Esteu aquí

Blog

Subscriu-te a  Blog
08/09/2015

La parella lingüística de Mataró formada pel voluntari Felip Comabella i l’aprenenta Sara de Paco van començar a fer la trobada lingüística setmanal el mes de juny, i han estat parlant en català un cop a la setmana aquests mesos d’estiu.

Un cop acabada l’experiència, ens han fet arribar dos textos amb què volen compartir amb tothom la seva satisfacció per haver participat al programa Voluntariat per la llengua.

Felip Comabella (voluntari del VxL del Servei Local de Mataró, del CNL del Maresme):

Hem fet més de vuit setmanes amb la Sara practicant el català, una hora tots els dimecres a la tarda, en una cafeteria del centre de  Mataró. M'ha semblat una experiència molt agradable, a tots dos ens ha servit per millorar les nostres expressions en català.

Aquest exercici de practicar el català, amb un voluntari, crec que ha estat molt interessant per a la Sara, per adonar-se que cal canviar l'esperit per perdre la vergonya, a poc a poc, sense gens de por. 

M'he trobat amb una persona que viu a Múrcia durant tot l'any, i que només ve a Mataró dos mesos per vacances. Està molt interessada per la llengua i costums del nostre país. En tot moment ha volgut compartir amb mi tota la seva il·lusió per aconseguir millorar les seves necessitats de parlar amb fluïdesa el català.

25 d'agost de 2015

Sara de Paco (aprenenta del VxL del Servei Local de Mataró, del CNL del Maresme):

Vaig néixer a Mataró, però, des de fa 33 anys, visc a Múrcia. Només vinc a Mataró dos mesos l'any, durant les vacances.

Encara que tinc coneixements de català, mai m'he conformat amb això, i sempre he volgut aprendre la llengua catalana. Per aquesta raó, em vaig posar en contacte amb el Centre de Normalització Lingüística (CNL) del Maresme.

Al cap d'uns dies, van adjudicar-me un voluntari, que era en Felip Comabella. Amb molt interès i dedicació, ha aconseguit que anés avançant i millorant la meva coneixença del català. A part que em queda molt per aprendre, per a mi ha sigut un plaer adonar-me que he après molt en poc temps.

També m'ha suposat conèixer una persona que m'ha aportat una gran amistat, i recomano a tothom que tingui interès a aprendre la llengua, que s’impliqui amb el VxL.

Per finalitzar, vull donar les gràcies al Felip Comabella, per la seva paciència i l’interès que ha tingut per mi, per facilitar-me que jo mateixa hagi agafat confiança amb la llengua catalana.

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
20/08/2015

Des de sempre que m’ha agradat molt escriure. Estic convençut del poder de les paraules. Un escrit fet amb seny, correcció i mà esquerra pot moure muntanyes i aconseguir tot allò que es proposi.

Per aquesta mateixa raó també estic convençut que llegint també s’aprèn i, fent-ho com Déu mana, es comprenen millor les coses. Cal saber fer els punts i les comes que calguin, els signes d’admiració, els punts suspensius, etc., ja que en cas contrari el contingut d’un escrit pot donar a entendre una altra cosa.

Després de passar un temps aprenent català al CNL de l’Àrea de Reus Miquel Ventura, vaig decidir participar en el Voluntariat per la llengua, però amb el suport del material “Llegir per parlar, llegir per aprendre”, o sigui, utilitzar la lectura com una eina molt eficaç per encetar converses i aprendre la llengua.

El resultat de tot plegat ha sigut prou satisfactori. Des del dia 11 de maig d’enguany fins al passat 13 de Juliol vaig ser el voluntari lingüístic d’en Reduan. En Reduan és un pare de família d’origen marroquí, concretament de Larache, lloc que vaig visitar l’any passat i per aquest motiu potser la relació ha resultat més distesa.

En Reduan ha acabat el curs intermedi 1. Parla bastant bé el català, encara que se li escapen paraules en castellà. Li costa molt fer les pauses degudes davant de comes o punts. Llegeix tot seguit i qui l’escolta amb prou feines pot entendre què diu. Per aquest motiu, i perquè en fos conscient, els primers dies enregistràvem la lectura amb una gravadora i després l’escoltàvem junts perquè se n’adonés. Em va semblar, tot sigui dit, que no li feia gaire gràcia i ho vaig deixar córrer.

Durant aquest temps que hem anat llegint tots dos junts les lectures proposades a les fitxes del material comentat, en Reduan ha tingut dificultats per llegir paraules llargues. Amb el temps, aquest entrebanc en la lectura l’ha anat superant i ha millorat. Curiosament el va impactar molt una frase de la fitxa 33, Notes abans d’anar a dormir,  que deia, “I si els que moren han descobert una veritat?”.

El que sí que m’ha decebut molt i no puc deixar de dir-ho, és que en Reduan em va confessar que ell no llegeix mai, ni tan sols les instruccions dels aparells electrodomèstics que compra per a la llar per conèixer-ne el funcionament. En la seva cultura, llegir no és una opció primordial, almenys així ho vaig entendre.

Per acabar he de dir que la relació i el respecte mutu han sigut excel·lents. Jo he après coses d’ell i espero que ell també hagi après coses de mi. Per reafirmar el que ha après li vaig recomanar que no deixés cap dia de llegir i sobretot, sobretot, llegir molt, i molt, en català.

Joan Ramon Dalmau, voluntari del VxL del Centre de Normalització Lingüística de l'Àrea de Reus Miquel Ventura 

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
15/07/2015
, ,

En Jordi Esparza és voluntari per la llengua de Granollers des de fa 5 anys. Ha tingut 6 parelles lingüístiques i ha col·laborat activament a totes les edicions del Voluntariat per la llengua. També és exalumne dels cursos de català. Va participar en el joc del "300 fets de llengua" i va quedar finalista. Quan acaba el nivell C, es forma un grup i decideixen fer activitats: assistir a xerrades, llegir un llibre i comentar-lo, trobar-se amb les parelles lingüístiques i organitzar un grup per jugar a l'Scrabble.

