Esteu aquí

Blog

Subscriu-te a  Blog
17/05/2016

Fa uns anys, en una festa de final de curs, vam demanar a voluntaris i aprenents que fessin un petit escrit sobre la seva experiència en el Voluntariat per la llengua. Molts d’aquests escrits es podrien entendre com a cartes d’agraïment dels aprenents als seus voluntaris perquè, no ho podem negar, són la benzina del programa i el seu temps ofert de manera desinteressada converteix els aprenents en els principals beneficiaris.

Per aquest motiu resulta fàcil recordar una de les targetes escrites pels voluntaris, perquè és ell qui dóna les gràcies i no ho fa per sentir que està fent un acte útil, del que en treu profit, sinó que dóna les gràcies perquè ell també està aprenent a “viure escoltant”.

Israel Martínez, dinamitzador del VxL del Centre de Normalització Lingüística L'Heura a Santa Coloma de Gramenet.

Fa un any que sóc voluntari

i m'ha tocat de company

un xicot extraordinari.

Tots dos hi hem sortit guanyant.

Ell, aprèn vocabulari.

Jo, aprenc a viure escoltant.

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
13/05/2016

El món de les presons i la reinserció social sempre m’ha interessat. De fet, quan vivia a l’Argentina vaig estudiar Sociologia i em vaig especialitzar en les Institucions Totals, sobretot en presons. Durant la carrera vaig formar part d’un grup que anava a la cárcel de Caseros (una institució penitenciària al centre de la ciutat de Buenos Aires) un cop al mes per fer activitats i xerrades centrades en la rehabilitació i reinserció dels interns. Moltes vegades ells mateixos proposaven els temes que volien tractar i acabàvem parlant de temes com la sida, les relacions familiars, entre d’altres. Paral·lelament ens trobàvem fora de la institució per construir un marc teòric sobre la rehabilitació i la reinserció i així tenir més eines per poder treballar amb els interns.

La tasca que feia a presons m’entusiasma, però quan vaig deixar l’Argentina es va acabar. Ara fa onze anys que vaig arribar a Catalunya i gràcies al programa Voluntariat per la llengua he tingut l’oportunitat de tornar a formar-ne part. Tot va començar perquè un dia una amiga meva em va parlar d’un programa que consistia a fer parelles lingüístiques per practicar català. Jo ja el coneixia perquè havia fet cursos al CPNL. Vaig començar des de zero, no en sabia gens, però amb el temps i la bona voluntat dels que m’envoltaven vaig arribar a tenir el nivell C. També vaig tenir una parella lingüística que em va ajudar a practicar sense vergonya. Ara entenc i parlo català habitualment amb els amics i la família i el fet de saber català m’ha obert portes en el món laboral. Quan vaig saber que el Voluntariat per la llengua es feia al Centre Penitenciari Lledoners no m’ho vaig pensar dues vegades. Hi volia participar però no sabia si compliria els requisits. Vaig estar contenta quan la dinamitzadora del programa em va dir que podia fer perfectament de voluntària, ja que el meu català és fluid i considerava que podia ajudar altres persones que, com jo, havien començat  a aprendre la llengua des de zero.

Cecilia, voluntària del VxL del Centre de Normalització Lingüística Montserrat

L’experiència al CP Lledoners ha estat molt enriquidora a nivell personal i també professional, ja que gràcies a aquest programa puc formar part -encara que sigui en poca mesura- del procés de reinserció dels meus aprenents, Felipe, Mohamed i Jaime. Les trobades, que són cada dilluns i tenen aproximadament una durada d’una hora, passen volant! Parlem del que hem fet durant la setmana, com estem i del que sigui. És un espai per compartir i poder parlar dels temes que a ells els interessen sense prejudicis.

Aquesta és una vivència molt interessant i és molt gratificant veure el progrés dels nois, sobretot d’un d’ells que cada vegada utilitza més vocabulari i parla més fluidament el català. Per a mi és un privilegi poder guiar aquesta activitat i contribuir així en la formació dels interns, que d’aquesta manera tenen la possibilitat d’ocupar el seu temps lliure fent activitats que els ajudaran a tenir un futur millor o almenys intentar-ho.

