Esteu aquí

Blog

Subscriu-te a  Blog
11/06/2018

Els catalanoparlants som, massa sovint, català-no-parlants. Ens estimem la llengua, sí, i ens en sentim orgullosos i la reivindiquem i ens enfadem d'allò més si algú (ja m'enteneu) ens la intenta tocar. I, tanmateix, no som capaços de fer-la servir amb normalitat. Parlem en català a les persones nouvingudes? A les que porten vel? A les que són d'un altre color? A les que tenen un accent diferent? Parlem en català a aquells que fa dècades que viuen aquí i que encara se senten més còmodes parlant en castellà? Oh, és que potser no m'entenen! És que potser no el saben! I no ens hem preguntat mai per què no el parlen, aquestes persones? Us proposo un exercici.

Imaginem-nos que anem a viure a un altre país. A Islàndia, per exemple. Nosaltres, que amb això de les llengües estem ben conscienciats, decidim aprendre islandès. I no és fàcil! Però ho fem. I aleshores arribem a Reykjavík, ens llancem a parlar islandès i la gent ens contesta... en català. Nosaltres hi insistim. Ep, que ja pots parlar-me en islandès, eh? Però no, els islandesos ens continuen parlant en català. Un cop i un altre. I nosaltres, que amb això de les llengües estem ben conscienciats però que també tenim un vessant pràctic, optem per deixar-ho estar i anar fent en català.

Sí? Doncs substituïu Islàndia per Catalunya, l'islandès pel català i el català pel castellà i ja tindreu l'adaptació de la pel·lícula a la nostra realitat. Per què moltes persones nouvingudes no fan el pas a aprendre català? Per què, de les que ho fan, una part considerable no arriba a fer-lo servir amb normalitat? Doncs perquè s'adonen que no els cal. I per què no els cal? Perquè els catalanoparlants se'ls adrecen, per norma general, en castellà, i aquesta és la llengua que veuen necessària.

Si volem tenir una llengua normal -i, per tant, necessària- ens queda molt per aprendre. I, si us hi voleu implicar, us recomano que us apunteu al Voluntariat per la llengua: trobar-vos una hora a la setmana amb una persona que està aprenent català i oferir-li un entorn de confiança on pugui començar a practicar la llengua. Us diran que aquesta persona és l'aprenent i vosaltres el voluntari, però no us deixeu enganyar! Vosaltres també sou aprenents. Ell aprèn català, sí, però els catalans d'origen aprenem quelcom importantíssim: a mantenir-nos parlant en català encara que l'interlocutor sigui un nouvingut, porti vel, sigui d'un altre color o tingui un accent diferent. En poques paraules, passem de ser català-no-parlants a catalanoparlants. I aquest pas ens acosta tots plegats a la normalitat lingüística.

David Vila i Ros, escriptor i dinamitzador lingüístic (article publicat al Butlletí núm. 44 del Centre de Normalització Lingüística de Girona)

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
29/05/2018

La Fundació Rubricatus i la Llar Hebre són dues entitats del Prat de Llobregat que treballen per a la plena integració social de les persones amb diversitat funcional.

Parlem amb Pilar Íñigo i M. Carmen Ávila, voluntàries del Voluntariat per la llengua que moderen la Tertúlia VxL Rubricatus, que es fa un cop per setmana al Centre de Normalització Lingüística (CNL) El Prat de Llobregat i a la qual assisteixen persones d’aquestes dues entitats.

Quina és la vostra experiència amb la tertúlia VxL Rubricatus?

M. Carmen: És bona perquè el grup està cohesionat. Com que a Rubricatus treballen en diferents seccions (carteria, jardineria, etc.) es coneixien de vista, però ara han fet molt bona amistat. Sí, perquè moltes vegades ells es pregunten els uns als altres que com està el pare, o com està la mare... i tenen més relació entre ells.

Pilar: Jo trobo que és molt gratificant a nivell personal. Jo estic molt de gust amb el grup i ells s’han adaptat molt bé. Són molt nobles i pots conversar-hi súper bé. Sí que de vegades comences una conversa amb el tema d’aquell dia, i d’aquell tema en parles potser un 40% perquè cadascú té la seva història i llavors...

M. Carmen: L’altre 60 % se’n van per la tangent...

Jo us he de dir que a les altres tertúlies VxL passa exactament el mateix.