En Miguel Rebello, soci de l’Ateneu de Granollers, entitat col·laboradora del Voluntariat per la llengua, pren la iniciativa i proposa a tres voluntaris, que ja participen un diumenge al mes a les trobades d’Scrabble de l’Ateneu, de crear un grup per tirar endavant aquest joc. L’objectiu d’aquest grup és ensenyar a jugar a aprenents, voluntaris i alumnes. S’afegeixen a la colla en Jordi, la Teresa i l’Àgata.

En Jordi Esparza hi col·labora des del primer dia i ensenya a jugar a aprenents, voluntaris, alumnes, exalumnes i socis de l'Ateneu de Granollers. Ens explica com ha anat l’experiència:

“El joc d’Scrabble ha sigut un èxit! Hi han participat 110 persones i n’hem après molt. Ens hem trobat cada dimarts, de 6 a 9 del vespre, tot el mes de maig i juny.

Els participants, però sobretot els aprenents, han après molt i els ha agradat poder jugar en català. Sentien curiositat per poder practicar la llengua jugant i han après a jugar parlant en català. Han jugat en parella, però també en grup i això els ha fet parlar més en català.

El meu aprenent, en Raúl, - diu en Jordi Esparza - ha vingut a jugar algun dimarts. Ell és d'aquí, nascut a Catalunya, però li fa molta vergonya parlar en català i amb el joc s'ha deixat anar. Jo sempre li dic "jo també m'equivoco i no passa res!". I llavors l'animo a parlar en català, a llançar-se i a perdre la vergonya. Estic content, ha perdut una mica la vergonya; això és molt important. A més, mai no havia jugat a aquest joc.

Per acabar, us vull comentar una anècdota curiosa: una aprenenta es va apuntar en un full totes les paraules noves que va aprendre aquell dia que va venir a jugar i se'n va anar molt contenta. La següent setmana, hi va tornar. I això té un gran mèrit.”

“Juguem, parlem i aprenem català amb el joc d’Scrabble.”

Jordi Esparza, voluntari del VxL de Granollers del CNL del Vallès Oriental.

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
08/07/2015
, , , , , , , , , , ,

Dijous 12 de març de 2015, 16.30 h

1a trobada

CNL de Barcelona. Delegació d'Horta - Guinardó (C. de la Marina)

Fem la primera trobada a les dependències del VxL al carrer Marina, tal i com ens proposa la Sandra Casamitjana en el seu correu. Allí ens presenten i ens donen el material de suport. La Núria Climent ens ha atès la mar de bé.

La Viktoriya és una noia russa. Fa cinc anys que viu a Barcelona i només parla el castellà i una mica de català. Està estudiant els dos idiomes.

Després de la presentació li proposo d'anar caminant fins a l'hospital de Sant Pau. Mentre caminem, anem xerrant sobre el Modernisme català: Gaudí - Domènech i Montaner i les seves obres (La Pedrera, Palau de la Música Catalana, l'Hospital de Sant Pau).

La Viktoriya coneix aquest tema i li agrada.

Li explico que fa molt de temps, jo tenia dinou anys, abans de venir a viure a Barcelona, vivia amb els meus pares a Lleida i, compaginant amb els estudis, treballava amb el nét d'en Domènech i Montaner que també era arquitecte i que això va despertar en mi un gran respecte i una gran admiració per l'obra d'aquests personatges, i que encara, avui, és latent.

Quan arribem ens asseiem a la terrassa del Cafè Modernista, MIL NOU-CENT DOS, que hi ha al pati. Ens prenem un cafè i continuem parlant fins que es fa l'hora de marxar. Baixem caminant, mentre anem parlant de coses personals, per l'Avinguda Gaudí fins a la parada de Metro de Sagrada Família.

Quedem per trobar-nos la propera setmana. Casualment els dos estem inscrits a una visita concertada pel VxL al Museu Marítim.

Dijous 19 de març de 2015, 11 h

2a trobada

Museu Marítim de Barcelona

Tant la Viktoriya com jo participem a la sortida a l'exposició "Barcelona ciutat(s)", que es fa al Museu Marítim, organitzada pel VxL. La durada de la visita ha estat, aproximadament, d’una hora i mitja. Quan ha acabat hem pogut visitar la resta del museu.

Avui a Catalunya celebrem Sant Josep i el dia del Pare, li explico a la Viktoriya que avui és el meu sant i que sóc catòlic. Ella coneix aquestes tradicions i em diu que és de religió ortodoxa. Posats en el tema de la religió la Viktoria em pregunta per les verges patrones de Barcelona. Li explico que Barcelona té una patrona, la Mercè, que és la Festa Major, i se celebra el 24 de setembre, i una copatrona, Santa Eulàlia, que té la festivitat el 12 de febrer.

Quedem que la propera trobada la farem passat Setmana Santa, ja que aquests dies se n’ha d'anar a Saragossa amb el seu marit. Ell és aragonès i té la seva família allà.

Dijous 9 d'abril de 2015, 11.30 h

3a trobada

Parada Metro Drassanes - Les Rambles

Caminada per les Rambles.

Arribem a la plaça Reial i hi entrem a fer un tomb. Li ensenyo alguns dels locals que jo conec de la meva època d'estudiant. Ella pren nota d'un parell de llocs.

Tornem a anar a caminar Rambles amunt i arribem a l'alçada del Teatre del Liceu. Li parlo del que jo conec  del Teatre, de l'últim incendi que va sofrir l'any 1994 i de la remodelació completa que li van fer.

