ara se li desperta. Això és el que ens diu. Trobem que és bonic.

Les dues, aprenenta i voluntària, tenen en comú que han viscut tota una vida a Cerdanyola: s’hi han casat, han tingut fills i la Montse, néts fins i tot. I ara tenen en comú aprendre català. La Cori s’apuntarà al curs Elemental i la Montse al curs de Suficiència. Mai no és tard!

Núria Tarridas, dinamitzadora del VxL a Cerdanyola (Centre de Normalització Lingüística Vallès Occidental 3)

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
05/10/2015
,

Quan l'empresa on treballava va decidir acomiadar-me i pagar-me per no anar a treballar, la meva vida es va girar com un mitjó. De sobte, se'm va obrir una gran finestra des d'on podia escollir el que volia fer a partir d'aquell moment. Sempre he sigut una reivindicadora de la meva llengua i m'agrada relacionar-me amb la gent, per tant, el Voluntariat per la Llengua va ser una de les opcions que vaig triar  i... ja fa sis anys que en formo part.

Com a parella lingüística he tingut sempre dones i de l'Amèrica llatina. Algunes van venir per necessitat i ganes de trobar una vida millor i altres perquè no estaven d'acord amb els esdeveniments polítics dels seus països d'origen. Amb gairebé totes la relació ha anat més enllà de la simple trobada d'una hora un cop a la setmana: he conegut les seves històries personals, casa seva i la seva família, i en algun cas he arribat a ajudar en determinats tràmits administratius.

Si voleu que us expliqui anècdotes... No en tinc cap! Això sí, tinc un munt de vivències que han contribuït a ampliar la meva visió del món: open mind, en diuen els anglesos. Alhora em sento molt satisfeta d'haver ajudat a difondre la meva llengua.

Per si això fos poc, aquest proppassat mes de juliol cada dimecres hem fet a Sant Cugat del Vallès trobades conjuntes de voluntaris i aprenents. Ha sigut una experiència diferent i crec que hem aconseguit que set o vuit persones desconegudes hàgim fet una tertúlia lúdica i distesa sense cap mena problema. Els temes anaven sorgint sols, sense forçar la conversa en cap moment. Espero que les responsables del VxL a Sant Cugat ho repeteixin l'any vinent.

Roser Segura, voluntària del VxL del Centre de Normalització Lingüística Vallès Occidental 3 a Sant Cugat del Vallès

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
22/09/2015

El Joan Miquel Viadé, voluntari del VxL del Centre de Normalització Lingüística (CNL) L'Heura és un bon conversador. Té una formació i una trajectòria professional molt rica, en camps tan diversos com l’enginyeria tècnica, la informàtica, el periodisme i la pintura. Actualment, ha tornat a reinventar-se i es dedica a assessorar empreses i persones en la gestió del canvi i, també, situacions complexes mitjançant diferents metodologies.

Quan anava a classes de català per obtenir el certificat de suficiència, la mestra els va parlar del programa del Voluntariat per la llengua (VxL) i s’hi va  apuntar com a voluntari. Des de llavors ha participat a gairebé totes les edicions que se n'han fet a Santa Coloma de Gramenet.

Es considera un militant de la llengua catalana i fa el VxL molt convençut. És dels que no mira el rellotge i, molt sovint, les trobades amb els seus aprenents s’allarguen més de dues hores i passen de les deu vegades mínimes per edició. Però tot i això, en Joan Miquel pensa que no és suficient perquè els seus aprenents es llencin a parlar en català.

Pensa que una cosa és aprovar un examen i l’altra parlar una llengua. Per parlar cal tenir en compte la “barrera de potencial”, o en paraules més senzilles, cal veure quina és la dedicació mínima necessària per començar a parlar una llengua amb certa fluïdesa. Argumenta que si no arribem a aquest mínim d’hores setmanals, l’esforç que hi posem s’esvaeix, no s’acumula. Per això és tan important que els aprenents parlin amb més persones en català, a més de la seva parella lingüística.