A més a més, gràcies a aquest voluntariat vaig poder participar d’un curs de la Generalitat i la Creu Roja sobre els voluntaris penitenciaris. Va ser molt profitós i útil, ja que em va permetre ampliar les eines per desenvolupar la meva tasca al CP Lledoners. Aviat participaré a l IV espai obert de voluntariat penitenciari de Catalunya. Ho estic esperant amb candeletes! Crec que aquestes accions són fonamentals perquè serveixen per donar suport a totes les persones que fan tasques de voluntariat i adquirir instruments i coneixements per poder-les realitzar amb més eficàcia.

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
11/05/2016
,

El Voluntariat per la llengua (VxL) col·labora amb entitats diverses per formar parelles lingüístiques en àmbits específics (com ara el de la diversitat funcional) i, d’aquesta manera, donar resposta a les necessitats en concret de diferents col·lectius.

Aquest és el cas de la Fundació Ramon Noguera de les comarques gironines, amb què el VxL del Centre de Normalització Lingüística (CNL) de Girona col·labora des del 2015.

El grup de conversa del VxL (format per una voluntària i 6 aprenents) es troba una hora a la setmana al Centre Especial de Treball de Llagostera, un centre de dia que ofereix un servei de teràpia ocupacional a persones adultes amb discapacitat intel·lectual.

L’objectiu de les converses, a part de millorar l’expressió oral en llengua catalana,  és potenciar i mantenir les capacitats i les habilitats dels aprenents per tal d’aconseguir una màxima integració social i laboral, i així millorar la seva qualitat de vida.

Compartim amb vosaltres els testimonis d’una de les aprenentes i de l’educadora de la Fundació:

La Carme Fuyà té 55 anys, és veïna de Llagostera i assisteix al Servei de Teràpia Ocupacional Llagostera de la Fundació Ramon Noguera. Li agrada la pintura, la informàtica, aprendre català i estar informada de l’actualitat. Li hem preguntat sobre la seva experiència com a aprenenta en un grup de conversa conduït per una voluntària, la Carme, i que s’emmarca dins del programa Voluntariat per la llengua.

T’agrada participar en el Voluntariat per la llengua?
Molt i molt, ara ja hem acabat les sessions, però m’agradaria molt poder continuar.

Què t’agrada més de les sessions que fas amb la Carme?
Aprendre a enraonar en català i a vocalitzar, perquè em costa una mica.

Quin tema dels que heu parlat és el teu preferit?
El de la política, perquè un dia o un altre, m’agradaria ser una noia política. I també em va agradar el tema del menjar, perquè va bé que la Carme expliqui coses, en sap molt.

T’ho passes bé a les sessions?
Sí, molt bé.

Animaries a tots els teus companys que hi participessin?
Sí, s’ho passarien molt bé.

Entrevista a Lourdes Anglès, educadora del Servei de Teràpia Ocupacional Llagostera.

Com valoreu l’experiència de participar en el Voluntariat per la llengua?
Molt positiva, la veritat és que l’experiència ha estat molt enriquidora. La Carme, la voluntària, s’ha adaptat als grups d’aprenents segons els seus coneixements i interessos. Porta el material molt ben preparat, molt visual i entenedor a través d’imatges. Com a dinamitzadora del grup i mitjançant eines pedagògiques, dóna peu a treure el màxim partit de cada aprenent i de cada tema. Utilitza un ampli ventall de vocabulari, detecta barbarismes i rectifica les paraules incorrectes. En definitiva, una molt bona dinàmica de grup.

Per què heu animat els aprenents a participar-hi?
Per tal que tinguin un millor coneixement de la llengua catalana. Per compartir noves experiències i alhora aprendre dels altres.

