Esteu aquí

Blog

Subscriu-te a  Blog
23/04/2018
, ,

Cortinatges Puig és un dels establiments de Sant Boi de Llobregat que fa més anys que col·labora amb el Voluntariat per la llengua (VxL).

Des de quan és establiment col·laborador del VxL Cortinatges Puig, Josep?

Des del mes d’abril de 2018, ara tot just fa 10 anys. Una dècada col·laborant amb les activitats del VxL de Sant Boi de Llobregat.

En quines activitats has col·laborat des del teu establiment?

Doncs, mira, l’any 2008 vaig participar en la commemoració de l’Any Mercè Rodoreda; el 2009 vam homenatjar Joan Amades amb un concurs molt bonic de frases fetes; el 2010 l’homenatge va ser per al poeta Joan Maragall; el 2012 el Servei Local de Català (SLC) de Sant Boi de Llobregat va organitzar un concurs d’endevinalles per Sant Jordi i aquest any el meu establiment i jo ens hem sumat a l’homenatge santboià a la poeta Maria-Mercè Marçal. L’activitat del concurs d’endevinalles la recordo especialment perquè l’alumnat dels cursos de l'SLC i les parelles lingüístiques del VxL venien molt motivats: feien el recorregut de les botigues que participàvem en el concurs, llegien l’endevinalla de cada comerç i alguns intentaven que els botiguers els diguéssim la solució a la pregunta. Però tots se’n sortien, va ser molt divertit. I aquest any, l’homenatge a Maria-Mercè Marçal ha estat una manera de fomentar la poesia i de donar a conèixer les paraules d’aquesta gran poeta. M’agraden molt els cartells que han repartit entre els comerços adherits a la commemoració.

Per quin motiu vas adherir el teu establiment al Voluntariat per la llengua?

Per fomentar el català i per oferir als voluntaris, aprenents i als alumnes dels cursos de català un  lloc més on expressar-se en la nostra llengua.

Què diries als comerços de Sant Boi i d’altres poblacions perquè s’adhereixin al Voluntariat per la llengua?

Els diria que és una proposta interessant perquè es participa en activitats com ara efemèrides i concursos de Sant Jordi; i ara també hi ha la possibilitat de col·laborar en les pràctiques lingüístiques d’alumnes, voluntaris i aprenents. Quant a les parelles lingüístiques, els participants no venen només durant l’hora de trobada entre el voluntari i l’aprenent sinó que alguns venen també fora d’aquest horari, amb el marit o la dona. Ser un comerç adherit al Voluntariat per la llengua és una manera de fomentar la nostra cultura.

Cortinatges Puig és un dels establiments que participa durant aquest mes d'abril en l'homenatge a Maria Mercè Marçal que l'Ajuntament de Sant Boi de Llobregat i l'SLC de la ciutat ha organitzat amb motiu del 20è aniversari de la mort de la poeta, amb l'exposició de cartells commemoratius amb poemes de l'autora.

Josep Puig, de Cortinatges Puig (establiment santboià col·laborador amb el VxL del Centre de Normalització Lingüística Eramprunyà des de 2008)

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
23/04/2018

Som la Pastora i la Pilar, una parella lingüística de Granollers molt xerraire:

Jo soc la Pastora i alguna vegada m’havia plantejat fer de voluntària de català. Encara que pensis que no tens temps, pots aprofitar qualsevol moment. Amb la Pilar, la meva aprenenta, hem fet un cafè, hem anat de compres i totes dues crec que hem après alguna cosa de l’altra. És una bona experiència que recomano a tothom!

Hola, soc la Pilar. Soc de Veneçuela i vaig arribar a Catalunya fa tres anys i mig. Vaig començar a fer cursos de català i després el Voluntariat per la llengua (VxL). Vull que tothom formi part del VxL per aprendre i parlar català. Submergeix-te en la llengua, deixa’t abraçar per la cultura catalana i deixa’t acollir.

La Pastora, voluntària des de fa un any, està molt contenta d’haver-s’hi apuntat. Ha aprovat l’últim curs del suficiència 3 i actualment treballa al Servei Local de Català de Granollers com a secretària.

La Pilar és una aprenenta veneçolana, també alumna dels cursos de català, que va tenir molt clar que el català era important aprendre’l i practicar-lo. Per això es va apuntar al Voluntariat per la llengua.