Entrem en el "Cafè de l'Òpera", davant mateix del Liceu, i mentre ens prenem un cafè la Viktoriya m'explica que ha vist un reportatge per TV (en idioma rus), que tracta sobre la Revolució Russa i les conseqüències que va tenir en el seu país.

 

Dimecres, 22 d'abril de 2015, 17 h

4a trobada

Parada Metro Drassanes - Les Rambles

Tornem a fer una caminada per les Rambles.

Anem pujant per la Rambla, direcció a Plaça de Catalunya, fins arribar al carrer de la Portaferrissa.

La Viktoriya coneix la història de la Portaferrissa (va preparar una visita, per la seva germana, russa, a Barcelona i es va documentar).

Anem caminant fins a anar a parar, entrant pel Portal de l'Àngel, al restaurant "Els 4 Gats". Tenia ganes que conegués aquest lloc.

Mentre ens prenem un cafè, parlem del moviment cultural de l'època en que es va obrir el local i que va ser una referència del modernisme a Barcelona.

"Els 4 Gats" es va convertir en punt de reunió del talent cultural d'aquells temps. Hi havia personatges molt influents que hi feien les seves tertúlies: Picasso, Dalí, Santiago Russinyol, Buñuel, Federico García Lorca...

Al local et donen un fulletó on t'ho expliquen. La Viktoriya i jo ens quedem aquesta informació amb molt d’interès.

Al sortir del bar parlem de la Diada de Sant Jordi, que és demà. A les Rambles s’estan preparant les parades de flors i de llibres. Li explico la llegenda del drac i la princesa, que ja coneix una mica, parlem de les parelles que es regalen llibres i roses mútuament.

Hi ha una cosa, que he notat, i és que a la Viktoriya li fan molta gràcia les expressions i algunes frases fetes que utilitzem els catalans i li explico algunes com:

* Quatre gats. (És quan a un lloc hi ha poca gent)

* Fer una ullada o donar un cop d'ull. (Fer una mirada ràpida)

* Prendre el pèl. (Fer broma o enganyar algú)

* Ple com un ou. (Quan un lloc està molt ple de gent)

Li costa d'entendre-les però se les apunta per recordar-les.

També li costa de pronunciar la doble l "ll", en paraules com:

Sabadell – Martorell - Ell....    intento d'explicar-li que als catalans no parlants els és difícil de pronunciar aquest so.

Dimecres 29 d'abril de 2015, 17 h

5a trobada

Parada Metro Drassanes - Les Rambles

Passejada per Ciutat Vella.

Anem caminant fins l'edifici de Correus, després continuem fins Santa Maria del Mar. Com que la Basílica està oberta entrem a dins per visitar-la. Li comento que hi ha una novel·la, La Catedral del Mar, on s'explica, en format de ficció, la construcció d'aquest edifici. Des d'allà anem, pel carrer Montcada, fins al museu Picasso, on hi ha molta cua de gent per entrar-hi (ja es comença a veure molta afluència de turisme). Parem davant d'un bar "El Xampanyet", que a aquesta hora està tancat, i li explico, també, que hi ha una altra novel·la, L'ombra del vent, on hi ha una escena que passa a la porta d'aquest bar. Continuem caminant i parlant de llibres, de Picasso, de museus... i, finalment, anem a parar a la Plaça del Rei. Ens podem asseure en una de les terrasses i ens prenem un cafè.

Li parlo d'una pel·lícula molt antiga, de l'any 1970, i que la va protagonitzar Joan Manel Serrat que tenia per títol Paraules d'Amor, on hi ha una escena, l'última de la pel·lícula, on la parella protagonista està asseguda, sota la pluja, a les escales del fons de la plaça. Sempre m'he recordat d'aquesta escena, cada vegada que he anat a aquesta plaça.

La Viktoriya no coneix qui és el Serrat, ni les seves cançons, és evident. Li faig cinc cèntims, sobre els Setze Jutges i la Nova Cançó, sense polititzar el tema. Aprofito per dir-li que, als Arts Santa Mònica, fan una exposició dels 50 anys d'aquest moviment i que jo ja l'he vista.

Quedem que, si fa bon temps, el proper dia anirem a Montjuïc. La Viktoriya m'ha dit que li agradaria veure un jardí de cactus i comprovar si ja estan florits.

Dijous 7 de maig de 2015, 11 h

6a trobada

Parada del Funicular de Montjuïc - Paral.lel

Parc de Montjuïc.

Efectivament, com que fa bon temps, hem decidit anar a visitar el Parc de Montjuïc.

Fem la pujada amb el Funicular des de la parada que hi ha al Paral·lel.

Quan som a dalt, anem caminant fins al que ara és l'Hotel Miramar. Li explico que abans de ser un hotel, en aquest edifici, hi havia els estudis de TV espanyola a Barcelona.

Continuem caminant per anar a veure una zona enjardinada amb tot de cactus de diferents espècies. La Viktoriya ja els coneixia i volia veure'ls florits.

Després de visitar durant una bona estona el jardí de cactus vam pujar, una altra vegada, a dalt a la zona de Miramar i ens vam asseure a la terrassa d'un bar a fer un cafè. Vam estar parlant d'estudiar idiomes. La Viktoriya vol estudiar, a més a més, l'anglès, però més endavant, ara ja en té prou amb el castellà i el català.

Des d'aquí dalt es contempla molt bé el mar i el port de Barcelona i si fa bon dia et quedes ben relaxat.

Vam decidir baixar caminant per la zona de la Font del Gat i del Teatre Grec, fins anar a parar al Mercat de les Flors, on vam entrar al recinte. Allí vam parlar una mica de la cartellera del teatre que es fa a Barcelona.

Avui, durant la nostra xerrada, la Viktoriya m'ha recomanat un llibre de l'autor C.S. Lewis, Cartas del diablo a su sobrino, i m'he recordat de quan fèiem el Club de Lectura amb la Sandra i de la visita de la Sílvia Soler al centre del carrer Marina, per comentar el seu llibre L'estiu que comença. Ella fa moltes referències a aquest autor.