Quins beneficis els han aportat les trobades amb la voluntària?
Passar una bona estona parlant de temes propers i de la vida quotidiana i, a la vegada, aprendre una mica més de vocabulari català dia a dia.

Hi ha algun aspecte negatiu o que es pugui millorar?
Potser estaria bé poder comptar amb material didàctic.

Imma Torres, tècnica del Servei Local de Català de Girona, del CNL de Girona

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
10/05/2016
, , , , , , , , ,

Caminant pel gòtic de Barcelona pots trobar-te sorpreses que no per conegudes són menys agradables.

Sense anar més lluny, l'altra tarda el Mikhail i jo vam anar a petar bastant a prop del cel... donat les delícies i altres temptacions dolces dels monestirs, que la botiga-café Caelum ofereix al carrer de la Palla, 8, a tocar de la plaça del Pi.

Un cop hi entres et recomano baixar les escales de pedra fins a les Termes antigues...on t' expliquen que s'hi banyaven les dones fa més de cinc segles. Allà tranquil·lament la xerrada transcorre entre dolços, licors i a més, herbes.

Caelum és el cel... no t'ho perdis!

Isabel Moreno, voluntària del Centre de Normalització Lingüística de Barcelona que ha compartit aquesta activitat amb el Mikhail Rusinov, l'aprenent amb qui forma parella lingüística del VxL.

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
02/05/2016
,

Per Sant Jordi, al Servei Local de Català d'Esplugues de Llobregat acostumem a organitzar una lectura de llibres a micròfon obert al mig de la plaça de Santa Magdalena, davant de l'ajuntament. Enguany, Soledat Gascó, voluntària del VxL que escriu poesia, ens ha regalat el següent poema, escrit des del punt de vista d'una voluntària per la llengua i manuscrit en una cartolina.

Una llengua, un país: Catalunya

Tinc enveja

de les llengües que no estan criticades,

que tothom les vol aprendre

sense estalviar esforços

perquè estan ben valorades.

Tinc enveja

de les llengües que en diuen "més parlades"

i, que els qui han nascut allí

pensen que són les més maques.

La meva llengua també n'és de bonica,

i té una riquesa que molts d'aquí

no sabran mai, perquè creuen 

que és difícil i no cal sacrificar-se

en estudiar el seu cabal,

si amb una de sola ja passen!

I total, per a què cal!

 

I jo voldria viure en un racó

d'aquesta terra estimada

on fer volar coloms al meu jo

creient que serà ben tractada.

Parlar-ne amb l'orgull de debò,

com si fos la virtut alada

no haver de demanar perdó

per no ser entès, altra vegada.

Em fa mal viure al meu País

mendicant la meva cultura

explicar-ho com si no servís

la seva llarga singladura.

Mai no podrà ser un camí llis?

Ser el que som sense censura?

Mai no hi haurà un compromís

d'entendre la nostra postura?

 

Molí de vent i bisturí de paraules a la deriva

repetides dalt de la riba de la història sempre així.

 

Voldria conèixer el festí

dels qui tothora fan fogata

i escampen l'anunciata

posseint el nostre destí.

Que la raó porta postdata

i el poble n'és el paladí.

 

Soledat Gascó, voluntària del Voluntariat per la llengua d'Esplugues de Llobregat (Centre de Normalització Lingüística Roses)

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
27/04/2016

El Racó de l’Artesà és una cafeteria i forn de pa de Caldes de Montbui que, des del principi del Voluntariat per la llengua, n’és establiment col·laborador i on es troben cada dimecres a la tarda la Mercè i la Mirela; dues dones lluitadores, treballadores i llestes - tres trets que qui les coneix diu que tenen en comú.

La Mercè va fer de voluntària fa set anys i, després d’algunes parelles lingüístiques, ho va deixar, per reprendre-ho ara una altra vegada. La Mirela és bosniana i, després de la guerra de l’antiga Iugoslàvia, passava els estius a Catalunya a casa d’una família d’acollida de Santa Perpètua. Quan va acabar els estudis, al seu país, va decidir venir a viure amb la seva parella catalana (que curiosament havia conegut a Bòsnia) a Cunit, on van viure durant set anys. Ara a Caldes, per raons de feina, està fent un curs de gestió administrativa; tema de conversa amb la Mercè que pot ajudar-la en la matèria, ja que treballa al Departament d’Economia de l’Ajuntament.