Pastora León (voluntària) i Pilar Mendoza (aprenenta), parella lingüística del VxL del Servei Local de Català de Granollers (Centre de Normalització Lingüística del Vallès Oriental)

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
20/04/2018

La Montserrat, una molt bona voluntària del VxL de Sabadell, comparteix amb nosaltres algunes de les experiències amb les seves parelles lingüístiques (l'Aicha, la Zaynab i la Jungmi An).

Aicha:  Ja he acabat les trobades amb ella, bàsicament perquè ha de parir d'aquí a uns dies. El comiat el vàrem fer a casa seva, en companyia d'una amiga del seu poble. Em varen preparar un berenar antològic, van fer el pa típic amazic i la tarda va passar entre rialles i converses. És a dir, una trobada entre amigues.  Aviat ens tornarem a veure, quan neixi el seu fill i posteriorment a la gran festa amaziga per donar la benvinguda als nadons d'enguany. Crec, fermament, que ha nascut una amistat que durarà per molts anys.  La foto del berenar és per fer-vos una mica d'envejeta, he he he!

Zaynab: Considero que la meva feina amb ella ha estat molt profitosa. Hi ha una gran diferència entre la Zaynab dels primers dies i la de la darrera jornada, que va ser el proppassat dijous.  Darrerament es mostrava més oberta, procliu a parlar de temes més personals i fins i tot va passar una cosa de les que es recorden amb un somriure als llavis. Resulta que va venir a la trobada amb el seu fill, que té uns cinc anys. Vam esmorzar tots junts i després, com que jo havia quedat amb l'Aicha i el seus marit, l'Abdullah, li vaig dir si em volia acompanyar. Com que amb ell ja es coneixien em va dir que sí i ja em teniu la Zaynab, el seu fill i jo tots tres cap el carrer Tres Creus. Allà ens vàrem trobar amb l'Aicha, el seu marit i el seu nadó, que té dues setmanes i mentre l'Abdullah i jo parlàvem de coses referents al meu voluntariat a l'escola Joan Maragall, que ell coordina, les dues noies es van fer molt amigues. S'acabaven de conèixer i ja parlaven animadament!  Veure a la Zaynab, que no coneixia a ningú i sempre la veia trista, parlar, riure i compartir amb els seus nous amics, em va omplir d'alegria, creiu-me.

Jungmi An:  Creieu-me també si us dic que és el millor moment de la setmana!  I ella diu el mateix! Totes dues esperem amb il·lusió la trobada, ens hem fet molt amigues i el feedback és impressionant. La seva voluntat d'aprendre és inesgotable, la conversa és dinàmica i enriquidora i (ara pecaré d'immodèstia), ella diu que amb mi aprèn molt. Es veu que amb el seu marit, que és català, parlen en anglès i és clar, de practicar el català res de res. El seu nivell escrit és força bo però li manca vocabulari, és normal. Hem fixat el calendari de trobades i acabarem a l'abril.

A més de les trobades amb les parelles lingüístiques del VxL, ja heu vist que també porto un grup de conversa a l’escola Joan Maragall de Can Puiggener amb dones marroquines, arran de la proposta que em va fer el marit de l'Aicha.

Com podeu comprovar, la meva activitat s'ha multiplicat molt!  Però sabeu què? Ara us confessaré un secret: quan jo era petita volia ser mestra. Sempre n'he tingut vocació però les circumstàncies de la vida em van portar a estudiar infermeria i a treballar com a tal. No obstant, la vocació sempre pugna per sortir a la llum i vaig ser professora d'infermeres uns quants anys. Ara, ja jubilada, puc tornar a la tasca que m'ha empès tota la vida i, a més, ho puc fer per Catalunya i pel català, que tant ens necessita en aquests moments. És per això que vull donar les gràcies de tot cor a la Lídia (la dinamitzadora del VxL del Centre de Normalització Lingüística de Sabadell), per haver-me fet confiança des del primer dia. Sense la seva intervenció mai no hagués arribat on sóc ara.

Montserrat Marcos, voluntària del VxL del CNL de Sabadell

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
19/04/2018

Sóc la Jordina, una catalana perduda pel nord de Noruega i voluntària del programa Voluntariat per la llengua (VxL).