Llavors, mentre parlem de la dificultat dels nostres alumnes per practicar el català en un entorn com el de Santa Coloma de Gramenet, se li acut la possibilitat d’organitzar activitats en català a través, per exemple, de la plataforma Meetup. En Joan Miquel opina que així es podria engrescar els aprenents perquè parlessin més sovint el català i coneguessin d’altres persones mentre fan diverses activitats.  

Quina bona idea! En prenc bona nota i ens acomiadem fins ben aviat.

Alexandra Sans, dinamitzadora del VxL del CNL L'Heura

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
15/09/2015
, , , , , , ,

Aquesta setmana el Mikhail i jo vam decidir inaugurar el nou curs regalant-nos un berenar a Casa Foix, un dels forns més antics de Barcelona. On millor que a casa del poeta podíem començar les nostres trobades del Voluntariat per la llengua?

Quan hi entres, tens la sensació de ser dins d'una capsa de bombons, de tan maco. I amb aquella oloreta dolça... La casa, fundada al segle XIX, va esdevenir herència d'un dels millors poetes del s. XX. en la nostra llengua. En Josep Vicenç Foix, fill de pastisser, va tenir la gràcia de saber compaginar el negoci familiar amb l'escriptura poètica, formant part dels cercles literaris amb més arrels de la seva època. Amic personal de poetes cabdals com ara Salvat-Papasseit, Joaquim Falguera, Carles Riba -també de Sarrià-, Vinyoli, Josep Carner, Clementina Arderiu i molts d’altres, que formaren part als seus inicis del Noucentisme Català, i que després evolucionarien cap el Surrealisme, amb el poeta Brossa o el pintor Dalí.

Conegut pel gran públic quan el Serrat va musicar el seu poema ÉS QUAN DORMO QUE HI VEIG CLAR -dintre de la seva obra més celebrada, SOL I DE DOL- amb el que explica la visió de la realitat des de l’inconscient, nucli motor del surrealisme. I a la vegada reconegut dintre del món de les lletres, va ser guardonat amb el Premi d'Honor de Les Lletres Catalanes el 1973, i el 1981 va guanyar el premi Nacional de Literatura Española. El 1984, el Parlament de Catalunya el va proposar per al Nobel de Literatura.

Mare de Déu quin berenar més il·lustrat! Entre pastissos dolços, com alguns poemes, vam retre homenatge a la nostra llengua.

Isabel Moreno, voluntària del Centre de Normalització Lingüística de Barcelona que ha compartit aquesta activitat amb el Mikhail Rusinov, l'aprenent amb qui forma parella lingüística del VxL.

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
08/09/2015

La parella lingüística de Mataró formada pel voluntari Felip Comabella i l’aprenenta Sara de Paco van començar a fer la trobada lingüística setmanal el mes de juny, i han estat parlant en català un cop a la setmana aquests mesos d’estiu.

Un cop acabada l’experiència, ens han fet arribar dos textos amb què volen compartir amb tothom la seva satisfacció per haver participat al programa Voluntariat per la llengua.

Felip Comabella (voluntari del VxL del Servei Local de Mataró, del CNL del Maresme):

Hem fet més de vuit setmanes amb la Sara practicant el català, una hora tots els dimecres a la tarda, en una cafeteria del centre de  Mataró. M'ha semblat una experiència molt agradable, a tots dos ens ha servit per millorar les nostres expressions en català.

Aquest exercici de practicar el català, amb un voluntari, crec que ha estat molt interessant per a la Sara, per adonar-se que cal canviar l'esperit per perdre la vergonya, a poc a poc, sense gens de por. 

M'he trobat amb una persona que viu a Múrcia durant tot l'any, i que només ve a Mataró dos mesos per vacances. Està molt interessada per la llengua i costums del nostre país. En tot moment ha volgut compartir amb mi tota la seva il·lusió per aconseguir millorar les seves necessitats de parlar amb fluïdesa el català.

25 d'agost de 2015

Sara de Paco (aprenenta del VxL del Servei Local de Mataró, del CNL del Maresme):

Vaig néixer a Mataró, però, des de fa 33 anys, visc a Múrcia. Només vinc a Mataró dos mesos l'any, durant les vacances.