Pilar: Ah, sí?

I tant!

Pilar: És clar, com que nosaltres no ho sabem... Intentem centrar-nos però ells també tenen les seves preocupacions: a la feina, a la família... Com a tothom, els passen coses bones i coses dolentes i tenen problemes i alegries...

M. Carmen: A nosaltres, com que ens han dit que no els tallem quan expliquen alguna cosa... Doncs ho aprofiten (riu). Però no passa res perquè per això estem.

Pilar: Jo crec que tenen interès a venir perquè s’ho passen bé. Has de pensar que hem d’acabar a dos quarts de set i gairebé sempre són les set i hem de dir “vinga, que heu d’anar a ballar” (alguns, després de la tertúlia tenen classe de ball). Vull dir que això denota que s’ho estan passant bé, que se’ls fa curt.

A mi el que m’ha sorprès és que sempre s’apunten a les sortides, si no els coincideixen amb l’horari laboral.

M. Carmen: Sí, els agraden molt. S’ho passen molt bé. I, a més, coneixen altra gent del VxL. I a les excursions no és que només vagin amb nosaltres, sinó que parlen amb tothom.

Pilar: A mi, les sortides m’encanten. Quan treballava, tenia un horari difícil, perquè era tot el dia, matí i tarda, i mai no havia pogut fer res més. Llavors, quan vaig plegar, vaig començar a fer voluntariat i després em vau proposar ser moderadora d’aquesta tertúlia i chapeau! Hi ha un ambient molt maco, entre nosaltres, i a més a més ens ho passem molt bé i fem sortides i excursions.

Marta Martí, dinamitzadora del VxL del CNL El Prat de Llobregat

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
22/05/2018
,

Avui hem parlat amb la Pilar Millán, presidenta de l’ASIC (Agrupació de Serveis i Comerciants) de La Garriga. Té una botiga d’esports i complements a la plaça de Can Dachs, un dels comerços del TRAM 1.

L’ASIC es va fundar el 18 de maig de 1989 amb l’objectiu de treballar per millorar els serveis dels membres associats, ja sigui per assessorar-los sobre subvencions i ajudes, com per promocionar-los a través de les campanyes de dinamització i fidelització. És una associació que no descansa, ja que cada quinze dies la junta directiva, formada per dotze comerciants, es reuneix per presentar accions a través de les diferents comissions de treball que organitzen. Tan aviat preparen seminaris i formació per als associats, com realitzen actuacions per promoure el comerç mitjançant sortejos, concursos, fires i tota mena d’activitats per acostar el comerç al poble. Ara signen un conveni de col·laboració amb l’Oficina de Català de la Garriga (del Centre de Normalització Lingüística del Vallès Oriental), ja que des de fa temps participen activament en el Voluntariat per la llengua.

Quina és la teva feina com a presidenta?

Represento l’ASIC i els 103 establiments que la formen, dividits en serveis, comerços i restauració de la Garriga. La meva feina és dinamitzar el comerç del poble a través d’activitats formatives, culturals i comercials amb el suport de l’Ajuntament.

Com esteu organitzats amb tants associats?

Bé, com que som tants comerciants, estem distribuïts en trams d’acord amb la nostra situació en els diferents carrers que formen el poble. Treballem mitjançant les xarxes socials, tenim correu electrònic, la nostra pàgina web i el Twitter.

Com és el perfil del client a la Garriga?

No fa gaire es va fer un estudi a la Garriga per veure quin és el nostre públic i es va veure que tenim un perfil familiar, més aviat gran, que acostuma a comprar a la Garriga per la diversitat i comoditat de fer poble. Però també hem vist que tenim mancances per arribar a la gent jove, per aquest motiu estem fent alguns canvis d’hàbits per adaptar-nos-hi mitjançant les xarxes i altres estratègies.

I pel que fa a la llengua?

A la Garriga la gent està molt conscienciada a parlar català i a defensar els nostres orígens. Majoritàriament els clients que atenem tenen el català com a llengua de comunicació. I si de vegades ens ve algú de fora, però que intenta parlar-nos en català el valorem molt i l’ajudem perquè ens agrada l’esforç que hi posa per dirigir-se en la nostra llengua.