“Una de les coses que em sorprèn de la Mirela és que tot el que es proposa... ho fa i ho fa bé! –diu la Mercè. I és que la Mirela, a banda de ser molt activa, té una actitud molt decidida davant les situacions que ha de viure. La Mercè sovint parla als seus fills de l’esperit de treball de la Mirela i de l’esforç que fa per aconseguir allò que es proposa malgrat les dificultats.

De les trobades a la cafeteria, en resulten llargues xerrades sobre els respectius països: situar-los en el mapa, va ser el primer que van fer; parlar de les característiques semblants, el següent. També sobre el que escriu la Mercè, amb paraules que a vegades no acaba d’entendre la Mirela i que ella li explica amb un llenguatge més senzill. O sobre les variants de la llengua catalana, quan la Mirela utilitza expressions pròpies de la parla tarragonina.

La tarda els passa sense adonar-se’n. Sempre es queixen que no tenen gaire temps lliure. “És que totes dues fem mil coses!” –diuen. La noia de la cafeteria les coneix bé, sap què hi van a fer cada dimecres a la tarda, sempre els parla en català i, quan veu que s’aixequen, ja els prepara la barra de pa que sap que compraran per sopar.

Rosa Maria Llunell, Tècnica de Normalització Lingüística de l’Oficina de Català de Caldes de Montbui (Centre de Normalització Lingüística del Vallès Oriental)

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
11/04/2016
,

Em dic Agnieszka i visc a Cardedeu. Sóc de Polònia. Vaig venir a Catalunya fa 9 anys i tot seguit vaig començar a estudiar català. 
Sempre he tingut molt clar que aprendre un idioma és la clau per a una bona comunicació i integració amb les persones. Tot i que em penso que, avui en dia, la dicotomia autòcton – estranger deixa de ser una relació de dues branques i comença a créixer com un arbre. 
He tingut molta sort de poder formar part d’una societat i cultura molt oberta a la diversitat. 
Espero que conèixer nous idiomes, diccionaris, en fi, persones, comenci a ser el meu ‘hobby’, ja que, per exemple, m’agradaria tornar a parlar rus. En fi, em queda molt per fer encara.
La meva parella lingüística es diu: Marta i és de Bolívia.
L’escrit explica la nostra primera trobada.

Panettone

És difícil trobar-te. Cal tenir una sort especial perquè els camins, com si fossin un trèvol de quatre fulles, portessin la ciutat al bar. És on ens vam veure per primera vegada. És on penso que en tants llocs del món l’home viu per un instant: les xerrades-petades de mitja-tarda, mentre facin el futbol (la religió del segle); les criatures amagades, jugant al penjat o dibuixant la xarranca, xutant els taps de corona. La forta olor de les begudes, fusta. 
No sé d’on véns, m’és desconegut el lloc rodejat de muntanyes que sembla voler abraçar el sol. 
Ziga-zaga dels rius. Glaç de les llacunes. 
Però, al cap d’uns segons de la tímida incertesa, la conversa sembla fluir cap als orígens i unir les experiències.
S’apropen les festes i ens expliquem com són les nostres cases. Em fas aprendre el nom d’un pastís nadalenc, d’origen milanès, típic també de les teves terres, però m’he après tant de memòria el nom, que ara ni me’n recordo; ni de les normes de l’escriptura. Pane&One? Panet-Tonet? Què és la memòria i per on comença? És al principi? 
Ja veus, ens hem de tornar a trobar, perquè pugui recordar el teu món.