Encara que tinc coneixements de català, mai m'he conformat amb això, i sempre he volgut aprendre la llengua catalana. Per aquesta raó, em vaig posar en contacte amb el Centre de Normalització Lingüística (CNL) del Maresme.

Al cap d'uns dies, van adjudicar-me un voluntari, que era en Felip Comabella. Amb molt interès i dedicació, ha aconseguit que anés avançant i millorant la meva coneixença del català. A part que em queda molt per aprendre, per a mi ha sigut un plaer adonar-me que he après molt en poc temps.

També m'ha suposat conèixer una persona que m'ha aportat una gran amistat, i recomano a tothom que tingui interès a aprendre la llengua, que s’impliqui amb el VxL.

Per finalitzar, vull donar les gràcies al Felip Comabella, per la seva paciència i l’interès que ha tingut per mi, per facilitar-me que jo mateixa hagi agafat confiança amb la llengua catalana.

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
20/08/2015

Des de sempre que m’ha agradat molt escriure. Estic convençut del poder de les paraules. Un escrit fet amb seny, correcció i mà esquerra pot moure muntanyes i aconseguir tot allò que es proposi.

Per aquesta mateixa raó també estic convençut que llegint també s’aprèn i, fent-ho com Déu mana, es comprenen millor les coses. Cal saber fer els punts i les comes que calguin, els signes d’admiració, els punts suspensius, etc., ja que en cas contrari el contingut d’un escrit pot donar a entendre una altra cosa.

Després de passar un temps aprenent català al CNL de l’Àrea de Reus Miquel Ventura, vaig decidir participar en el Voluntariat per la llengua, però amb el suport del material “Llegir per parlar, llegir per aprendre”, o sigui, utilitzar la lectura com una eina molt eficaç per encetar converses i aprendre la llengua.

El resultat de tot plegat ha sigut prou satisfactori. Des del dia 11 de maig d’enguany fins al passat 13 de Juliol vaig ser el voluntari lingüístic d’en Reduan. En Reduan és un pare de família d’origen marroquí, concretament de Larache, lloc que vaig visitar l’any passat i per aquest motiu potser la relació ha resultat més distesa.

En Reduan ha acabat el curs intermedi 1. Parla bastant bé el català, encara que se li escapen paraules en castellà. Li costa molt fer les pauses degudes davant de comes o punts. Llegeix tot seguit i qui l’escolta amb prou feines pot entendre què diu. Per aquest motiu, i perquè en fos conscient, els primers dies enregistràvem la lectura amb una gravadora i després l’escoltàvem junts perquè se n’adonés. Em va semblar, tot sigui dit, que no li feia gaire gràcia i ho vaig deixar córrer.

Durant aquest temps que hem anat llegint tots dos junts les lectures proposades a les fitxes del material comentat, en Reduan ha tingut dificultats per llegir paraules llargues. Amb el temps, aquest entrebanc en la lectura l’ha anat superant i ha millorat. Curiosament el va impactar molt una frase de la fitxa 33, Notes abans d’anar a dormir,  que deia, “I si els que moren han descobert una veritat?”.

El que sí que m’ha decebut molt i no puc deixar de dir-ho, és que en Reduan em va confessar que ell no llegeix mai, ni tan sols les instruccions dels aparells electrodomèstics que compra per a la llar per conèixer-ne el funcionament. En la seva cultura, llegir no és una opció primordial, almenys així ho vaig entendre.

Per acabar he de dir que la relació i el respecte mutu han sigut excel·lents. Jo he après coses d’ell i espero que ell també hagi après coses de mi. Per reafirmar el que ha après li vaig recomanar que no deixés cap dia de llegir i sobretot, sobretot, llegir molt, i molt, en català.

Joan Ramon Dalmau, voluntari del VxL del Centre de Normalització Lingüística de l'Àrea de Reus Miquel Ventura 

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
15/07/2015
, ,

En Jordi Esparza és voluntari per la llengua de Granollers des de fa 5 anys. Ha tingut 6 parelles lingüístiques i ha col·laborat activament a totes les edicions del Voluntariat per la llengua. També és exalumne dels cursos de català. Va participar en el joc del "300 fets de llengua" i va quedar finalista. Quan acaba el nivell C, es forma un grup i decideixen fer activitats: assistir a xerrades, llegir un llibre i comentar-lo, trobar-se amb les parelles lingüístiques i organitzar un grup per jugar a l'Scrabble.