Fa poquet que formo part de la família lingüística del VxL i n’estic molt orgullosa. Tan bon punt vaig conèixer el programa, vaig decidir apuntar-m’hi, sense dubtar-ne ni un moment. El problema era que només estaria a Catalunya un mes (molt just per fer les 10 sessions del VxL) durant les vacances de Nadal. Tot i així, hi vaig escriure i amb el que em van dir no em podien fer més feliç! També hi havia l’opció virtual! Així que aquell mateix dia m’hi vaig apuntar. Em va semblar fantàstic que hi hagués aquesta modalitat perquè no només beneficia als aprenents que tenen poc temps, sinó que també ens beneficia a nosaltres, els catalans que som a l’estranger.

Quan per fi em van assignar la meva primera parella lingüística tenia els nervis i l’emoció a flor de pell. Ella, l’aprenenta, era la Diana, una noia d’Hondures. La primera conversa que vam tenir va fluir sense cap tipus de problema. Les dues ens vam sentir de seguida molt còmodes parlant, tot i que al principi reconec que em feia una mica de vergonya. Ara ja hem acabat les 10 sessions, però seguim parlant igualment cada dissabte, perquè no només hem practicat català, també ens hem conegut i hem compartit vivències que ens han acostat molt, fins i tot hem quedat de veure’ns a l’estiu quan vingui de vacances a Catalunya.

Ara he començat amb la meva segona parella lingüística, l’Adriana, que és de Colòmbia. Estic molt contenta de poder seguir compartint trobades amb altres aprenents i ajudar-los a practicar català des de la distància.

El VxL em sembla una iniciativa preciosa. Animo a tothom que tingui una horeta a la setmana lliure que s’hi apunti. Com veieu, no necessiteu ni quedar amb el vostre aprenent de manera física, perquè la modalitat virtual us permet compartir xerrades i emocions amb una persona que vol aprendre la nostra llengua. La comoditat de parlar en català amb algú des de qualsevol lloc del món és impagable.

Finalment, deixo escrit que seguiré participant al Voluntariat per la llengua molt de temps per continuar ajudant a totes aquelles persones que, siguin on siguin, vulguin practicar aquesta bonica llengua que és el català.

Ens veiem! / Vi ses!

Jordina Nogués, voluntària del VxL en modalitat virtual

 

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
18/04/2018

La Margarita i el Вячеслав (Vicenç) es van conèixer la primavera del 2016 al Punt de trobada del Voluntariat per la llengua (VxL), a Cubelles, i van començar les seves trobades. Al cap de poc temps, tots dos es van adonar que l’hora de la conversa setmanal se’ls feia curta de tants temes i aficions que tenien per compartir i van tenir una pensada: “seria fantàstic que també es coneguessin els nostres familiars!”. I així va ser com van engrescar tothom: el company del Vicenç, el Георгий (Jordi), que també feia trobades amb el seu voluntari, el Joan, que amb l’Emília, la seva dona i el Ramon, marit de la Margarita, ja no van parar de celebrar junts totes les festes tradicionals que hi ha durant tot l’any: l’escudella de Nadal, el Cap d’Any rus, les calçotades, el Carnaval, Sant Jordi... i continuen!

Una de les aficions del Vicenç és el dibuix. Fa poc ens va enviar aquesta foto amb aquestes paraules:

“Aquí hi ha la foto del meu regal al Ramon. Un retrat del marit de la meva parella linguistica, la Margarita. Fa dos anys que som parella lingüística i amb tot aquest temps ara ja som molt bons amics. Celebrem moltes festes junts i també fem moltes visites culturals i gastronòmiques amb les nostres famílies. Com que m’agrada dibuixar i tenia ganes de fer una sorpresa a la meva amiga, vaig fer el retrat del Ramon, el seu marit. L’hi vaig donar a la calçotada que vam fer a casa del Ramon, envoltat dels seus amics a la taula. Vaig demanar a la Margarita que escrivís una frase sobre aquest moment. Aquestes van ser les seves paraules: Aquest retrat pintat explica fins a quin punt ha arribat la nostra amistat!".

Vicenç Osipenko, aprenent del VxL al Garraf (Centre de Normalització Lingüística de l'Alt Penedès i el Garraf)

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
18/04/2018

Voldria explicar una experiència que ens va passar amb la parella lingüística del Voluntariat per la llengua (VxL) que tinc ara, la Junko, una noia que dona gust d'estar amb ella per l'atenció i voluntat que hi posa.

La Junko és japonesa i primer ha de pensar en japonès, traduir al castellà i després passar-ho al català: tot un repte per a ella!