Agnieszka Szczepaniak, voluntària del VxL de l'Oficina de Català de Cardedeu, del Centre de Normalització Lingüística del Vallès Oriental

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
30/03/2016

Alguns potser deuen pensar que va ser el destí i, d’altres, que va ser una simple coincidència. Depèn de les creences de cadascú. Però segurament tothom estarà d’acord que el fet que la Teresa, catalana, i la Mariam, marroquina, es trobessin, va ser, com a mínim, molt positiu. Tant si estava escrit com si no.

Les inquietuds de totes dues les van empènyer a apuntar-se al programa Voluntariat per la llengua. A la Teresa, cul inquiet de mena i que passa poc temps a casa, alguna cosa dins seu li deia que ho havia de provar, i la Mariam, que feia poc que havia començat a aprendre català, s’hi va animar per tenir més oportunitats de parlar-lo. A més, també pensava que li podria anar bé per conèixer gent i per integrar-se a la societat vilafranquina. De manera que es van decidir a omplir les fitxes per participar al programa. I per algun motiu, la Gemma les va ajuntar i va iniciar, sense saber-ho, molt més que una relació entre voluntària i aprenent.

Com que la Teresa va veure que la seva parella lingüística tenia altres interessos, més enllà de millorar el seu català parlat, aviat la va convidar a acompanyar-la a diferents llocs. Així, doncs, al cap d’un temps de trobar-se per primer cop, les sortides al teatre, a concerts i a tota mena d’activitats culturals van esdevenir habituals.

Possiblement, la Mariam no s’havia imaginat que aniria a sentir els Goigs de sant Fèlix o que participaria al festival En Veu Alta recitant ni més ni menys que un clàssic de la poesia catalana com La vaca cega, de Joan Maragall. I el que segurament tampoc pensava és fins a quin punt
conèixer la Teresa podria capgirar, en el bon sentit, la seva vida.

El seu món, que era més aviat reduït, es va eixamplar molt. No només va començar a sortir sovint de casa per acudir a les cites culturals a Cal Bolet i a l’Auditori, entre altres espais (a tall d’exemple, mai no havia anat a un concert), sinó que, per influència de la Teresa, ara dedica part del seu temps a treballar voluntàriament per a entitats com la Creu Roja, la residència Ricard Fortuny o el Rebost Solidari. A més, arran de participar en el programa, s’ha pogut integrar en una societat que no coneixia i ha modificat la idea que tenia que els catalans són tancats i no s’obren als nouvinguts. De manera que potser no és exagerat pensar que, com diu ella, la Teresa li va obrir “les portes del paradís”.

Tant l’una com l’altra valoren molt l’amistat que ha nascut entre elles i que els aporta tant, en tots dos sentits. Són un clar exemple que la procedència o les creences religioses no han de ser necessàriament factors que hagin d’allunyar les persones. Per això és una llàstima que, com diuen elles, la Gemma les vulgui “divorciar” (en el sentit no convencional de la paraula). Sort que l’amistat de la Teresa i la Pelegrina Moderna, que és com algú va batejar la Mariam, va més enllà de les trobades purament lingüístiques i elles continuen anant amunt i avall juntes. Per molts anys!

Anna Rafecas. Voluntària del VxL de Vilafranca del Penedès (del CNL de l'Alt Penedès i Garraf)

Aquest text forma part dels que es recullen a l'opuscle de l'exposició "A dues veus. Retrats en català", que trobareu en aquest enllaç.

 

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
15/03/2016

La Montserrat Garcia i l’Encarna Gascón són dues voluntàries lingüístiques de Montornès del Vallès que, a més de ser voluntàries del VxL, estan implicades en mil i una activitats i sempre participen en els actes culturals del municipi: conferències, clubs de lectura, concerts... i evidentment, acaben arrossegant-hi les seves aprenentes, que es  contagien d’aquest dinamisme i assisteixen a les activitats o, fins i tot, comencen a acostar-se a alguna entitat per formar-ne part.