En Miguel Rebello, soci de l’Ateneu de Granollers, entitat col·laboradora del Voluntariat per la llengua, pren la iniciativa i proposa a tres voluntaris, que ja participen un diumenge al mes a les trobades d’Scrabble de l’Ateneu, de crear un grup per tirar endavant aquest joc. L’objectiu d’aquest grup és ensenyar a jugar a aprenents, voluntaris i alumnes. S’afegeixen a la colla en Jordi, la Teresa i l’Àgata.

En Jordi Esparza hi col·labora des del primer dia i ensenya a jugar a aprenents, voluntaris, alumnes, exalumnes i socis de l'Ateneu de Granollers. Ens explica com ha anat l’experiència:

“El joc d’Scrabble ha sigut un èxit! Hi han participat 110 persones i n’hem après molt. Ens hem trobat cada dimarts, de 6 a 9 del vespre, tot el mes de maig i juny.

Els participants, però sobretot els aprenents, han après molt i els ha agradat poder jugar en català. Sentien curiositat per poder practicar la llengua jugant i han après a jugar parlant en català. Han jugat en parella, però també en grup i això els ha fet parlar més en català.

El meu aprenent, en Raúl, - diu en Jordi Esparza - ha vingut a jugar algun dimarts. Ell és d'aquí, nascut a Catalunya, però li fa molta vergonya parlar en català i amb el joc s'ha deixat anar. Jo sempre li dic "jo també m'equivoco i no passa res!". I llavors l'animo a parlar en català, a llançar-se i a perdre la vergonya. Estic content, ha perdut una mica la vergonya; això és molt important. A més, mai no havia jugat a aquest joc.

Per acabar, us vull comentar una anècdota curiosa: una aprenenta es va apuntar en un full totes les paraules noves que va aprendre aquell dia que va venir a jugar i se'n va anar molt contenta. La següent setmana, hi va tornar. I això té un gran mèrit.”

“Juguem, parlem i aprenem català amb el joc d’Scrabble.”

Jordi Esparza, voluntari del VxL de Granollers del CNL del Vallès Oriental.

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
08/07/2015
, , , , , , , , , , ,

Dijous 12 de març de 2015, 16.30 h

1a trobada

CNL de Barcelona. Delegació d'Horta - Guinardó (C. de la Marina)

Fem la primera trobada a les dependències del VxL al carrer Marina, tal i com ens proposa la Sandra Casamitjana en el seu correu. Allí ens presenten i ens donen el material de suport. La Núria Climent ens ha atès la mar de bé.

La Viktoriya és una noia russa. Fa cinc anys que viu a Barcelona i només parla el castellà i una mica de català. Està estudiant els dos idiomes.

Després de la presentació li proposo d'anar caminant fins a l'hospital de Sant Pau. Mentre caminem, anem xerrant sobre el Modernisme català: Gaudí - Domènech i Montaner i les seves obres (La Pedrera, Palau de la Música Catalana, l'Hospital de Sant Pau).

La Viktoriya coneix aquest tema i li agrada.

Li explico que fa molt de temps, jo tenia dinou anys, abans de venir a viure a Barcelona, vivia amb els meus pares a Lleida i, compaginant amb els estudis, treballava amb el nét d'en Domènech i Montaner que també era arquitecte i que això va despertar en mi un gran respecte i una gran admiració per l'obra d'aquests personatges, i que encara, avui, és latent.

Quan arribem ens asseiem a la terrassa del Cafè Modernista, MIL NOU-CENT DOS, que hi ha al pati. Ens prenem un cafè i continuem parlant fins que es fa l'hora de marxar. Baixem caminant, mentre anem parlant de coses personals, per l'Avinguda Gaudí fins a la parada de Metro de Sagrada Família.

Quedem per trobar-nos la propera setmana. Casualment els dos estem inscrits a una visita concertada pel VxL al Museu Marítim.