Era poc abans de Nadal que ja es respirava per tot arreu festa i alegria i jo li ensenyava els costums i les tradicions que tenim per aquí per fer una mica de "país". A mi també m'enriqueix el que explica ella del seu país i volia explicar-li que nosaltres mengem torrons i dolços propis d'aquest temps i bevem cava o vins que s'adiquin amb els àpats extres que fem. També li vaig parlar del "moscatell i la mistela", que humilment també són uns bons acompanyants.

Vàrem anar a un súper del centre no gaire lluny del nostre punt de trobada i no vaig saber trobar-hi cap ampolla ni de moscatell ni de mistela per ensenyar-li. No podia deixar passar l'oportunitat de mostrar-li allò que parlàvem aquell dia i a prop d'on érem hi havia un celler. Hi vàrem entrar, pensant que trobaria les ampolles que buscava. Doncs no.

Era tot a granel i el propietari, un cop li vàrem explicar el que buscàvem, ens va convidar a fer un tast dels dos vins! Perquè poguéssim comprovar la diferència per nosaltres mateixes. La Junko em va dir que mai havia fet un tast i que estaven boníssims els dos però que també notava la diferència.

Total, una experiència que va fer-nos més "parella" i ens ho vam passar molt bé. És molt enriquidor per a mi veure quin interès hi posen les parelles lingüístiques que he tingut i la confiança que ens tenim. Podem parlar de tot mantenint sempre un curós respecte amb elles.

Res més, només que animar a fer parelles lingüístiques, passen coses molt curioses...

Roser Agulló, voluntària del VxL del Centre de Normalització Lingüística de Sabadell

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
17/04/2018

Aquesta no és la meva primera experiència en el Voluntariat per la llengua, però crec que de lluny, és la millor.  I no solament perquè he tingut un company lingüístic meravellós, el violoncel·lista Daniel Regencós, a qui vaig tenir l’oportunitat d’escoltar en directe, sinó també perquè l'Oficina de Català (OC) de Palafrugell, amb les seves professores, la Marta i la Nuri, ens han dedicat molt de temps per resoldre tots els nostres dubtes, i ens han fet aprendre de manera dinàmica, amb l’objectiu clar que forméssim part d’aquest poble.

D'aquesta manera, em van trobar el company lingüístic ideal, en Daniel, que amb paciència em va ajudar a parlar millor, i a conèixer el poble una miqueta més: la seva història, el Centre Fraternal, el Teatre, La Bòbila, la Fundació Josep Pla, les cases, els veïns, el mercat, els carrers, les places, l'església, fins que em va fer sentir tot això com una part meva de tota la vida.

Liliana Goreico, aprenenta argentina que ha tingut com a parella lingüística el voluntari Daniel Regencós, del VxL de l'OC de Palafrugell (Centre de Normalització Lingüística de Girona)

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
12/04/2018
,

A Caldes de Montbui, el dimarts és el dia del mercat setmanal. Però també és el dia que ens trobem la Laura i la Montse, per fer-la petar una estona en català i, de passada, caminar una mica.

 

Jo soc la Laura i vaig arribar a Caldes fa dos anys per amor. Soc de Cuenca i he viscut tota la meva vida allà, en un petit poble de tres-cents habitants que es diu Beteta. La meva parella és nascuda a Caldes i em va dir que el català era molt important per a mi per trobar feina. Soc treballadora social i per tant necessito el català per treballar. I ara que estic treballant, efectivament, veig que ho és perquè els textos i tota la documentació que faig servir són en català, però també el faig servir per comunicar-me amb la gent, dins i fora de la feina.

 

Jo soc la Montse i soc de Caldes de tota la vida. M’agrada el voluntariat, però com que no tinc gaire temps vaig pensar que una activitat com aquesta s’adeia amb les meves possibilitats. Professionalment, treballo en l’àmbit de les llengües i el voluntariat era una oportunitat per transmetre el meu coneixement en aquest camp.

 

En principi la intenció era dedicar-hi una hora a la setmana, però molts dies, quasi tots, ens hi estem una bona estona més. Sobretot perquè, a més de xerrar com dues calàndries, aprofitem per anar a caminar. Així, doncs, molts dies parlem i caminem dues o tres hores.

 

El voluntariat lingüístic, per a totes dues, ha estat una experiència molt agradable i enriquidora. Hem compartit molts moments divertits, moltes experiències personals i ens hem pogut conèixer bastant a fons. Encara que jo, la Laura, em tregui l’any que ve el certificat de català que necessito, continuarem veient-nos i caminant, perquè ara ja som amigues.