De tot això en parlem una mica mentre anem caminant fins que arribem al recinte de la Fira de Barcelona. Com que estan preparant el Saló de l'Automòbil, està tot ballat i no es pot passar. Un guarda que hi ha allí ens deixa "colar-nos" per la zona de l’aparcament i podem veure com estan preparant l'exposició, fins i tot ens fem unes fotos dins el recinte.

L'ocasió ens ha permès parlar de la Barcelona Olímpica, de les nits d'estiu al Teatre Grec, del teatre en general i de les fires i exposicions al recinte de Montjuïc.

Aquesta d'avui ha estat una trobada molt intensa.

Dimecres 13 de maig de 2015, 17 h

7a trobada

Parada Metro Barceloneta

La Barceloneta.

Hem decidit anar a fer una volta a prop del mar. Quedem per trobar-nos a la parada del metro de la Barceloneta.

Comencem caminant per el barri de la Barceloneta, al costat del moll (aquí hi fa molta olor a mar), fins que arribem a les platges. La Viktoriya m'explica que ja ha fet la prova de català i que ha aprovat l’examen. També m'ensenya un parell de paraules en rus, una per saludar i l'altra per acomiadar-se, però ja no me'n recordo de com es pronuncien. (Aquest idioma és complicat).

Fem, caminant, tot el Passeig Marítim. Primer anem fins a la platja de Sant Sebastià i després tornem enrere fins al Port Olímpic. A la Viktoriya li crida l'atenció que hi hagi gent fent nudisme.

Avui fa una tarda molt calorosa i això fa que parlem de la calor a Barcelona, de l'estiu i les vacances, de les platges que ens agraden, de la fruita i de les dietes per mantenir-se en forma. Coincidim bastant en els nostres gustos. També ens hem recordat de la família. Cada vegada les xerrades són més disteses.

Tornem caminant fins la parada de metro Barceloneta.

Avui no hem parat a fer el cafè.

Dimecres 20 de maig de 2015, 17 h

8a trobada

Parada Metro Universitat

Plaça Universitat - Ronda de Sant Antoni.

Hem quedat per trobar-nos a la parada de metro de Plaça Universitat. Anirem a fer una volta per la Ronda de Sant Antoni.

Jo tinc ganes de visitar l'antiga Fàbrica de cerveses Moritz, a la Ronda Sant Antoni, ara transformada en un local gastronòmic. Dit i fet, a la Viktoriya li sembla bé i entrem cap a dins. Tots els baixos d'aquest espai estan habilitats com a restaurants, cafeteries, bars de tapes i pastisseries i per dins es comuniquen tots. Si tu vols pots fer inclús una visita guiada a les antigues dependències. Nosaltres ens hem limitat a seure en una cafeteria i demanar un cafè. Ens hem passat l'estona asseguts i xerrant; avui, es veu, no teníem ganes de caminar

 

Dijous 4 de juny de 2015, 17 h

9a trobada

Parada Metro Universitat

Barri del Raval.

Aquesta trobada l’havíem de fer el passat dijous, 28 de Maig, però jo no em trobava gaire bé i la vam passar al dia d'avui.

Hem anat a fer un tomb pel barri del Raval. Jo l'havia visitat, feia uns dies, amb un grup amb guia, i m'havia sorprès molt. La Viktoriya també el coneix però volem tornar a visitar-lo.

 

Després de donar moltes voltes pel barri, hem estat també a l'entrada del MACBA, hem anat a parar a la Biblioteca de Catalunya i, com és ja habitual, ens hem assegut en una terrassa. Avui, com que fa calor, jo he demanat una cervesa.

Com sempre ens hem posat a xerrar i de sobte estàvem parlant de moda masculina. (Una conversa força curiosa).

La Viktoriya, també, m'ha explicat que coneix un lloc a prop de casa del seus sogres, que viuen a Saragossa, que es diu Los Mallos de Riglos i que són unes formacions geològiques molt interessants. Aquest lloc és a la província d'Osca i hi han filmat algun espot per una marca de telefonia mòbil. Sap que d'aquí a poc temps l'alpinista Jesús Calleja hi ha de rodar un reportatge per la TV.

(He buscat informació a Internet  de tot això i val la pena de veure-ho).

Dijous 11 de juny de 2015, 17 h

10a trobada

Parada Metro Sagrada Familia

Sagrada Família.

Fem una mica de caminada pels voltants de la Basílica de la Sagrada Família, parlem una mica sobre la seva construcció i també del projecte original que Antoni Gaudí s'havia imaginat. La Viktoriya avui té pressa i hem d'anar ràpids. Té interès en visitar la façana decorada del carrer Enamorats així que, ens en anem cap allà.

Tot barcelona: la fachada de la calle enamorados (Això està copiat de Viquipèdia)

Qui no s'ha fixat en aquesta façana. Aquí res és casualitat: Tot té relació.

Es tracta d'una paret cega. La van crear uns artistes francesos  anomenats Le Cite de la Création.

El mural està situat entre els carrers Lepant – Enamorats i Consell de Cent. Tots els que hi estan representats, tenen alguna cosa a veure amb Barcelona.

Des de dalt a baix per l'esquerra:  Joaquím Blume - Cristóbal Colón - Santiago Rusiñol - Àngel Guimerà - Margarita Xirgu - Joan Maragall - Pompeu i Fabra - Narcis Monturiol - Ferrer i Guardia - Ignasi Barraquer - B.Robert - Antoni Gaudí - Ildefons Cerdà - Rius i Taulet - Macià - Companys - Tarradelles - Cinto Verdaguer - Antoni Miró - Carmen Amaya - Picasso - Antoni Clavé - Casals - A. Machín - Raquel Meller - Mercè Rodoreda.