Dijous 19 de març de 2015, 11 h

2a trobada

Museu Marítim de Barcelona

Tant la Viktoriya com jo participem a la sortida a l'exposició "Barcelona ciutat(s)", que es fa al Museu Marítim, organitzada pel VxL. La durada de la visita ha estat, aproximadament, d’una hora i mitja. Quan ha acabat hem pogut visitar la resta del museu.

Avui a Catalunya celebrem Sant Josep i el dia del Pare, li explico a la Viktoriya que avui és el meu sant i que sóc catòlic. Ella coneix aquestes tradicions i em diu que és de religió ortodoxa. Posats en el tema de la religió la Viktoria em pregunta per les verges patrones de Barcelona. Li explico que Barcelona té una patrona, la Mercè, que és la Festa Major, i se celebra el 24 de setembre, i una copatrona, Santa Eulàlia, que té la festivitat el 12 de febrer.

Quedem que la propera trobada la farem passat Setmana Santa, ja que aquests dies se n’ha d'anar a Saragossa amb el seu marit. Ell és aragonès i té la seva família allà.

Dijous 9 d'abril de 2015, 11.30 h

3a trobada

Parada Metro Drassanes - Les Rambles

Caminada per les Rambles.

Arribem a la plaça Reial i hi entrem a fer un tomb. Li ensenyo alguns dels locals que jo conec de la meva època d'estudiant. Ella pren nota d'un parell de llocs.

Tornem a anar a caminar Rambles amunt i arribem a l'alçada del Teatre del Liceu. Li parlo del que jo conec  del Teatre, de l'últim incendi que va sofrir l'any 1994 i de la remodelació completa que li van fer.

Entrem en el "Cafè de l'Òpera", davant mateix del Liceu, i mentre ens prenem un cafè la Viktoriya m'explica que ha vist un reportatge per TV (en idioma rus), que tracta sobre la Revolució Russa i les conseqüències que va tenir en el seu país.

 

Dimecres, 22 d'abril de 2015, 17 h

4a trobada

Parada Metro Drassanes - Les Rambles

Tornem a fer una caminada per les Rambles.

Anem pujant per la Rambla, direcció a Plaça de Catalunya, fins arribar al carrer de la Portaferrissa.

La Viktoriya coneix la història de la Portaferrissa (va preparar una visita, per la seva germana, russa, a Barcelona i es va documentar).

Anem caminant fins a anar a parar, entrant pel Portal de l'Àngel, al restaurant "Els 4 Gats". Tenia ganes que conegués aquest lloc.

Mentre ens prenem un cafè, parlem del moviment cultural de l'època en que es va obrir el local i que va ser una referència del modernisme a Barcelona.

"Els 4 Gats" es va convertir en punt de reunió del talent cultural d'aquells temps. Hi havia personatges molt influents que hi feien les seves tertúlies: Picasso, Dalí, Santiago Russinyol, Buñuel, Federico García Lorca...

Al local et donen un fulletó on t'ho expliquen. La Viktoriya i jo ens quedem aquesta informació amb molt d’interès.

Al sortir del bar parlem de la Diada de Sant Jordi, que és demà. A les Rambles s’estan preparant les parades de flors i de llibres. Li explico la llegenda del drac i la princesa, que ja coneix una mica, parlem de les parelles que es regalen llibres i roses mútuament.

Hi ha una cosa, que he notat, i és que a la Viktoriya li fan molta gràcia les expressions i algunes frases fetes que utilitzem els catalans i li explico algunes com:

* Quatre gats. (És quan a un lloc hi ha poca gent)

* Fer una ullada o donar un cop d'ull. (Fer una mirada ràpida)

* Prendre el pèl. (Fer broma o enganyar algú)

* Ple com un ou. (Quan un lloc està molt ple de gent)

Li costa d'entendre-les però se les apunta per recordar-les.

També li costa de pronunciar la doble l "ll", en paraules com:

Sabadell – Martorell - Ell....    intento d'explicar-li que als catalans no parlants els és difícil de pronunciar aquest so.

Dimecres 29 d'abril de 2015, 17 h

5a trobada

Parada Metro Drassanes - Les Rambles

Passejada per Ciutat Vella.