Com podeu veure a les fotografies que acompanyen aquest article, ambdues estan caracteritzades com a personatges de l’edat mitjana. Això té una explicació molt senzilla: tant la Montserrat com l’Encarna actuen en La Remençada de Montornès, que és un espectacle musical que es fa als carrers del poble un cop a l’any. La Remençada  explica  la revolta dels pagesos de remença catalans contra les duríssimes condicions del vassallatge a què vivien sotmesos. Hi actuen més d’un centenar de veïns fent d’actors i actrius, cantants i músics. Aquest espectacle té lloc un cop a l’any, i enguany serà el 4 de juny a les 19.00. Si voleu saber-ne més, podeu anar a la pàgina de Facebook de La Remençada https://www.facebook.com/LaRemencadaMontornesDelValles/

Dies enrere vaig demanar a la Montserrat i a l’Encarna que em diguessin com havia anat l’experiència com a voluntàries ara que tancàvem una edició i en començàvem una altra. Els vaig demanar que m’expliquessin especialment si les aprenentes coneixien La Remençada i si s’hi havien animat a formar-ne part d’alguna manera, o si s’havien implicat en  alguna de les altres entitats de les quals elles són membres, com les sardanes o la coral. Reprodueixo el que l’Encarna i la Montserrat em van explicar.

Pel que fa a l’Encarna Gascón, tot i que ja tenia relació amb el Voluntariat per la llengua mitjançant l’entitat Dones per la convivència, avui desapareguda, enguany  és el primer any que fa de voluntària i s’ha atrevit a ser-ho de dues aprenentes. Aquesta és l’experiència de l’Encarna:

La meva experiència ha estat molt positiva i satisfactòria, per això continuaré el VxL fins al maig, que és quan comencen més forts els assajos de la Remençada i tinc menys temps. Durant 10 setmanes he acompanyat dues dones, una procedent de Lleó i una altra procedent del Marroc, Amb elles hem compartit, entre d’altres coses, les nostres cuines tradicionals i un tastet de sardanes, per tal que quan en toquin a plaça puguin participar-hi activament. Arran  d'això, l’aprenenta de Lleó s’ha apuntat al curs de sardanes del casal d’avis. La marroquina ho té més complicat, diu que no els està permès ballar a l’aire lliure, però sí que poden fer-ho en espais tancats, sempre que no hi hagi homes.

El menjar ha estat un tema important en les nostres trobades i sobretot hem parlat dels plats típics de cadascú: la nostra carn d’olla; la harira, un plat del Marroc que es fa amb farina d’arròs, cigrons, llenties, tomàquet, ceba, api, julivert, espècies amb menta negra o blanca, oli d’oliva i que es barreja amb trossos petits de carn de xai o pollastre, i també  el “cocido leonés”, on no hi pot faltar la carn de vaca, el porc, la llengua de vaca i els embotits tendres lleonesos.

Parlant, parlant, també ha sortit el tema de La Remençada; totes dues han vist l’obra però no se senten motivades a implicar-s’hi: una per raons religioses i l’altra perquè la seva extrema timidesa no li permet fer una actuació tan significativa davant del públic.”

La Montserrat García és aquella voluntària que tothom voldria tenir! És  professora jubilada de secundària, té la paciència infinita dels professors i molts recursos per ajudar les aprenentes. Fa de voluntària des de fa molts anys i en cada edició té entre dues i tres aprenentes. Aquesta és l’experiència de la Montserrat:

“ Ja saps que jo tinc tres aprenentes, una des de fa tres anys, l'Antònia, i dues d'aquest any, la Mari Carmen i la Isabel. La manera com ho portem unes i altres és un xic diferent. Amb l'Antònia xerrem moltíssim i de tot, té un molt bon nivell, i aquest proper dimecres anirem juntes a comprar al Decathlon a Mollet; això sí, comprarem en català, només faltaria! L'Antònia va estar cantant un temps a La Coral, amb l'Encarna i amb mi; era contralt, ho va deixar per motius familiars i potser, també, perquè s'atabalva  un xic amb algunes cançons, però va participar en un parell de concerts i tot. Va venir a tres o quatre assajos de la Remençada, amb el seu marit, però al final no va quallar. Sí que coneix perfectament l’espectacle i en xerrem de tant en tant.