De quina manera ha col·laborat l’ASIC amb el VxL i l’Oficina de Català (OC) de la Garriga?

El tema de la llengua és important per a nosaltres, de fet hi ha voluntaris lingüístics que són antics associats ara ja jubilats.Dintre de les nostres activitats per dinamitzar el comerç, organitzem el joc lingüístic de l’Endevina-la! Aquest és el segon any que el fem i ha estat tot un èxit. Hem rebut felicitacions per part d’alguns comerciants pel fet d’organitzar una activitat cultural adreçada als adults, ja que en altres ocasions ens hem acostat als adults, però a través dels infants.

Ara hi signarem un acord de col·laboració perquè volem que la nostra associació vagi acompanyada de l’OC de la Garriga per fer altres dinàmiques que estem programant ja de cara al setembre a fi de lligar el comerç amb la llengua.

Quina és l’evolució del comerç de la Garriga?

Hem passat uns anys dolents en què s’han anat tancant alguns comerços del poble que eren a la Garriga des de fa molts i molts anys. Però després d’aquesta crisi, ara, amb l’ajut de l’Ajuntament, que aposta per nosaltres com a associació que aplega un munt de comerços, estem potenciant la nostra feina per fer-nos més visibles i actius i així connectar més i millor amb la població.

Com definiries la vostra tasca com a associació de serveis i comerciants?

Doncs és una entitat amb la voluntat de fer un comerç amable, sensible i professional a la Garriga. Volem que la gent se senti còmoda comprant al poble sense la necessitat de desplaçar-se a altres indrets i amb la seguretat que els cuidarem com cal, i, evidentment, en sabem molt, d’allò que els oferim.

Susanna Corcho, tècnica de Normalització Lingüística de l’OC de la Garriga (Centre de Normalització Lingüística del Vallès Oriental).

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
08/05/2018
,

M'agradaria en primer lloc donar les gràcies al Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) per la seva tasca en facilitar l'aprenentatge del català, a tots els voluntaris que dediquen part del seu temps a ajudar a persones com jo, que no tenim el català com a llengua materna, a la meva parella lingüística, en Francesc, per la seva paciència, i per descomptat a aquest blog per donar espai perquè us expliqui una de les meves experiències com a aprenenta en el Voluntariat per la llengua.

Aprendre una llengua no és només conèixer paraules, també és amarar-se de la vida quotidiana, costums, tradicions, cultura i història del lloc on vivim i de la qual som part activa. Sortir del nostre entorn, a més d'ampliar el nostre vocabulari, enriqueix la nostra vida personal. Us convido a conèixer la vostra ciutat, poble o barri. Segur que hi ha moltes coses per descobrir i que heu vist, sense fixar-vos-hi detingudament. En una de les nostres sortides, potser la més significativa fins ara, el Francesc em va ensenyar el barri de Barcelona on va créixer, Sants.

Per mi Sants no era més que una estació, parada obligatòria, en el trajecte del tren de rodalies des de Sant Feliu de Llobregat a plaça de Catalunya, o l'estació d'autobusos en la qual a vegades he recollit alguns amics que venien a visitar-me. Passejant-hi es descobreix un barri cèntric però silenciós, amb poc trànsit, carrers tranquils, alguns d’ells flanquejats per tarongers, que conviden al passeig lent i despreocupat, amb un aire de poble entranyable.

En Francesc va explicar-me com era l'estació antiga, a l'aire lliure, quan els trens eren de vapor i com acompanyat pel seu pare jugava al costat de les vies. Vam visitar les antigues cotxeres, on es guardaven els tramvies i on ara, reestructurat l'edifici, hi ha un gran centre cívic.

Vam visitar l'església de Santa Maria, que ha sofert diferents transformacions al llarg de la història. L’església d'estil romànic va ser enderrocada el 1928 i el nou edifici, molt semblant al que podem veure en l'actualitat, d'estil neoclàssic, va ser realitzat per l'arquitecte Francesc Renart i Arús juntament amb el seu pare Josep Renart i Closes. La torre campanar de l’església era la més alta fora dels murs de la ciutat, fins a la construcció de la Sagrada Família. Durant la Guerra Civil va ser destruïda gairebé per complet, quedant-ne únicament la torre. Del 1940 fins al 1952 l'arquitecte Raimon Duran i Reynald es va encarregar de reconstruir-la.