Després hem anat al Pub Irlandès "Michael Collins Irish Pub", que hi ha a la Plaça Sagrada Família, i ens hi hem estat una estona. La Viktoriya demana un "Aquarius", però no en tenen. Finalment es decideix per una infusió, jo he demanat una cervesa sense alcohol.

Hem estat parlant de gastronomia.

Avui, com que teòricament fèiem l'última trobada, hem quedat que mentre no marxem de vacances ens continuarem veient.

Dijous 18 de juny de 2015, 17 h

11a trobada

Parada de Metro Jaume I

Ciutat Vella.

Avui hem quedat per fer un tomb per la zona de la Catedral; podríem dir que aquesta és una trobada fora del programa establert pel VxL tot i que la intenció és de continuar veient-nos. Aquesta tarda sóc jo qui té pressa i haurem d'anar ràpids.

Mentre anem caminant, la Viktoriya m'explica que la seva germana, que viu a Rússia, vindrà aviat a Barcelona i es passarà prop d'un mes a casa seva. Ella està contenta perquè veurà a la seva neboda. (Això també vol dir que ja no ens veurem, com a mínim, fins passat l'estiu).

Jo he aprofitat, mentre passegem pels carrers que hi ha als voltants de la Catedral, per entrar a una botiga i fer unes compres (he de fer un regal d'aniversari). Això a la Viktoriya no li sembla malament, tot el contrari, s'anima a mirar coses per comprar.

Llavors és ella qui em porta a una botiga de regals, en coneix més ella que jo, per, simplement, xafardejar.

Avui la conversa ha anat de família i familiars.

I fins aquí la meva primera etapa en el VxL. He de dir que estic content de participar en aquest programa i espero poder continuar durant molt de temps fent de voluntari.

Pep Badia és voluntari del VxL del Centre de Normalització Lingüística de Barcelona i aquest és el dietari de les seves trobades amb l'aprenenta Viktoriya Blokhina, arribada a Catalunya des de Rússia l'any 2014

 

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
02/07/2015
, ,

Parlem amb la voluntària Marga Dordella i l'aprenenta Anna María Ortiz (parella lingüística del Voluntariat per la llengua de Santa Coloma de Gramenet) mentre fem un cafè:

Marga, tu ets de les primeres voluntàries del Centre de Normalització Lingüística (CNL) L'Heura, ja fa més de 10 anys que hi participes!

Sí, jo formava part del Consell de Centre del CNL L'Heura quan va començar el programa VxL. Ens va semblar molt bé la iniciativa i m'hi vaig apuntar de seguida. I des de llavors que hi participo.

Has tingut moltes parelles lingüístiques? Quina és la teva experiència?

Sí, un munt! L'experiència ha estat molt bona. En general totes les aprenentes -curiosament totes han estat dones- han sigut serioses i ens ho hem passat molt bé, excepte en una ocasió, en què l'aprenenta no va ser gaire correcta. 

Què és el que ha de tenir un bon aprenent?

Ha de tenir interès per aprendre la llengua i ser formal. Nosaltres, els voluntaris, dediquem el nostre temps a ajudar perquè altres persones practiquin el català, i el nostre temps també és valuós. Per això és important que si no poden venir avisin amb temps i que intentin ser puntuals i posar-hi ganes.

Què acostumeu a fer quan us trobeu?

Des del principi sempre els he citat en aquesta cafeteria. Quedem al voltant de les cinc. Un moment en què és molt agradable fer un cafè i xerrar una estona. A més, després, encara tenim tota la tarda per fer altres coses.

Què és el que més t'agrada del Voluntariat per la llengua?

Que m'ho passo molt bé en les trobades. Conec a persones diferents i xerrem de moltes coses. A poc a poc agafem confiança i jo també n'aprenc, d'elles. És un intercanvi.

Algun consell per altres voluntaris?

Quan de vegades costa seguir la conversa, a mi sempre m'ha funcionat molt i molt bé parlar de receptes de cuina. He tingut aprenentes espanyoles, peruanes, brasileres... i a cada lloc i per a cada celebració de l'any hi ha plats específics. És una delícia parlar-ne!

Anna María, aquesta és la teva primera edició, com vas conèixer el programa? I com van les trobades?

Vaig anar a Integramenet -entitat col·laboradora del VxL- i hi vaig trobar un díptic del Voluntariat per la llengua. Després em vaig dirigir al CNL L'Heura per informar-me'n i m'hi vaig apuntar. Estic súper contenta, les trobades van molt bé i m'he llençat a parlar el català!

I com és que t'has animat a apuntar-te?

Doncs perquè fa més de dos anys que somio en català! És molt especial, somio en situacions en què parlo el català amb absoluta fluïdesa i m'ho passo d'allò més bé. Fins i tot els ho vaig comentar a la meva família! I és que m'agrada molt el català.

El parlaves abans? 

Els meus pares són de Sevilla i a casa mai hem parlat català, ni amb ells ni després amb el meu marit. Durant un temps, quan els meus fills eren petits, sí que el parlava amb ells, però quan van créixer ja no. En general el meu entorn és castellanoparlant. 

Més enllà del VxL tens oportunitat de parlar el català?

Tinc dues clientes amb qui el parlo, i ara, arran del VxL, intento parlar-lo sempre que puc.

Per acabar, em diries una paraula divertida i una paraula difícil en català?

Molt divertida, les "pessigolles"! I difícil, més que una paraula, trobo que allò difícil és construir frases, crec que m'ho faig més difícil del que realment és. A mi m'agrada molt quan les llengües es parlen bé, amb correcció. Per això m'esforço i vull aprendre a parlar el català amb un bon nivell.

Marga Dordella (voluntària) i Anna María Ortiz (aprenenta) són una parella lingüística del CNL L’Heura que, des del març de 2015, es troben per parlar en català.  