Anem caminant fins l'edifici de Correus, després continuem fins Santa Maria del Mar. Com que la Basílica està oberta entrem a dins per visitar-la. Li comento que hi ha una novel·la, La Catedral del Mar, on s'explica, en format de ficció, la construcció d'aquest edifici. Des d'allà anem, pel carrer Montcada, fins al museu Picasso, on hi ha molta cua de gent per entrar-hi (ja es comença a veure molta afluència de turisme). Parem davant d'un bar "El Xampanyet", que a aquesta hora està tancat, i li explico, també, que hi ha una altra novel·la, L'ombra del vent, on hi ha una escena que passa a la porta d'aquest bar. Continuem caminant i parlant de llibres, de Picasso, de museus... i, finalment, anem a parar a la Plaça del Rei. Ens podem asseure en una de les terrasses i ens prenem un cafè.

Li parlo d'una pel·lícula molt antiga, de l'any 1970, i que la va protagonitzar Joan Manel Serrat que tenia per títol Paraules d'Amor, on hi ha una escena, l'última de la pel·lícula, on la parella protagonista està asseguda, sota la pluja, a les escales del fons de la plaça. Sempre m'he recordat d'aquesta escena, cada vegada que he anat a aquesta plaça.

La Viktoriya no coneix qui és el Serrat, ni les seves cançons, és evident. Li faig cinc cèntims, sobre els Setze Jutges i la Nova Cançó, sense polititzar el tema. Aprofito per dir-li que, als Arts Santa Mònica, fan una exposició dels 50 anys d'aquest moviment i que jo ja l'he vista.

Quedem que, si fa bon temps, el proper dia anirem a Montjuïc. La Viktoriya m'ha dit que li agradaria veure un jardí de cactus i comprovar si ja estan florits.

Dijous 7 de maig de 2015, 11 h

6a trobada

Parada del Funicular de Montjuïc - Paral.lel

Parc de Montjuïc.

Efectivament, com que fa bon temps, hem decidit anar a visitar el Parc de Montjuïc.

Fem la pujada amb el Funicular des de la parada que hi ha al Paral·lel.

Quan som a dalt, anem caminant fins al que ara és l'Hotel Miramar. Li explico que abans de ser un hotel, en aquest edifici, hi havia els estudis de TV espanyola a Barcelona.

Continuem caminant per anar a veure una zona enjardinada amb tot de cactus de diferents espècies. La Viktoriya ja els coneixia i volia veure'ls florits.

Després de visitar durant una bona estona el jardí de cactus vam pujar, una altra vegada, a dalt a la zona de Miramar i ens vam asseure a la terrassa d'un bar a fer un cafè. Vam estar parlant d'estudiar idiomes. La Viktoriya vol estudiar, a més a més, l'anglès, però més endavant, ara ja en té prou amb el castellà i el català.

Des d'aquí dalt es contempla molt bé el mar i el port de Barcelona i si fa bon dia et quedes ben relaxat.

Vam decidir baixar caminant per la zona de la Font del Gat i del Teatre Grec, fins anar a parar al Mercat de les Flors, on vam entrar al recinte. Allí vam parlar una mica de la cartellera del teatre que es fa a Barcelona.

Avui, durant la nostra xerrada, la Viktoriya m'ha recomanat un llibre de l'autor C.S. Lewis, Cartas del diablo a su sobrino, i m'he recordat de quan fèiem el Club de Lectura amb la Sandra i de la visita de la Sílvia Soler al centre del carrer Marina, per comentar el seu llibre L'estiu que comença. Ella fa moltes referències a aquest autor.

De tot això en parlem una mica mentre anem caminant fins que arribem al recinte de la Fira de Barcelona. Com que estan preparant el Saló de l'Automòbil, està tot ballat i no es pot passar. Un guarda que hi ha allí ens deixa "colar-nos" per la zona de l’aparcament i podem veure com estan preparant l'exposició, fins i tot ens fem unes fotos dins el recinte.

L'ocasió ens ha permès parlar de la Barcelona Olímpica, de les nits d'estiu al Teatre Grec, del teatre en general i de les fires i exposicions al recinte de Montjuïc.