Diferents estils de l'església de Santa Maria (Sants). Fotografies de l'Arxiu històric Sants- Montjuïc i Carme Illa (2015)Després del passeig vam fer un petit descans per prendre un cafè al centre cívic Can Deu, situat a la plaça de la Concòrdia de les Corts, edifici modernista construït a finals del segle XIX per l'arquitecte Eduard Mercader i Sacanella. En destaca la seva torre mirador de forma quadrada, el seu interior de sostres amb fusta esculpida i la situació de la cafeteria amb grans finestrals que donen a una terrassa, adornada amb una font i una antiga gàbia. El conjunt és considerat com un dels tresors amagats de Barcelona. Un espai que enlluerna i que us convido a visitar.

Una visita encantadora, plena de sorpreses i curiositats que de ben segur no us deixarà indiferents.

Vicky Abreu, aprenenta madrilenya del VxL del Servei Local de Català de Sant Feliu de Llobregat (Centre de Normalització Lingüística Roses)

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
02/05/2018

Soumia Krouch va participar com a aprenenta del Voluntariat per la llengua (VxL) l'any 2009 i per això la vam entrevistar als primers números del butlletí "L'Heura digital" del Centre de Normalització Lingüística (CNL) L'Heura (Santa Coloma de Gramenet). Ara que hem arribat al número 100, li hem demanat que ens parli de la seva entrevista.

Quan vas fer aquella entrevista ens deies que t’havies apuntat al VxL  perquè escriure no era suficient, s’havia de practicar. Continues pensant el mateix?

Sí, sí. Ara estic fent classes d’àrab i dic el mateix als meus alumnes: la classe és només un 40%, no es tracta només d’estudiar per aprendre una llengua.

Comentaves que era difícil que et parlessin en català a la nostra ciutat, continua sent així?

Sí. Vaig per Santa Coloma i no hi ha gent que em parli en català, la situació és la mateixa. Una anècdota: al principi no parlava tampoc castellà i vaig demanar pebrots. La dependenta de la parada en castellà em va retreure que ella no havia d’aprendre el meu idioma, va ser una clienta per darrera qui va aclarir-li que ho estava dient en català. Alguns per la imatge, com jo que porto mocador, no s’esperen que parlis català i fins i tot quan en parles, no et contesten en català.

Quan utilitzes el català ara?

Ara sobretot amb les meves filles i tot el seu voltant. Soc al consell escolar i allà parlo català. També faig de voluntària a la Biblioteca de Can Peixauet i hi col·laboro amb tot el que sigui. Estem preparant un teatre de titelles amb un grup de mares i serà en català, a més hi he fet classes de català per a nens d’Amèrica llatina i ha anat molt bé.

Quin record tens del teu pas pel VxL?

Recordo la meva participació com una experiència molt bonica, que em va agradar molt. Tinc bon record encara ara quan vaig al centre, al bar on ens vèiem per fer les trobades , o al mercat de Sagarra que anàvem a comprar juntes i em recordo de la Isabel, la meva voluntària.

I als establiments parles en català?

I tant! Quan hi entro, sempre en català, mentre visqui a Catalunya, parlo català, és el que hi ha.

Israel Martínez, dinamitzador del VxL del CNL L'Heura

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
23/04/2018
, ,

Cortinatges Puig és un dels establiments de Sant Boi de Llobregat que fa més anys que col·labora amb el Voluntariat per la llengua (VxL).

Des de quan és establiment col·laborador del VxL Cortinatges Puig, Josep?

Des del mes d’abril de 2018, ara tot just fa 10 anys. Una dècada col·laborant amb les activitats del VxL de Sant Boi de Llobregat.

En quines activitats has col·laborat des del teu establiment?