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
01/07/2015

El Diego és un noi brasiler que va arribar al Centre Penitenciari Lledoners sense saber català ni castellà. Actualment és auxiliar de la biblioteca central del CP Lledoners i alumne del CFA Carme Karr, inserit en el mòdul de formació del centre penitenciari. Passava moltes hores a la biblioteca, envoltat de llibres, i va saber aprofitar l’ocasió per començar a aprendre el català de manera autodidacta. Però no en tenia prou i és per això que el dia que va descobrir que les taules dels fons de la sala les ocupaven parelles lingüístiques va voler formar part d’aquest programa. Així va ser com va conèixer la Jamileth, la seva voluntària lingüística amb qui han intercanviat estones de conversa i de lectura. Ella, des de casa, i ell, des del racó de món que se li ha permès ocupar, llegien el mateix llibre i el comentaven la setmana següent mentre ampliaven els temes de conversa esporàdicament. Les trobades s’han acabat i el Diego ha après més català del que mai s’hauria imaginat. Llegiu el seu escrit i comproveu-ho vosaltres mateixos:

“La participació de la voluntària de parelles lingüístiques Jamileth va ser motivadora, entretinguda i divertida per a nosaltres. Ella va aconseguir establir una relació de respecte i amistat amb nosaltres, que alhora vam estar molt interessats a participar i practicar la llengua catalana.

A través de les xerrades de cada divendres hem pogut conèixer una mica la cultura d'altres països, així com també, els valors de respecte i entreteniment que poden ser aconseguits, independentment del lloc on estem.

L'únic que hem de fer és estar agraïts per tot l'interès i entusiasme dipositat per part de la Jamileth, que venia cada divendres a la tarda a promoure la interacció i les pràctiques de la llengua catalana.

Més enllà de tot això, també va aportar:

- Diversió: Aquelles tardes, quan ens reuníem jo, la Jamileth, i dos companys més i començàvem a parlar de futbol, del resultat dels partits, o de com són els nostres països, era com si oblidéssim la presó i ens transportéssim a fora d'aquesta realitat, una sensació de felicitat com si estiguéssim al carrer xerrant amb amics.

- Coneixement: Les xerrades eren en català, cosa que feia que treballéssim l'idioma i el practiquéssim de manera divertida i entretinguda.

El més important de tot és que cada vegada que la Jamileth apareixia per la porta sempre arribava amb un somriure. Venia amb ganes d'ensenyar i al mateix temps d'aprendre sobre els nostres països i les nostres cultures. Es va establir una relació d'igualtat, en què s’aportaven valors des de les dues parts.

Hem d'estar eternament agraïts a la Jamileth, per aquests petits instants de rialles i aprenentatges, farcit de sentiments càlids que ens van dur –ni que fos per una petita estona- a fora d'aquesta realitat.

            Gràcies per tot ...

            Que Déu t’ il·lumini sempre ...”

En Diego és aprenent del VxL del Centre de Normalització Lingüística Montserrat al CFA Carme Karr (Centre Penitenciari Lledoners)

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
29/06/2015
,

Les meves trobades amb l’Emi són, per ara, a un “jardí tancat”… Un xic més petit que el que va inspirar la novel·la homònima de la nostra  Rodoreda.

Aprofitant que la meva aprenenta es va mudar a viure a la Dreta de l’Eixample, ens regalem unes tardes plenes de vegetació i silencis al bell mig de Barcelona, justament a tocar del sorollós i turístic Passeig de Gràcia. Al carrer de Mallorca està ubicat l’Hotel Alma, un cinc estrelles de gran luxe, i no tan car com t’imagines. Amabilitat i confort et reben i t’ajuden a passar una bona estona. Allà, ben assegudes, deixem caure paraules entre els cants de la merla i els saltirons dels pardals, que s’hi acosten fent cabrioles.

Potser serà cert que l’ànima al jardí et mena per un camí ple de benanances.

Isabel Moreno, voluntària del Centre de Normalització Lingüística de Barcelona que va compartir aquesta activitat amb l’Emilia Martínez, l'aprenenta amb qui actualment forma parella lingüística del VxL.

Isabel Moreno, voluntària del Centre de Normalització Lingüística de Barcelona que va compartir aquesta activitat amb el Mikhail Rusinov, l'aprenent amb qui forma parella lingüística del VxL. - See more at: http://vxl.cat/blog#sthash.UeFpbI5C.dpuf
Isabel Moreno, voluntària del Centre de Normalització Lingüística de Barcelona que va compartir aquesta activitat amb el Mikhail Rusinov, l'aprenent amb qui forma parella lingüística del VxL. - See more at: http://vxl.cat/blog#sthash.UeFpbI5C.dpuf
Publicat per editorvxl
Etiquetes:
26/06/2015

Sóc alumna i aprenenta del Voluntariat per la llengua del Centre de Normalització Lingüística (CNL) de l’Àrea de Reus Miquel Ventura des de fa un any i mig i us vull fer cinc cèntims sobre la meva experiència a l'hora d'aprendre català. Potser servirà a algú com un estímul per començar a estudiar català i entendre més bé la gran importància d'aquesta llengua.

Quan vaig arribar a Catalunya fa cinc anys, no sabia parlar, ni gens ni mica, tant en castellà com en català. La meva llengua materna, ucraïnès, no s'assembla gaire amb aquestes dues llengües i des del principi tenia molt clar que per poder viure aquí, en primer lloc, hauria d'aprendre l'idioma. Si us dic la veritat, en aquell moment no coneixia ben bé la història de Catalunya, tampoc sabia en quin nivell s'utilitza aquesta llengua. Potser per això em vaig fer guiar pels consells de les persones que vaig conèixer, que em deien que el més important era començar pel castellà. Com que és la llengua universal que es pot parlar en qualsevol lloc d'Espanya i sabent-la ja em podria defensar bé i la gent m'entendria de totes maneres. Per això, els dos primers anys vaig estudiar el castellà. La veritat és que em va anar força bé, vaig tenir una professora meravellosa i sàvia que em va ensenyar la llengua des de zero fins a arribar a un nivell bastant bo. Estava molt contenta de poder comunicar-me amb la gent, anar a qualsevol lloc i expressar-me fàcilment.