Aquesta d'avui ha estat una trobada molt intensa.

Dimecres 13 de maig de 2015, 17 h

7a trobada

Parada Metro Barceloneta

La Barceloneta.

Hem decidit anar a fer una volta a prop del mar. Quedem per trobar-nos a la parada del metro de la Barceloneta.

Comencem caminant per el barri de la Barceloneta, al costat del moll (aquí hi fa molta olor a mar), fins que arribem a les platges. La Viktoriya m'explica que ja ha fet la prova de català i que ha aprovat l’examen. També m'ensenya un parell de paraules en rus, una per saludar i l'altra per acomiadar-se, però ja no me'n recordo de com es pronuncien. (Aquest idioma és complicat).

Fem, caminant, tot el Passeig Marítim. Primer anem fins a la platja de Sant Sebastià i després tornem enrere fins al Port Olímpic. A la Viktoriya li crida l'atenció que hi hagi gent fent nudisme.

Avui fa una tarda molt calorosa i això fa que parlem de la calor a Barcelona, de l'estiu i les vacances, de les platges que ens agraden, de la fruita i de les dietes per mantenir-se en forma. Coincidim bastant en els nostres gustos. També ens hem recordat de la família. Cada vegada les xerrades són més disteses.

Tornem caminant fins la parada de metro Barceloneta.

Avui no hem parat a fer el cafè.

Dimecres 20 de maig de 2015, 17 h

8a trobada

Parada Metro Universitat

Plaça Universitat - Ronda de Sant Antoni.

Hem quedat per trobar-nos a la parada de metro de Plaça Universitat. Anirem a fer una volta per la Ronda de Sant Antoni.

Jo tinc ganes de visitar l'antiga Fàbrica de cerveses Moritz, a la Ronda Sant Antoni, ara transformada en un local gastronòmic. Dit i fet, a la Viktoriya li sembla bé i entrem cap a dins. Tots els baixos d'aquest espai estan habilitats com a restaurants, cafeteries, bars de tapes i pastisseries i per dins es comuniquen tots. Si tu vols pots fer inclús una visita guiada a les antigues dependències. Nosaltres ens hem limitat a seure en una cafeteria i demanar un cafè. Ens hem passat l'estona asseguts i xerrant; avui, es veu, no teníem ganes de caminar

 

Dijous 4 de juny de 2015, 17 h

9a trobada

Parada Metro Universitat

Barri del Raval.

Aquesta trobada l’havíem de fer el passat dijous, 28 de Maig, però jo no em trobava gaire bé i la vam passar al dia d'avui.

Hem anat a fer un tomb pel barri del Raval. Jo l'havia visitat, feia uns dies, amb un grup amb guia, i m'havia sorprès molt. La Viktoriya també el coneix però volem tornar a visitar-lo.

 

Després de donar moltes voltes pel barri, hem estat també a l'entrada del MACBA, hem anat a parar a la Biblioteca de Catalunya i, com és ja habitual, ens hem assegut en una terrassa. Avui, com que fa calor, jo he demanat una cervesa.

Com sempre ens hem posat a xerrar i de sobte estàvem parlant de moda masculina. (Una conversa força curiosa).

La Viktoriya, també, m'ha explicat que coneix un lloc a prop de casa del seus sogres, que viuen a Saragossa, que es diu Los Mallos de Riglos i que són unes formacions geològiques molt interessants. Aquest lloc és a la província d'Osca i hi han filmat algun espot per una marca de telefonia mòbil. Sap que d'aquí a poc temps l'alpinista Jesús Calleja hi ha de rodar un reportatge per la TV.

(He buscat informació a Internet  de tot això i val la pena de veure-ho).

Dijous 11 de juny de 2015, 17 h

10a trobada

Parada Metro Sagrada Familia

Sagrada Família.

Fem una mica de caminada pels voltants de la Basílica de la Sagrada Família, parlem una mica sobre la seva construcció i també del projecte original que Antoni Gaudí s'havia imaginat. La Viktoriya avui té pressa i hem d'anar ràpids. Té interès en visitar la façana decorada del carrer Enamorats així que, ens en anem cap allà.