Doncs, mira, l’any 2008 vaig participar en la commemoració de l’Any Mercè Rodoreda; el 2009 vam homenatjar Joan Amades amb un concurs molt bonic de frases fetes; el 2010 l’homenatge va ser per al poeta Joan Maragall; el 2012 el Servei Local de Català (SLC) de Sant Boi de Llobregat va organitzar un concurs d’endevinalles per Sant Jordi i aquest any el meu establiment i jo ens hem sumat a l’homenatge santboià a la poeta Maria-Mercè Marçal. L’activitat del concurs d’endevinalles la recordo especialment perquè l’alumnat dels cursos de l'SLC i les parelles lingüístiques del VxL venien molt motivats: feien el recorregut de les botigues que participàvem en el concurs, llegien l’endevinalla de cada comerç i alguns intentaven que els botiguers els diguéssim la solució a la pregunta. Però tots se’n sortien, va ser molt divertit. I aquest any, l’homenatge a Maria-Mercè Marçal ha estat una manera de fomentar la poesia i de donar a conèixer les paraules d’aquesta gran poeta. M’agraden molt els cartells que han repartit entre els comerços adherits a la commemoració.

Per quin motiu vas adherir el teu establiment al Voluntariat per la llengua?

Per fomentar el català i per oferir als voluntaris, aprenents i als alumnes dels cursos de català un  lloc més on expressar-se en la nostra llengua.

Què diries als comerços de Sant Boi i d’altres poblacions perquè s’adhereixin al Voluntariat per la llengua?

Els diria que és una proposta interessant perquè es participa en activitats com ara efemèrides i concursos de Sant Jordi; i ara també hi ha la possibilitat de col·laborar en les pràctiques lingüístiques d’alumnes, voluntaris i aprenents. Quant a les parelles lingüístiques, els participants no venen només durant l’hora de trobada entre el voluntari i l’aprenent sinó que alguns venen també fora d’aquest horari, amb el marit o la dona. Ser un comerç adherit al Voluntariat per la llengua és una manera de fomentar la nostra cultura.

Cortinatges Puig és un dels establiments que participa durant aquest mes d'abril en l'homenatge a Maria Mercè Marçal que l'Ajuntament de Sant Boi de Llobregat i l'SLC de la ciutat ha organitzat amb motiu del 20è aniversari de la mort de la poeta, amb l'exposició de cartells commemoratius amb poemes de l'autora.

Josep Puig, de Cortinatges Puig (establiment santboià col·laborador amb el VxL del Centre de Normalització Lingüística Eramprunyà des de 2008)

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
23/04/2018

Som la Pastora i la Pilar, una parella lingüística de Granollers molt xerraire:

Jo soc la Pastora i alguna vegada m’havia plantejat fer de voluntària de català. Encara que pensis que no tens temps, pots aprofitar qualsevol moment. Amb la Pilar, la meva aprenenta, hem fet un cafè, hem anat de compres i totes dues crec que hem après alguna cosa de l’altra. És una bona experiència que recomano a tothom!

Hola, soc la Pilar. Soc de Veneçuela i vaig arribar a Catalunya fa tres anys i mig. Vaig començar a fer cursos de català i després el Voluntariat per la llengua (VxL). Vull que tothom formi part del VxL per aprendre i parlar català. Submergeix-te en la llengua, deixa’t abraçar per la cultura catalana i deixa’t acollir.

La Pastora, voluntària des de fa un any, està molt contenta d’haver-s’hi apuntat. Ha aprovat l’últim curs del suficiència 3 i actualment treballa al Servei Local de Català de Granollers com a secretària.

La Pilar és una aprenenta veneçolana, també alumna dels cursos de català, que va tenir molt clar que el català era important aprendre’l i practicar-lo. Per això es va apuntar al Voluntariat per la llengua.

Pastora León (voluntària) i Pilar Mendoza (aprenenta), parella lingüística del VxL del Servei Local de Català de Granollers (Centre de Normalització Lingüística del Vallès Oriental)

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
20/04/2018

La Montserrat, una molt bona voluntària del VxL de Sabadell, comparteix amb nosaltres algunes de les experiències amb les seves parelles lingüístiques (l'Aicha, la Zaynab i la Jungmi An).

Aicha:  Ja he acabat les trobades amb ella, bàsicament perquè ha de parir d'aquí a uns dies. El comiat el vàrem fer a casa seva, en companyia d'una amiga del seu poble. Em varen preparar un berenar antològic, van fer el pa típic amazic i la tarda va passar entre rialles i converses. És a dir, una trobada entre amigues.  Aviat ens tornarem a veure, quan neixi el seu fill i posteriorment a la gran festa amaziga per donar la benvinguda als nadons d'enguany. Crec, fermament, que ha nascut una amistat que durarà per molts anys.  La foto del berenar és per fer-vos una mica d'envejeta, he he he!