Malgrat això, en un moment determinat, em vaig adonar que tot i que ja havien passat gairebé 3 anys i havia après castellà, seguia en el mateix lloc on era quan vaig arribar a Catalunya. Vaig entendre que, aprenent el castellà, no havia pogut trencar aquesta barrera invisible per poder sentir-me més a prop de la societat catalana. Em vaig adonar que tot aquest temps; quan sortia al carrer, sentia una altra llengua, tret de la que havia après jo; quan posava la televisió, hi havia els canals que no podia entendre; quan parlava amb la gent, ells pel respecte o una bona educació, a l'hora d'adreçar-se a mi, canviaven la llengua de català a castellà. Vaig entendre que tot aquest temps no havia pogut incorporar-me i sentir-me més a gust perquè no havia fet meu el valor més important que pot tenir una nació, el valor que realment caracteritza aquesta nació, que és la seva llengua. I jo durant tres anys havia anat vivint paral·lelament a aquest fet i, doncs, m'havia acostumat a parlar en un altre idioma i per això no podia trobar els punts de contacte amb aquesta realitat lingüística, cultural i nacional de Catalunya. Aquest va ser el meu error. Aleshores, la meva reflexió fou: si sóc a Catalunya i vull viure-hi com una catalana més (sense renunciar, és clar, a les meves arrels ucraïneses), com hi puc viure sense parlar en català, com puc entendre els seus costums, la seva història, la gent que està lluitant per mantenir viva la seva llengua, si jo no l'aprenc i no la parlo?

De cap manera no vull restar la importància de la llengua castellana o de qualsevol altre idioma. Sóc partidària que com més llengües coneixem, millor. És una adquisició que no té preu. M'agrada molt la frase d'una política islandesa, Vigdís Finnbogadottir, que diu que "Cada llengua conté un arxiu únic del seu entorn; això és, literalment, coneixement en paraules, i no el podem perdre". Si hi pensem bé, per algun motiu tots vivim a Catalunya. Pot ser per motius personals, laborals, per una casualitat, necessitat o, simplement, perquè vam néixer aquí. Som d'on som, però en aquest moment tots som aquí, fent els nostres plans pel futur, treballant, tenint cura dels nostres fills i dels familiars, és a dir, fent la nostra vida de la millor manera possible. Si és així, per què no podem fer aquest petit esforç d'aprendre la llengua pròpia d'aquesta part del món que ens va acollir i ens va donar els motius per quedar-nos-hi? No hi esteu d'acord?

Quan vaig arribar a la conclusió que realment necessitava aprendre català, vaig investigar una mica on ho podia fer. I resulta que em van recomanar el CNL de l’Àrea de Reus Miquel Ventura. Quina angoixa vaig sentir en saber que el centre estava situat davant dels meus nassos, a 1 minut de casa meva, i que ja fa temps que m'hi podia apuntar. M'hi vaig matricular només amb la intenció d'aprendre la llengua catalana per començar a poc a poc a parlar i escriure gramaticalment de manera prou correcta i, sobretot, per assolir la fluïdesa suficient a l'hora d'expressar-me. Però no va ser així, un cop vaig començar les classes em vaig adonar que, a més del coneixement de l'idioma, el centre ens oferia un munt de possibilitats per gaudir-ne, per sentir-nos més a prop de la cultura de Catalunya, per conèixer varietats de llocs d'interès que la caracteritzen, per descobrir els paisatges magnífics que hi ha. Realment, és una passada la quantitat d'activitats que organitza el Consorci per a la Normalització Lingüística: espais per compartir la lectura, esbarjo, música, cinema... Quines escapades meravelloses que hi fan, les rutes en bicicleta, visites guiades als museus i exposicions, tallers de cuina... Cadascú hi pot triar el que més li agrada. A part d'això, vull destacar la gran importància de les desenes d'entitats que col·laboren amb el CNL i que ens ajuden també a practicar el català. He tingut la sort de participar en el Club de lectura, "Quedem per llegir ", que ofereix Òmnium Baix Camp. És un espai on he conegut unes persones meravelloses i hi he pogut compartir estones de lectura i reflexió. Admiro la gent que ho fa voluntàriament. Un cop hi entres i veus amb quina dedicació ho fan, ja no en pots sortir. I ara que comença l'estiu i s'acaben aquestes trobades, els trobo a faltar. Una abraçada ben forta als tots meus companys que hi són.

També, m'agradaria comentar un veritable èxit: el programa Voluntariat per la llengua, una activitat única en si mateixa que recomano a tothom. El CPNL ens ofereix la possibilitat de practicar català amb una persona catalanoparlant una hora a la setmana i ens deixa tota la llibertat d'escollir l'espai i l'horari on ho podem fer. És una manera molt útil d'aprenentatge de la llengua, d'agafar la fluïdesa, de perdre la vergonya a l'hora de parlar, a més de conèixer persones noves i fer amistats. Crec que és un error no aprofitar aquesta oportunitat. Agraeixo moltíssim a tots els voluntaris i aprenents que hi participen. És tan bonic poder compartir les converses, les emocions i gaudir de la companyia d'una altra persona.