Tot barcelona: la fachada de la calle enamorados (Això està copiat de Viquipèdia)

Qui no s'ha fixat en aquesta façana. Aquí res és casualitat: Tot té relació.

Es tracta d'una paret cega. La van crear uns artistes francesos  anomenats Le Cite de la Création.

El mural està situat entre els carrers Lepant – Enamorats i Consell de Cent. Tots els que hi estan representats, tenen alguna cosa a veure amb Barcelona.

Des de dalt a baix per l'esquerra:  Joaquím Blume - Cristóbal Colón - Santiago Rusiñol - Àngel Guimerà - Margarita Xirgu - Joan Maragall - Pompeu i Fabra - Narcis Monturiol - Ferrer i Guardia - Ignasi Barraquer - B.Robert - Antoni Gaudí - Ildefons Cerdà - Rius i Taulet - Macià - Companys - Tarradelles - Cinto Verdaguer - Antoni Miró - Carmen Amaya - Picasso - Antoni Clavé - Casals - A. Machín - Raquel Meller - Mercè Rodoreda.

Després hem anat al Pub Irlandès "Michael Collins Irish Pub", que hi ha a la Plaça Sagrada Família, i ens hi hem estat una estona. La Viktoriya demana un "Aquarius", però no en tenen. Finalment es decideix per una infusió, jo he demanat una cervesa sense alcohol.

Hem estat parlant de gastronomia.

Avui, com que teòricament fèiem l'última trobada, hem quedat que mentre no marxem de vacances ens continuarem veient.

Dijous 18 de juny de 2015, 17 h

11a trobada

Parada de Metro Jaume I

Ciutat Vella.

Avui hem quedat per fer un tomb per la zona de la Catedral; podríem dir que aquesta és una trobada fora del programa establert pel VxL tot i que la intenció és de continuar veient-nos. Aquesta tarda sóc jo qui té pressa i haurem d'anar ràpids.

Mentre anem caminant, la Viktoriya m'explica que la seva germana, que viu a Rússia, vindrà aviat a Barcelona i es passarà prop d'un mes a casa seva. Ella està contenta perquè veurà a la seva neboda. (Això també vol dir que ja no ens veurem, com a mínim, fins passat l'estiu).

Jo he aprofitat, mentre passegem pels carrers que hi ha als voltants de la Catedral, per entrar a una botiga i fer unes compres (he de fer un regal d'aniversari). Això a la Viktoriya no li sembla malament, tot el contrari, s'anima a mirar coses per comprar.

Llavors és ella qui em porta a una botiga de regals, en coneix més ella que jo, per, simplement, xafardejar.

Avui la conversa ha anat de família i familiars.

I fins aquí la meva primera etapa en el VxL. He de dir que estic content de participar en aquest programa i espero poder continuar durant molt de temps fent de voluntari.

Pep Badia és voluntari del VxL del Centre de Normalització Lingüística de Barcelona i aquest és el dietari de les seves trobades amb l'aprenenta Viktoriya Blokhina, arribada a Catalunya des de Rússia l'any 2014

 

Publicat per editorvxl
Etiquetes:

Pàgines

Subscriure a Voluntariat per la llengua - Bloc

Voluntariat per la llengua

Voluntariat per la llengua (VxL) és un programa impulsat per la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura i gestionat territorialment pel Consorci per a la Normalització Lingüística. El programa facilita que les persones que tenen coneixements bàsics de català i es volen llançar a parlar-lo, el puguin practicar en un context real i distès i que les que el parlen habitualment no canviïn de llengua innecessàriament. Voluntariat per la llengua s’adreça només a persones majors d’edat. Els participants poden triar entre la modalitat presencial o la modalitat virtual. El compromís mínim de participació és de 10 hores: una hora a la setmana, durant 10 setmanes. A partir de les inscripcions, es formen les parelles lingüístiques, tenint en compte els horaris disponibles i les afinitats dels inscrits.

dl dt dc dj dv ds dg
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
31
 
 
 
 
 

separador de seccions

separador de seccions

Si vols llançar-te a parlar català i el vols practicar de forma natural i distesa
Apunta’t al Voluntariat per la llengua!