Zaynab: Considero que la meva feina amb ella ha estat molt profitosa. Hi ha una gran diferència entre la Zaynab dels primers dies i la de la darrera jornada, que va ser el proppassat dijous.  Darrerament es mostrava més oberta, procliu a parlar de temes més personals i fins i tot va passar una cosa de les que es recorden amb un somriure als llavis. Resulta que va venir a la trobada amb el seu fill, que té uns cinc anys. Vam esmorzar tots junts i després, com que jo havia quedat amb l'Aicha i el seus marit, l'Abdullah, li vaig dir si em volia acompanyar. Com que amb ell ja es coneixien em va dir que sí i ja em teniu la Zaynab, el seu fill i jo tots tres cap el carrer Tres Creus. Allà ens vàrem trobar amb l'Aicha, el seu marit i el seu nadó, que té dues setmanes i mentre l'Abdullah i jo parlàvem de coses referents al meu voluntariat a l'escola Joan Maragall, que ell coordina, les dues noies es van fer molt amigues. S'acabaven de conèixer i ja parlaven animadament!  Veure a la Zaynab, que no coneixia a ningú i sempre la veia trista, parlar, riure i compartir amb els seus nous amics, em va omplir d'alegria, creiu-me.

Jungmi An:  Creieu-me també si us dic que és el millor moment de la setmana!  I ella diu el mateix! Totes dues esperem amb il·lusió la trobada, ens hem fet molt amigues i el feedback és impressionant. La seva voluntat d'aprendre és inesgotable, la conversa és dinàmica i enriquidora i (ara pecaré d'immodèstia), ella diu que amb mi aprèn molt. Es veu que amb el seu marit, que és català, parlen en anglès i és clar, de practicar el català res de res. El seu nivell escrit és força bo però li manca vocabulari, és normal. Hem fixat el calendari de trobades i acabarem a l'abril.

A més de les trobades amb les parelles lingüístiques del VxL, ja heu vist que també porto un grup de conversa a l’escola Joan Maragall de Can Puiggener amb dones marroquines, arran de la proposta que em va fer el marit de l'Aicha.

Com podeu comprovar, la meva activitat s'ha multiplicat molt!  Però sabeu què? Ara us confessaré un secret: quan jo era petita volia ser mestra. Sempre n'he tingut vocació però les circumstàncies de la vida em van portar a estudiar infermeria i a treballar com a tal. No obstant, la vocació sempre pugna per sortir a la llum i vaig ser professora d'infermeres uns quants anys. Ara, ja jubilada, puc tornar a la tasca que m'ha empès tota la vida i, a més, ho puc fer per Catalunya i pel català, que tant ens necessita en aquests moments. És per això que vull donar les gràcies de tot cor a la Lídia (la dinamitzadora del VxL del Centre de Normalització Lingüística de Sabadell), per haver-me fet confiança des del primer dia. Sense la seva intervenció mai no hagués arribat on sóc ara.

Montserrat Marcos, voluntària del VxL del CNL de Sabadell

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
19/04/2018

Sóc la Jordina, una catalana perduda pel nord de Noruega i voluntària del programa Voluntariat per la llengua (VxL).

Fa poquet que formo part de la família lingüística del VxL i n’estic molt orgullosa. Tan bon punt vaig conèixer el programa, vaig decidir apuntar-m’hi, sense dubtar-ne ni un moment. El problema era que només estaria a Catalunya un mes (molt just per fer les 10 sessions del VxL) durant les vacances de Nadal. Tot i així, hi vaig escriure i amb el que em van dir no em podien fer més feliç! També hi havia l’opció virtual! Així que aquell mateix dia m’hi vaig apuntar. Em va semblar fantàstic que hi hagués aquesta modalitat perquè no només beneficia als aprenents que tenen poc temps, sinó que també ens beneficia a nosaltres, els catalans que som a l’estranger.

Quan per fi em van assignar la meva primera parella lingüística tenia els nervis i l’emoció a flor de pell. Ella, l’aprenenta, era la Diana, una noia d’Hondures. La primera conversa que vam tenir va fluir sense cap tipus de problema. Les dues ens vam sentir de seguida molt còmodes parlant, tot i que al principi reconec que em feia una mica de vergonya. Ara ja hem acabat les 10 sessions, però seguim parlant igualment cada dissabte, perquè no només hem practicat català, també ens hem conegut i hem compartit vivències que ens han acostat molt, fins i tot hem quedat de veure’ns a l’estiu quan vingui de vacances a Catalunya.