Per finalitzar, vull animar-vos a tots els qui estudieu català de seguir estudiant i, sobretot, quan s'acaben les classes, no deixar la llengua catalana darrere de la porta de l'aula, perquè s'hi quedarà i així no avançareu mai. Practiqueu-la a fora, parleu-la i compartiu-la! I a tots els qui encara no l'heu après, us recomano que no busqueu excuses per no poder-ho fer, de no tenir temps o ganes d'estudiar perquè, com diu el malaguanyat escriptor Joan Barril, "les llengües només són un problema quan no es coneixen". Crec que no es tracta de dedicar el nostre temps lliure al català, sinó d'introduir-lo al nostre temps de cada dia, a la nostra vida quotidiana. Al temps que passem amb la nostra família, amb els amics, a la feina, quan escoltem música, llegim, mirem la televisió, etc. Es tracta d'aprendre a viure en català. Així mateix, no caldrà buscar el temps que tant ens falta perquè sempre el tindrem present. Ningú ha dit que sigui fàcil, però us asseguro que val la pena.

Gràcies per haver-me donat la possibilitat d'expressar la meva opinió. Una abraçada forta a tothom i un agraïment ben sincer al CNL de l’Àrea de Reus per tot el que fan per nosaltres!!!

Tetiana Rogatynska, aprenenta ucraïnesa del VxL del CNL de l’Àrea de Reus Miquel Ventura a Reus

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
25/06/2015

Em dic Elisabeth Loreley Álvarez i vaig néixer a l’Uruguai fa 59 anys. En fa 36 anys que visc a Catalunya, a Mollet del Vallès. Sóc professora de pintura i també faig exposicions dels meus quadres en diversos espais del Vallès Oriental. Aquest any he acabat l'Elemental 2 dels cursos de català per a adults del Consorci per a la Normalització Lingüística.

Ara mateix em sento molt feliç de poder escriure i parlar una mica millor en català. Sé que encara cometo errors, però a poc a poc aniré millorant. Sóc una dona molt entusiasta i responsable en tot allò que em proposo.

Tinc veritable passió per l’art i per a mi era frustrant visitar un museu, que el guia parlés en català i que jo no entengués el que deia. Tampoc podia participar en la conversa ni dialogar amb la gent. Tant que m’agrada parlar!

Per tant, vaig decidir posar-hi remei. Avui em sento feliç estudiant català, llegint més diaris que abans, mirant la televisió, escoltant la ràdio i participant al Voluntariat per la llengua per tal de millorar la meva fluïdesa i vocabulari. Ara entenc la gent quan parla i sé que tothom valora el meu esforç per aprendre la llengua. Ja em trobo millor parlant en públic i recitant algun escrit propi.

Agraeixo molt que les professores del Servei de Català de Mollet (del Centre de Normalització Lingüística del Vallès Oriental) hagin estat tan a prop meu i, sobretot, a les persones voluntàries que m’han ajudat a trencar el gel. Els estic molt agraïda i penso continuar estudiant i parlant en català.

Elisabeth Loreley és aprenenta del VxL del CNL del Vallès Oriental a Mollet

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
22/06/2015
, , , , , , , , , , , , , , , ,

L’Anastassía, una noia russa que estudia català a distància, va passar una setmana ben intensa a Catalunya. Ara, des de Moscou, on viu, ens envia records, abraçades i moltes fotografies!

--
Amics del Voluntariat per la llengua,

M'ha fascinat Barcelona i m’ho vaig passar rebé en la meva estada. Us haig de dir, però, que no hi ha res com estar a casa! Que gran i verda se’m feia Moscou després del viatge! (Us envio fotos!).

A més a més, l'últim dia vaig estar malalta i amb prou feines vaig arribar a l'aeroport. I a sobre el vol d’escala va sortir amb retard, però sortosament vaig poder arribar a temps per a l'examen a l’Institut Ramon Llull. Quan no m’adormia, ho entenia tot! Lamentablement, fins a l’octubre no hi ha manera d'esbrinar quina part de la prova de català la vaig passar roncant! J

He de confessar que la gent del VxL em vau ajudar molt. Primer, a no sentir-me sola en una ciutat desconeguda, i després, a començar a parlar en català. I finalment, per donar-me temes per a la part oral de la prova, ja que a l’aula d’A2 parlàvem dels amics.

Vaig tenir la sort de conèixer-vos a vosaltres la Sandra i en Marcel, i a la Mar, en Carles i en Joaquim en persona. Els seguiré escrivint per WhatsApp, encara que escriure en català des de Rússia és molt difícil! Bé, per a mi sempre ho és.

Però seguiré estudiant i espero tornar aviat a visitar aquest país encantat i els seus habitants màgics.

Moltes gràcies per tot. Una forta abraçada,

Anastassía Shcherbakova (aprenenta del VxL del Centre de Normalització Lingüística de Barcelona durant la seva curta estada a Catalunya)

PD: no és gran cosa, però em venia de gust compartir un trosset del despertar del dia d'avui.

Publicat per editorvxl
Etiquetes:

Pàgines

Subscriure a Voluntariat per la llengua - Bloc

Voluntariat per la llengua

Voluntariat per la llengua (VxL) és un programa impulsat per la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura i gestionat territorialment pel Consorci per a la Normalització Lingüística. El programa facilita que les persones que tenen coneixements bàsics de català i es volen llançar a parlar-lo, el puguin practicar en un context real i distès i que les que el parlen habitualment no canviïn de llengua innecessàriament. Voluntariat per la llengua s’adreça només a persones majors d’edat. Els participants poden triar entre la modalitat presencial o la modalitat virtual. El compromís mínim de participació és de 10 hores: una hora a la setmana, durant 10 setmanes. A partir de les inscripcions, es formen les parelles lingüístiques, tenint en compte els horaris disponibles i les afinitats dels inscrits.

dl dt dc dj dv ds dg
 
 
 
 
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 

separador de seccions

separador de seccions

Si vols llançar-te a parlar català i el vols practicar de forma natural i distesa
Apunta’t al Voluntariat per la llengua!