 

Montse Marès Torras (voluntària) i Laura  Pérez García (aprenenta), parella lingüística del VxL de l'Oficina de Català de Caldes de Montbui (Centre de Normalització Lingüística del Vallès Oriental)

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
12/04/2018
,

Els motius pels quals al seu dia vaig fer-me voluntària lingüística són els següents:

Quan vaig acabar la meva trajectòria professional, vaig voler aprofundir i millorar el meu català. Sóc nascuda a Catalunya (Barcelona), però tota la meva etapa de l’escola va ser feta en castellà.

Quan vaig obtenir el títol del nivell C vaig pensar que seria bo poder ajudar altres persones de la resta de l’Estat espanyol o de l’estranger perquè s’interessessin per la nostra llengua.

Desprès d’un parell d’experiències no finalitzades amb aprenents del Voluntariat per la llengua, a la tercera vaig rebre el contacte de dues noies molt interessades a conèixer el català.

Les primeres vegades que ens vam trobar amb una d’elles, la Yolanda, va ser en una plaça, concretament al parc de la Torre Lluc de Gavà. Ella és nascuda a Madrid, però els seus dos fills ja han nascut a Catalunya. Obligada per la feina del seu marit, els dos van fer el trasllat a Barcelona (Gavà).

Degut a les moltes vegades que ens anem trobant ha nascut una molt bona relació. Quan va a Madrid a veure la família, ella parla amb molta il·lusió de les nostres trobades i de la feina que fa el VxL. Els explica que quan tornin a viure a Madrid buscarà feina en una empresa que valori els seus coneixements del català.

És una noia que parla ja molt bé la nostra llengua i que l’any passat va passar amb bona nota l’examen del nivell C de català.

Quan ens trobem, anem a comprar juntes, passegem per la Rambla de Gavà, anem al mercat ambulant dels dimarts a Gavà o dels dimecres a Viladecans. Alguna vegada dinem plegades i no parem de xerrar i explicar què fem els dies que no ens veiem. Ella m’explica amb tota mena de detalls tots els seus viatges, que són molts; el que fan els seus fills i moltes anècdotes i vivències. També quan els seus fills no van a l’escola anem a un parc perquè puguin jugar o a la biblioteca a llegir algun conte en català.

Bé, ara toca parlar de la Mari Carmen. És nascuda a Gavà, però tota la seva família és de parla castellana. Ella volia ajudar la seva filla petita, que estudia en una escola catalana, i no podia fer-ho perquè li faltava fluïdesa en parlar català i no dominar l’ortografia.

També encoratjada per mi, es va treure el nivell C de català. A més a més, com que va trobar feina en una escola d’infants, necessita practicar molt per poder fer amb rapidesa i seguretat els escrits i resums que li demana la direcció del col·legi.

També fa esport i una vegada a la setmana, quan acaba la classe, ve a casa meva i esmorzem plegades o, si fa bon dia, caminem fins a la platja fent com sempre unes bones xerrades. Qualsevol tema ens va bé i no deixem cap notícia o tema per comentar.

Resumint, tot el temps que passem juntes jo em sento molt afortunada de poder posar el meu petit gra de sorra per millorar els coneixements de la meva llengua en altres persones que ja considero bones amigues.

Teresa Ferran Torralba, voluntària VxL a Gavà (Centre de Normalització Lingüística Eramprunyà)

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
03/04/2018

 

No fa gaire que vaig començar en aquesta aventura de fer-me voluntària per la llengua, tot i que feia molt de temps que ho estava rumiant. Però com ens passa a molts, no trobava mai el temps per poder-m’hi dedicar. Ja se sap, la vida moderna que ens fa anar corrents a tots els llocs, com si haguéssim d’anar a apagar algun foc. Però, ara fa un any, més o menys, em vaig decidir i em vaig tirar de cap a la piscina, sense saber com aniria tot plegat. Així doncs, amb la innocència que dóna el desconeixement, em vaig apuntar al Centre de Normalització Lingüística (CNL) de Reus, per poder ser voluntària del Voluntariat per la llengua (VxL).