Ara he començat amb la meva segona parella lingüística, l’Adriana, que és de Colòmbia. Estic molt contenta de poder seguir compartint trobades amb altres aprenents i ajudar-los a practicar català des de la distància.

El VxL em sembla una iniciativa preciosa. Animo a tothom que tingui una horeta a la setmana lliure que s’hi apunti. Com veieu, no necessiteu ni quedar amb el vostre aprenent de manera física, perquè la modalitat virtual us permet compartir xerrades i emocions amb una persona que vol aprendre la nostra llengua. La comoditat de parlar en català amb algú des de qualsevol lloc del món és impagable.

Finalment, deixo escrit que seguiré participant al Voluntariat per la llengua molt de temps per continuar ajudant a totes aquelles persones que, siguin on siguin, vulguin practicar aquesta bonica llengua que és el català.

Ens veiem! / Vi ses!

Jordina Nogués, voluntària del VxL en modalitat virtual

 

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
18/04/2018

La Margarita i el Вячеслав (Vicenç) es van conèixer la primavera del 2016 al Punt de trobada del Voluntariat per la llengua (VxL), a Cubelles, i van començar les seves trobades. Al cap de poc temps, tots dos es van adonar que l’hora de la conversa setmanal se’ls feia curta de tants temes i aficions que tenien per compartir i van tenir una pensada: “seria fantàstic que també es coneguessin els nostres familiars!”. I així va ser com van engrescar tothom: el company del Vicenç, el Георгий (Jordi), que també feia trobades amb el seu voluntari, el Joan, que amb l’Emília, la seva dona i el Ramon, marit de la Margarita, ja no van parar de celebrar junts totes les festes tradicionals que hi ha durant tot l’any: l’escudella de Nadal, el Cap d’Any rus, les calçotades, el Carnaval, Sant Jordi... i continuen!

Una de les aficions del Vicenç és el dibuix. Fa poc ens va enviar aquesta foto amb aquestes paraules:

“Aquí hi ha la foto del meu regal al Ramon. Un retrat del marit de la meva parella linguistica, la Margarita. Fa dos anys que som parella lingüística i amb tot aquest temps ara ja som molt bons amics. Celebrem moltes festes junts i també fem moltes visites culturals i gastronòmiques amb les nostres famílies. Com que m’agrada dibuixar i tenia ganes de fer una sorpresa a la meva amiga, vaig fer el retrat del Ramon, el seu marit. L’hi vaig donar a la calçotada que vam fer a casa del Ramon, envoltat dels seus amics a la taula. Vaig demanar a la Margarita que escrivís una frase sobre aquest moment. Aquestes van ser les seves paraules: Aquest retrat pintat explica fins a quin punt ha arribat la nostra amistat!".

Vicenç Osipenko, aprenent del VxL al Garraf (Centre de Normalització Lingüística de l'Alt Penedès i el Garraf)

Publicat per editorvxl
Etiquetes:

Pàgines

Subscriure a Voluntariat per la llengua - Bloc

Voluntariat per la llengua

Voluntariat per la llengua (VxL) és un programa impulsat per la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura i gestionat territorialment pel Consorci per a la Normalització Lingüística. El programa facilita que les persones que tenen coneixements bàsics de català i es volen llançar a parlar-lo, el puguin practicar en un context real i distès i que les que el parlen habitualment no canviïn de llengua innecessàriament. Voluntariat per la llengua s’adreça només a persones majors d’edat. Els participants poden triar entre la modalitat presencial o la modalitat virtual. El compromís mínim de participació és de 10 hores: una hora a la setmana, durant 10 setmanes. A partir de les inscripcions, es formen les parelles lingüístiques, tenint en compte els horaris disponibles i les afinitats dels inscrits.

dl dt dc dj dv ds dg
 
 
 
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
 
 
 

separador de seccions

separador de seccions

Si vols llançar-te a parlar català i el vols practicar de forma natural i distesa
Apunta’t al Voluntariat per la llengua!