Les altres dues aprenentes, encara que suposadament vénen juntes, són molt diferents de caràcter i maneres de fer, així com d'integració al poble. La Mari Carmen està perfectament integrada al poble, hi porta molts anys i ha tingut un comerç quasi tota la vida. Coneix més gent que jo, és una assidua als concerts de La Coral, coneix perfectament La Remençada i està molt orgullosa que es faci un espectacle així  a Montornès. Quan estem soles, les nostres converses són sobre menjars, amics, els néts, els fills... la vida quotidiana i una mica de safareig sobre el poble, si cal, és clar...

Amb la Isabel, que és xilena i fa pocs anys que viu a Montornès, ens hem trobat menys perquè hi ha alguns dies que treballa i li és difícil de compaginar horaris. El seu tarannà és molt diferent: xerrem de tot un xic, però, de tant en tant, em pregunta coses més relacionades amb la gramàtica i la fonètica del que acabem de dir o quan li corregeixo vocabulari. També he parlat amb ella de la Remençada, no gaire, i sé que també l’ha vista i la coneix.”

Com podreu imaginar, jo estic encantada de tenir voluntàries com aquestes, tan fantàstiques i tan generoses amb el seu temps i amb la seva energia. Sempre dic, i no em cansaré de repetir-ho, que el Voluntariat per la llengua és una experiència que depassa el que és purament lingüístic, que és també una manera de compartir emocions, cultura, costums... Un bon sistema per acostar les persones i així crear vincles, que són en definitiva la base del teixit humà d’un poble.

Reyes Barragán, Tècnica de Normalització Lingüística de l’Oficina de Català de Montornès (Centre de Normalització Lingüística del Vallès Oriental)

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
07/03/2016

Hola a tots i totes!!!

La Muriel i jo ens hem fet molt bones amigues, després de tres anys d'una relació que es va iniciar com a parella lingüística.

La Muriel Parisi és l'aprenenta, ella és francesa, i jo, Lydia, sóc la voluntària.

Ens continuem trobant un cop per setmana, anem a prendre un cafè i parlem; parlem moltíssim durant una hora i mitja que passa volant.

Estem molt satisfetes de les nostres trobades, ja que la fluïdesa verbal de la Muriel, ha millorat molt.

Mentre fem conversa, parlem una mica de tot, i anotem aquelles paraules o expressions, que a ella li costa més de comprendre.

He de dir que gràcies a la Muriel, jo estic refrescant el meu francès, una mica rovellat.

Esperem continuar trobant-nos, ja que totes dues estem molt satisfetes de com la Muriel ha millorat el seu coneixement de la llengua i la cultura catalana.

Lydia Torné, voluntària del VxL del Centre de Normalització Lingüística de Badalona i Sant Adrià

Publicat per editorvxl
Etiquetes:

Pàgines

Subscriure a Voluntariat per la llengua - Bloc

Voluntariat per la llengua

Voluntariat per la llengua (VxL) és un programa impulsat per la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura i gestionat territorialment pel Consorci per a la Normalització Lingüística. El programa facilita que les persones que tenen coneixements bàsics de català i es volen llançar a parlar-lo, el puguin practicar en un context real i distès i que les que el parlen habitualment no canviïn de llengua innecessàriament. Voluntariat per la llengua s’adreça només a persones majors d’edat. Els participants poden triar entre la modalitat presencial o la modalitat virtual. El compromís mínim de participació és de 10 hores: una hora a la setmana, durant 10 setmanes. A partir de les inscripcions, es formen les parelles lingüístiques, tenint en compte els horaris disponibles i les afinitats dels inscrits.

dl dt dc dj dv ds dg
 
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
 
 
 

separador de seccions

separador de seccions

Si vols llançar-te a parlar català i el vols practicar de forma natural i distesa
Apunta’t al Voluntariat per la llengua!