Encara no havia presentat la meva sol·licitud, que de seguida em van convocar per a la presentació de les parelles lingüístiques, que tindria lloc a la Fira de Reus. Així doncs, ja em veus a mi cap allà, amb els nervis propis d’un infant que ha de començar l’escola i no sap ben bé què es trobarà. I no sé si les coordinadores d’aquesta activitat em van veure cara d’experta en la matèria o ves a saber el perquè, la qüestió és que em van adjudicar dues parelles, la Katherine i l’Eva. Primerenca i dues de cop. Però haig de dir que tant la Katherine com l’Eva em van facilitar moltíssim la tasca, ja que tenien moltes ganes d’aprendre i de poder parlar en català; és per això que l’hora setmanal, quasi sempre es convertia en dues hores. I és que ens ho passàvem tan bé i tenien tanta set d’aprendre, que em sabia molt greu seguir les normes del temps que ens havien suggerit des del CNL.

Després, a l’estiu, em van assignar la Valeria. I com era de suposar, tampoc vaig seguir les normes del temps setmanal i també estàvem més d’una hora parlant en català.

Amb totes elles he intentat que les trobades fossin el més lúdiques i dinàmiques  possible. És per això que hem anat a visitar els museus de Reus, les he fet participar en la Ganxet Pintxo, els he fet realitzar diferents activitats per poder-se preparar, mitjanament, la part oral de l’examen dels cursos de català per a adults que fan al CNL (part que sempre els fa molt de respecte)... També hem entrat en la part de lectura en català, ja que totes em  preguntaven quins llibres en català podien llegir i on els podien trobar. Per tant, per poder solucionar aquest problema, a totes els he regalat un petit llibre en català perquè el puguin llegir, i també perquè tinguin un record de l’experiència que hem compartit.

I pel que fa a parlar, hem parlat moltíssim i de molts temes. Però, sobretot, al crear un clima de confiança, m’han explicat les seves inquietuds envers el present i el futur així com les seves experiències del passat. I al final resulta que tots, vinguem d’on vinguem, tenim les mateixes inquietuds, les mateixes pors, els mateixos problemes, els mateixos objectius, etc.

Però aquesta experiència no he volgut que fos individual, és per això que he organitzat diversos sopars amb totes elles, perquè es poguessin conèixer i per tant es poguessin relacionar i veure que no estaven soles en el fet de començar a parlar en català. Ja que una de les qüestions que sempre em preguntaven és quin nivell de català tenien amb relació a les altres parelles lingüístiques, ja que sempre creuen que el seu nivell és molt dolent. Per això, vaig creure oportú fer aquestes trobades nocturnes, perquè així poguessin comprovar per elles mateixes el seu propi nivell de català i poguessin intercanviar les seves inquietuds i experiències envers l’aprenentatge d’aquesta llengua; qui millor que elles per poder exposar i entendre les dificultats que tenen a l’hora d’aprendre el català. Un altre motiu per organitzar els sopars va ser  poder establir  noves relacions socials amb persones que venen de diferents  països i, per tant, poder incrementar el seu bagatge, tant cultural com humà. I no menys important, passar una bona estona en l’oci nocturn que s’ofereix a Reus.

I per últim vull dir que aquesta experiència no s’ha acabat pas, ja que ara s’han incorporat la Teresa i la Ivonne, que són les dos últimes parelles lingüístiques que m’han assignat. Així doncs, el cercle social es va incrementant. Una altra excusa per tornar a fer un altre sopar...

Dolors Estrems, voluntària del VxL del CNL de l'Àrea de Reus Miquel Ventura

Publicat per editorvxl
Etiquetes:

Pàgines

Subscriure a Voluntariat per la llengua - Bloc

Voluntariat per la llengua

Voluntariat per la llengua (VxL) és un programa impulsat per la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura i gestionat territorialment pel Consorci per a la Normalització Lingüística. El programa facilita que les persones que tenen coneixements bàsics de català i es volen llançar a parlar-lo, el puguin practicar en un context real i distès i que les que el parlen habitualment no canviïn de llengua innecessàriament. Voluntariat per la llengua s’adreça només a persones majors d’edat. Els participants poden triar entre la modalitat presencial o la modalitat virtual. El compromís mínim de participació és de 10 hores: una hora a la setmana, durant 10 setmanes. A partir de les inscripcions, es formen les parelles lingüístiques, tenint en compte els horaris disponibles i les afinitats dels inscrits.

dl dt dc dj dv ds dg
 
 
 
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
31
 

separador de seccions

separador de seccions

Si vols llançar-te a parlar català i el vols practicar de forma natural i distesa
Apunta’t al Voluntariat per la llengua!